Algunes curiositats de la basílica de la Mercè de Barcelona.
T’has preguntat mai què significa el nom Mercè? La majoria de noms de persona tenen un significat que sovint desconeixem. Mercè és una paraula que deriva del llatí i vol dir preu o també premi. Per entendre’ns, vindria a dir un acte de bona voluntat envers algú. Per això, educadament diem mercès, per expressar la nostra gratitud. Col·loquialment, en català ha derivat en el merci.
Rescatant esclaus
Al segle XIII, el mercader Pere Nolasc i el religiós dominic Ramon de Penyafort fundaren el que ara diríem una oenagé. Amb el suport del rei Jaume I i del bisbe Berenguer II, crearen una organització religiosa amb tints militars, que es dedicava a alliberar o fer mercè als cristians captius dels musulmans.
L’orde Mercedari adquirí uns terrenys a la ciutat vella de Barcelona per tal d’aixecar un hospital i una església dedicada a Santa Maria, que popularment i per raons lògiques, es coneixia com a Mare de Déu de la Mercè. Amb el temps, totes dues construccions es quedaren petites i foren ampliades en estil gòtic. Al segle XVIII s’enderrocà per construir una de nova encara més gran en estil barroc que és la que, tot i les destrosses de la Guerra Civil, encara pots veure.
La basílica de la Mercè de Barcelona té moltes històries per explicar i molts detalls per veure. Però, per no allargar-ho excessivament, t’explicaré quatre coses que potser no coneixies. I no, no parlaré del finestral amb l’escut del Barça, ni que l’escultura que hi ha a la cúpula és una rèplica, perquè l’original va ser fosa per fer canons. Hi ha molt més a veure i no sempre és el que surt a les guies.
L’esca del pecat
Començarem per un dels dos púlpits que es troben suspesos en sengles columnes, dels quals sembla que ningú en parla. Concretament, fixa’t en el que hi ha a l’esquerra del temple. Veuràs que a la part inferior hi ha un cap tallat. Esgarrifós, oi? A causa de la pirateria costanera, la imatge del sarraí dolent quedà gravada a l’imaginari. D’aquesta manera, la imatge del turc era la del mal. És així com, de manera didàctica, moltes esglésies encara ara conserven un cap de turc esculpit, al qual sovint li donem el nom genèric de carassa.
De vegades era un element mecànic que es col·locava a la part inferior de l’orgue, de manera que, accionant determinades tecles, l’organista podia fer que obrís els ulls o la boca. En aquest cas, el trobem sota el púlpit, com una mena de penitència, ja que ha d’escoltar les prèdiques. A partir del 1571, després d’haver perdut la batalla de Lepant -sempre segons ens ho expliquen els llibres de text i que no té per què ser la realitat-, els caps dels infidels es convertiren en tot un símbol del triomf catòlic sobre l’islam.
Fusta feta art
Ara dirigeix-te al fons de la nau per accedir al cambril. En primer lloc, abans de pujar para atenció a la porta de fusta que dona pas a les escales. Veuràs que hi ha representat un àngel duent una cadena trencada, un record de l’alliberament de captius de l’orde Mercedari.
Un cop hagis pujat al cambril, veuràs que les portes d’accés mostren l’escut mercedari i el de Barcelona, així com uns àngels orants. Totes aquestes obres han estat finament treballades amb la tècnica de la marqueteria. Observa com l’artista va triar, tallar i col·locar fustes ben variades per tal de crear amb els colors i les textures, els efectes de les ales, el cabell o les robes.
El 1955 Evarist Mora i Rosselló dissenyava les delicades i esquematitzades figures. Les portes foren un encàrrec de l’arquitecte barceloní Francesc Folguera Grassi qui en aquell moment dirigia les obres de restauració de la basílica de la Mercè.
El treball de marqueteria de les obres esmentades va ser encomanat al taller Sagarra, tot i que l’execució de l’ebenisteria es deu a un altre especialista. Durant més de dos-cents anys, la nissaga barcelonina dels Sagarra s’havia dedicat a totes les especialitats vinculades amb la marqueteria.
No obstant això, el 1922 Josep Sagarra Miró obrí un taller propi, on treballaren també els fills, el nebot i nou persones més. Així et pots fer una idea de com era de gran aquesta empresa. Són nombroses les obres que van fer, sovint destinades a esglésies. Cap als anys cinquanta del segle XX, el taller Sagarra va tenir una gran activitat que aniria decaient fins que desaparegué a final dels vuitanta.
Escala d’autor
Un cop traspassada la porta amb l’àngel de les cadenes, arrenca l’escala. Aquesta obra va ser projectada per Lluís Bonet i Garí, arquitecte nascut a Argentona el 1893, autor de diverses obres d’estil noucentista per a la Mancomunitat. Com que el seu oncle era un dels directius del Banco Vitalicio, va tenir l’oportunitat de projectar les monumentals seus d’aquesta entitat a València, Madrid i Barcelona.
Després de la Guerra Civil reconstruí tot d’esglésies, així com el poble empordanès de Pals. A més, va ser un dels arquitectes que continuà les obres de la Sagrada Família. El 1942 guanyà el concurs per a la construcció de la seu de l’INP, un monumental edifici en estil neoclàssic.
Claror divina
Mentre vas pujant cap al cambril, para atenció als vitralls. Tot i que desconec l’autoria, poden haver estat obra del prestigiós taller Rigalt, Granell i Cia, ja que la claraboia de l’escala sí que tinc constància que va ser feta en aquest obrador.
El 1890 el vidrier Antoni Rigalt i Blanch obria un taller de vitralls. Poc després s’associaria amb l’arquitecte Jeroni Ferran Granell i Manresa i un soci més. Junts posarien el llistó molt alt i crearien obres tan destacades com els vitralls del Palau de la Música i de l’Hospital de Sant Pau, entre molts altres. El taller va canviar de nom diverses vegades i continuà operatiu fins al 1984.
L’apoteosi celestial
Un cop dins el cambril, hi ha molt a veure, però ara només fixa’t en els mosaics que ho recobreixen tot. A causa del poc espai i als elements que hi ha a l’estança, resulta complicat observar-los correctament. Representen diversos fets protagonitzats per la Verge, com l’anunciació, el davallament de la creu i la coronació de Maria.
Aquesta notable obra va ser feta els anys seixanta del segle vint a partir dels dibuixos de Josep Obiols i Palau, qui mai arribà a veure la seva creació, ja que va morir abans. L’execució, en canvi, anà a càrrec de l’Escola Massana i, més directament, de Carles Maurel i de l’empresa Mosaics Artístics Ègara.
Maurel es formà a la Massana, de la mà de destacats professors en el món de les arts. Després de passar per diverses tècniques, es decantà pel mosaic. El 1967 el pintor Josep Obiols, qui era professor de la Massana, rebia l’encàrrec de fer unes pintures pel cambril de la basílica de la Mercè de Barcelona. Aquest preparà uns esbossos, però a causa del seu delicat estat de salut, s’optà per executar l’obra com a mosaic.
Un jove Maurel comença a prendre-hi part, col·laborant amb Mosaics Artístics Ègara, de Terrassa. Quan aquests ho hagueren de deixar, en Carles finalitzà l’obra. Després, l’artista rebria més encàrrecs, com el mosaic de l’estació de metro Liceu i el de l’escola Tres Pins de Barcelona.
Abans de marxar para atenció a altres elements igualment singulars, dels quals no he trobat ni així d’informació. Per exemple, els magnífics canelobres amb figures esculpides. A més a més, a la sala que hi ha darrere del cambril també trobaràs peces interessants, com la inexplicable presència d’un grandiós gerro de porcellana xinesa, del qual ningú en parla.
Sants mercedaris
Per acabar, dona una ullada a les capelles laterals de la basílica de la Mercè, dedicades a personatges vinculats amb l’orde Mercedari, majorment durant els segles XII i XIII. Entre altres, pots veure sant Pere Nolasc, fundador d’aquest orde; sant Ramon Nonat, noble lleidatà i gran predicador, qui aconseguí alliberar nombrosos captius; sant Pere Armengol, bandoler que es penedí i es convertí en frare mercedari; Santa Maria de Cervelló, jove de casa bona que vestí l’hàbit mercedari; sant Serapi, soldat britànic qui arran d’un viatge a la península, conegué l’orde de la Mercè esdevenint redemptor de captius.
Finalment, tenim la beata Mariana de Jesús, nascuda al segle XVI qui, després d’una joventut ben trasbalsada, tot i no poder professar com a religiosa, s’establí al costat d’un convent mercedari.
Però la basílica de la Mercè de Barcelona té molt més per veure. Només cal que passegis la vista i ho vagis descobrint.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de la Mercè, 1. Barcelona
Saber més
- Origen i significat de la paraula ‘mercè’: beteve.cat
- Carasses a la seu de Girona, per Aurora Pérez o Pep Vila
- Basílica de la Mercè: basilicadelamerce.cat – invarquit.cultura.gencat.cat
- Iconografia de les carasses o caps de moro als orgues de les esglésies catalanes
- Lluís Bonet: wikiwand.com
- Vitrall de la claraboia: museudeldisseny.cat
- El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia. (1890-1931), per Núria Gil
- Rigalt, Granell i Cia: Museu del Disseny
- La marqueteria artística: el taller J. Segarra, per Pilar Soler. Pàgs. 301 -302
- Evarist Mora: wikiwand.com
- Mosaics de la basílica de la Mercè: El mosaic del meu barri
- Carles Maurel: El mosaic del meu barri
- Sants Mercedaris: basilicadelamerce.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: