Les escoles de les Planes d’Hostoles (Garrotxa).
Poques vegades es pot dir que l’assoliment d’alguna idea hagi estat mèrit d’una única persona. Sovint és gràcies a l’esforç i a la contribució de diversos individus que els projectes veuen la llum. Qui escriu un llibre, normalment necessita algú altre que l’editi. Qui dissenya un vestit, li cal una persona que el cusi i una altra que el vengui. I de res serveix projectar un bon edifici si no hi ha diners, terreny, permisos i algú que construeixi, oi?
Per exemple, tenim les escoles de Sant Cristòfol a les Planes d’Hostoles, una gran obra que no hagués estat possible sense la intervenció de, com a mínim sis persones. Potser alguna de les que anomenaré només es pot tenir en compte per motius, com dir-ho? Motius formals, vaja.
Abans, però, cal que ens situem en el moment.
Els antecedents
El 1872 les Planes digué que ja n’estava fins aquí de dependre de Sant Feliu de Pallerols i s’independitzà, formant un municipi juntament amb Cogolls, les Encies i diversos indrets i veïnats. Vuit anys abans d’aquest històric fet, les germanes dominiques arribaven a la vila per dedicar-se a l’ensenyament.
Durant molts anys i convenientment separats segons els usos del moment, les nenes anaven amb les monges i els nens aprenien a l’antic edifici de l’ajuntament. Davant la manca de mestres, sovint era la rectoria qui suplia com podia les tasques d’educació. Malgrat que el Consistori feia el que podia amb el manteniment dels edificis, va arribar un moment que es va fer necessari un nou edifici.
Finalment, el 1918 s’inaugurava el flamant edifici de les escoles de les Planes d’Hostoles. Però abans això no va passar, hi hagué molts temes per solucionar: terreny, capital, permisos, plànols… Sense comptar amb els endarreriments motivats per guerres i canvis de govern.
L’industrial
En primer lloc, tenim el barceloní Tomàs Recolons i Lladó, hereu, juntament amb el seu germà Esteve d’una empresa tèxtil a Ribes de Freser. Perquè et facis una idea dels calerons que tenia el senyor Tomàs, només et diré que va ser un dels accionistes que el 1904 participà en la fundació de “La Hispano Suiza“.
Doncs bé, en Recolons va fer donació a la vila d’uns terrenys que tenia a les Planes juntament amb uns altres que adquirí per a la construcció de les escoles de les Planes d’Hostoles. Aquest detall el va fer mereixedor de ser immortalitzat amb una placa a la façana de l’edifici.
El doctor
Seguidament, ens trobem amb Valentí Carulla i Margenat, l’intermediari entre l’Ajuntament de les Planes i el govern espanyol. Nascut a Sarrià el 1864, fou catedràtic de Terapèutica, farmacèutic i metge.
A més, essent rector de la Universitat, impulsà el desenvolupament de l’ensenyament primari, així com la creació d’escoles. De fet, en col·laboració amb la Mancomunitat, va obrir fins a cent vint col·legis en municipis catalans. A petició de la Federació de Mestres de Catalunya, Alfons XIII el distingí amb el títol de marquès
Si encara et sembla poca cosa, com a persona amb més pes dins la medicina local, va ser l’impulsor de l’Hospital Clínic de Barcelona i el seu primer director. A part de tota la gestió burocràtica, Carulla aconseguí que el govern cobrís una part de les despeses de construcció de les escoles.
L’alcalde
Amb només vint anys, Pere Sacrest i Dusol dirigia l’empresa dedicada a la fabricació de filats de cotó. Aprofitant els saltants d’aigua del Brugent el seu avi instal·là la fàbrica a les Planes. La Dusol, en actiu fins al 2012, va transformar la població, la qual passà de vila agrícola a municipi industrial.
Sacrest s’involucrà en la població millorant-ne les infraestructures i la urbanització així com incentivant els actes i les entitats culturals i populars. El 1918 es convertí en alcalde de les Planes d’Hostoles fins a la primera dictadura i en acabat, durant la II República.
L’arquitecte
El jove gironès Joan Roca i Pinet obtingué el títol quan tenia vint-i-cinc anys. Poc després, el 1913, es convertia en arquitecte municipal d’Olot, on projectà el visionari Eixample Malagrida amb la idea de fer una ciutat-jardí. Seguidament, passà a ser arquitecte d’Hisenda a la província de Girona. Ja veus que el xicot tenia empenta.
Després de seguir el modernisme en diversos edificis, continuà amb el noucentisme i finalitzà amb el racionalisme. Així ningú li pot entaforar l’etiqueta d’aquest o aquell estil. Després de la Guerra Civil va ser inhabilitat i condemnat a allunyar-se de la seva ciutat.
A més de les escoles de les Planes d’Hostoles projectades el 1911, pots veure a prop la central elèctrica de Bescanó. Però també va deixar obra, entre altres, a Cassà de la Selva, Calonge, Anglès, Ventalló i la Cellera de Ter.
El bisbe
Ja se sap que tota obra humana que vulgui prosperar, ha de ser beneïda -aprovada- pels poders divins. Així doncs, el bisbe Francesc de Paula Mas i Oliver fou qui consagrà tan important obra.
Des dels vuit anys aquest mataroní havia estat escolà del cor de la basílica de la seva ciutat, on després treballaria dins l’ensenyament. Més tard es convertiria en mestre de cant del Seminari Conciliar de Barcelona.
Quan tenia vint-i-quatre anys (1884) fou ordenat sacerdot. En acabat seria nomenat canonge magistral de Barcelona i finalment consagrat com a bisbe de Girona.
Mas és conegut per promoure associacions de caràcter benèfic i social. Així mateix, destacà per la seva gran oratòria i per l’apostolat exercit a la diòcesi de Girona
El rei
Para atenció a l’escut que hi ha a la façana. Correspon al període conegut com a segona restauració borbònica, que tingué lloc entre la primera i la segona república (1874-1931). Durant aquest temps regnaren Alfons XII i Alfons XIII. Si t’hi fixes, al centre apareixen tres flors de lis que representen aquesta dinastia.
Resulta estrany que l’escut no dugui la corona reial. Potser en algun moment va ser repicada i per això fa l’efecte que hi manca alguna cosa.
El regnat d’Alfons XIII estigué marcat pels fracassos militars al Marroc, els problemes amb el nacionalisme català i les vagues revolucionàries. Tot plegat debilità el govern que desembocà en la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment amb la proclamació de la II República.
Fos com fos, el seu govern va afluixar la mosca per contribuir a les despeses de construcció de les escoles de les Planes d’Hostoles.
Més protagonistes
Segons pots llegir en una placa a l’entrada de l’edifici, la forja va anar a càrrec de Joan Oliver. Per aquest nom només he trobat una important foneria a Palma coneguda com a can Maneu. Avi, pare i fill duien el mateix nom, així que probablement es tracta de Joan Oliver Florit. No obstant això, se’m fa estrany que una empresa dedicada a la fabricació de maquinària produís també obres artesanals de forja.
El mateix text de la placa indica que Vicens Mundet va ser el responsable de la fusteria. Només he trobat que es tracta d’una fusteria encara en actiu, ubicada a les Planes d’Hostoles i dedicada a la fabricació de mobles.
Finalment, s’esmenta que la ceràmica i el vidre són obra de Buxeres de Barcelona. Dedueixo que es tracta d’Emili Buxeres i Bultó, soci de l’empresa de vitralls Buxeres i Codorniu. Si és així, aquesta fàbrica de vidres del Raval de Barcelona, on es produren vitralls modernistes. El 1930 es convertiria en la societat Cristalería Catalana, S.A. No obstant això, no em consta que fessin cap treball de ceràmica.
Per acabar, voldria fer un esment a totes aquelles persones de la població que, sense saber-ne els noms, van col·laborar amb aportacions econòmiques, fent possible que les escoles de les Planes d’Hostoles veiessin la llum. I, no cal dir-ho a les professores i professors que van formar -i formen- alumnes pel futur.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avinguda de Narcís Arnau, 58. Les Planes d’Hostoles
Saber més
- Escut de la restauració borbònica: edificiosdepapel.blogspot.com
- Joan Roca i Pinet: wikiwand.com
- Història de les Planes: lesplanes.cat
- L’escola: vptmod.blogspot.com – blogs.descobrir.cat – elpuntavui.cat
- Els Recolons, a Ribes de Freser: enciclopedia.cat
- Valentí Carulla: ramc.cat
- Valentí Carulla, el científic que creava escoles, per P. Brunsó
- Alfons XIII: cervantesvirtual.com
- Pere Sacrest: trianglegironi.cat
- Pere Sacrest, empresari i mecenes, per X. Valeri
- Francesc Mas: culturamataro.cat
Atendre i entendre és bo per aprendre.
M’agrada !!!…..
Bon resum de tant bella historia.
Gràcies! Sí, realment m’adono que cada població, per petita que sigui, té una gran història per explicar.