El santuari del Vilar de Blanes (la Selva). Segona part.
A l’anterior article he comentat la història del santuari del Vilar de Blanes, així com els elements exteriors. Ara entrem dins per descobrir mil i un detalls, alguns d’ells fets per grans artistes.
El ceramista
El 1944 Josep Roig i Ginestós s’encarregava de la decoració en ceràmica de l’arrimador que recobreix l’interior del temple. Aquest ceramista nascut el 1898 a l’Estany, després d’estudiar a Moià marxà a Barcelona per fer estudis de Belles Arts, mentre també treballava amb el decorador Jaume Llongueras. Va tenir amistat amb Xavier Nogués, qui l’introduí en el món de la ceràmica decorada.
El 1927 va rebre l’encàrrec de fer els taulells que decoren el Poble Espanyol de Barcelona. Dins el recinte va mantenir el seu taller fins al 2020. Finalment, la tercera generació va decidir traslladar el negoci a un altre local.
Rajoles pintades
A l’altar, un plafó ceràmic il·lustra el moment de la troballa de la imatge. A la paret del fons té lloc l’escena de la crucifixió, però des d’un punt de vista diferent de l’habitual. En aquest cas, només veiem el peu de la creu i diversos personatges, la majoria femenins. La composició, de caràcter clàssic, recorda una mica una pintura a l’oli que Jaume Busquets va fer uns deu anys abans per l’església de Sant Vicenç de Mollet del Vallès.
Així doncs, hi ha les tres maries que, segons el relat bíblic presenciaren la crucifixió: la mare de Jesús, Maria de Magdala -o Magdalena- i la germana de Llàtzer. Malgrat que pot semblar una dona, el personatge dempeus de la dreta és Joan, el jove deixeble de Jesús. Per aquesta raó, apareix la frase -en llatí, no cal dir-ho-: “Aquí tens la teva mare“.
A un costat de l’altar, hi ha l’escena de l’Anunciació i a l’altre el miracle de la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà. Tot plegat ben recobert amb rajoles i motllures ricament pintades que no deixen un sol espai buit. En algun lloc he llegit que el ceramista Antoni Cumella i Serret també va prendre part en la restauració del Santuari del Vilar de Blanes, però no he estat capaç de trobar quina va ser la seva contribució.
La resta de l’arrimador de ceràmica alterna vaixells i gerres amb fruites, representant la gent marinera i la de la pagesia. Per aquest motiu, a l’interior de la capella pots veure també la imatge sant Elm i la de sant Isidre, patrons d’aquests col·lectius.
L’escriptor
Part indissociable del santuari del Vilar de Blanes és l’escriptor gironí Joaquim Ruyra i Oms. El 1881 abandonà els estudis de Dret per dedicar-se a la literatura. En casar-se, anà a viure a Blanes on havia passat part de la seva infantesa.
El 1903 publicava “Marines i boscatges” un volum de narracions que el consagrà com a escriptor. De fet, el títol d’aquest article està extret del seu poema “Per què sou boscana?” dedicat a la Verge del Vilar. Un dels relats titulats “El rem de trenta-quatre” narra l’aventura marítima d’una barca, tot recordant la parla blanenca. El 1934, Ruyra donava les gràcies a la Mare de Déu del Vilar per l’èxit de la novel·la donant un gran rem de fusta com a exvot. Cremat durant la Guerra Civil, fou restituït el 1948.
Records passats
Com que parlem d’exvots, és de tot punt imprescindible entrar a la petita sala on s’exposen alguns, recuperats temps després del conflicte bèl·lic. Durant la restauració de 1950 s’obrí novament aquest espai, recuperant algunes d’aquestes presentalles. Un exvot és quelcom que s’ofereix a una divinitat com a compliment d’una prometença o com a agraïment per un benefici rebut. En temps passats era un costum habitual. Ara com a molt, un ciri i avall va.
En aquest cas, la majoria són de temàtica marinera, com pintures de naufragis o reproduccions de vaixells en miniatura. Sovint s’agraïa a la Verge haver estat salvat durant una tempesta o una travessia. Un d’ells, pintat el 1856 representa un accident a les drassanes de Blanes.
Al centre del sostre de la nau del temple hi ha un vaixell a escala. Es construí en record de totes les petites embarcacions que hi havia dins el santuari abans de la Guerra Civil. Es tracta de la reproducció de dos metres i mig d’eslora de mitjans del segle XVIII. Conegut com a místic, era una embarcació de vela molt usada a Catalunya per transportar mercaderies i també en situacions de guerra.
Para atenció als textos que acompanyen les obres exposades. T’adonaràs que n’hi ha algun que podríem dir que és políticament incorrecte. Com el que diu “Guerra de liberación de España -retirada roja- 26 enero 1939. Año de la Victoria.” Jo em pregunto, de part de qui estava la Verge? Aquí ho deixo.
El melic del santuari
Per tenir una visió completa del santuari cal pujar al cambril, una petita bombonera amb les parets esgrafiades i el paviment amb un delicat mosaic. A més de la corona i una aurèola daurada damunt la imatge venerada, el 1954 es col·locà una gran anella de bronze que sembla flotar en l’espai. L’obra, costejada també per la feligresia, fou projectada per l’artista Jaume Busquets i feta per l’orfebre Puig Dòria.
Aquesta espectacular peça està formada per dotze àngels i els arcàngels Miquel, Rafel i Gabriel que semblen dirigir-se a la Verge. L’anella està suspesa del sostre amb tres tirants on es poden llegir sengles frases -endevines en quin idioma?- que signifiquen: “El Pare no engendrat t’ha creat“, “L’Unigènit t’ha preservat“, “L’Esperit Sant t’ha fecundat“. Són expressions que formen part d’un antic himne monacal dedicat a Maria.
Mestre complet
Jaume Busquets i Mollera fou un polifacètic artista nascut a Girona el 1903. Tot i tenir molta obra escampada per aquests mons de Déu és, tristament, un perfecte desconegut per moltes persones. Quan tenia quinze anys es traslladà a Barcelona on va passar pel taller del pintor Darius Vilàs i va ser dibuixant per a una revista. El 1929 va ser el primer director de la recentment creada Escola Massana de Barcelona on exercí de professor de dibuix i pintura.
Conegué entre altres, a Joan Llimona, Pablo Gargallo i Antoni Gaudí, amb qui acabaria col·laborant i qui l’aconsellà especialitzar-se en l’art religiós. Seva és la coneguda imatge del naixement de la Sagrada Família, que el papa Benet XVI va fer viral quan la va incloure en una nadala. Com també és seva la Verge que presideix la façana de la catedral de Girona.
Però, a més de l’escultura, Busquets va demostrar la seva professionalitat en el camp de la il·lustració, el vitrall, la ceràmica, el disseny de mobles, l’orfebreria i l’estucat. El fet que sovint no signés el que feia, ha motivat el gran desconeixement i l’errònia atribució de les seves obres a altres autors. A més, dirigí l’escola d’arts i oficis a Vilafranca del Penedès, ciutat on va fer, entre altres, els esgrafiats de l’Antic Hospital.
El joier
Casualitat entre les casualitats, resulta que el joier Josep Maria Puig Doria era fill d’Isidre Puig i Boada. Tenia vint-i-vuit anys quan va treballar amb el seu pare al Santuari del Vilar de Blanes i feia ben poc que havia començat els estudis de joieria.
Puig nasqué a Barcelona el 1926 i estudià arquitectura i disseny a l’Escola Massana. Més tard obrí un taller a Barcelona que posteriorment amplià amb una botiga, la primera de les diverses que actualment la firma té arreu del món. Les seves creacions li han valgut tot un seguit de premis i distincions.
Quan marxis
Finalment, sortim de l’edifici per veure un darrer element. A la vora del camí que mena al Santuari del Vilar de Blanes trobaràs durant els darrers set-cents metres, tot un seguit de pedrons. Tot i que a primer cop d’ull pot semblar un viacrucis o calvari, en realitat es tracta d’un gran rosari. Hi ha cinc pilars, cadascun dels quals conté tres plafons ceràmics. Cal que t’acostis per llegir que en un diu “Misteris de Goig“, a l’altre, “Misteris de Glòria” i al tercer “Misteris de Dolor“.
Els primers fan esment als cinc moments de felicitat de la vida de Maria des de l’anunciació fins que retroba a Jesús al temple. Es resen en dilluns i dissabte. Els de Glòria simbolitzen la divinitat de Jesús, com la resurrecció, l’ascensió i l’assumpció de Maria. Es resen el dimecres i el diumenge. Els misteris de Dolor tenen a veure amb la Passió i es preguen el dimarts i el divendres.
Per acabar, aquestes ceràmiques estan signades amb una R. Veient la similitud amb la signatura dels plafons de l’interior del santuari, dedueixo que es tracta de Josep Roig i Ginestós, de qui ja he parlat més amunt. Una llàstima que a causa del vandalisme ha estat necessari protegir les majòliques amb unes reixes tan atapeïdes que dificulten la contemplació d’aquestes obres.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Poema a la Mare de Déu del Vilar: algunsgoigs.blogspot.com
- Ceràmica Roig: independent.cat
- Josep Roig: patrimonicultural.diba.cat
- Joaquim Ruyra: wikiwand.com
- Restauració de dos exvots: laciutat.cat
- Indulgència plenària: holyart.es
- Jaume Busquets i Mollera. Dibuixant, pintor, escultor, per J. Ventura
- Salve Mater Misericordiae: fernandezluisricardo.blogspot.com
- Puig Doria: puigdoria.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: