L’església de Santa Maria d’All (Baixa Cerdanya).
All, Alp, Bor, Das, Err, Ger, Ix, Lles, Llo, Nas, Pi, Ur, Urtx… No, no estic tartamudejant. Es tracta d’alguns dels peculiars noms de localitats de la Cerdanya. Són el resultat del pas de la població basca en temps pretèrits que va deixar un ampli llegat lingüístic en aquesta zona.
D’alguns nuclis ja he parlat anteriorment. Ara, com que està la primera de la llista, encetaré l’article amb la primera i més concretament de l’església de Santa Maria d’All. Per cert, a All no conreen aquesta hortalissa, així que no podràs fer cap acudit ni joc de paraules.
Els alls no són d’All
Com molts dels topònims d’aquesta comarca, l’origen etimològic d’All és incert. Tot i això, sembla que la hipòtesi més acceptada és la que assegura que prové del basc i podria estar relacionat amb els corrents d’aigua que reguen els conreus.
Se sap que All ja existia al segle IX, on els comtes de la Cerdanya tenien possessions, un dels quals anomenat Salomó, vivia en aquest municipi.
Al segle XI, el comte Guillem I de Cerdanya va fer edificar una església per fer-hi dins una capella per a ell. Ves a saber si l’estructura estava molt deteriorada, que tres-cents anys més tard, torna a estar en obres. Cal tenir en compte que el terreny està format per argiles i, per tant, és molt inestable.
El pas del temps va obrir esquerdes als murs que van fer necessari apuntalar-los amb un contrafort. També sembla que cap al segle XIII el campanar s’ensorrà i va caldre refer-lo.
Vora el camí
L’edifici es trobava al camí de la Solana, antigament coneguda com a strata Francisca. Aquest camí d’abast comarcal, formava part de la xarxa viària medieval. En realitat, per tot Catalunya hi havia més d’una via amb aquest nom i totes elles menaven cap al nord, és a dir, cap a terres dels francs -França-.
El cas és que, veient els nombrosos exvots que hi havia, l’església de Santa Maria d’All es degué convertir en un important santuari. Com ja et pots imaginar, tot va ser cremat durant la Guerra Civil. De fet, si t’hi fixes, veuràs que encara ara, part de la portalada està enfosquida per l’efecte de les flames.
L’univers a la porta
Para atenció al portal. Les dovelles que formen l’arcada exterior estan treballades amb una delicada sanefa en relleu, amb espirals d’inspiració vegetal. A més, si t’hi fixes, veuràs que encara queden restes de pigment. Tingues en compte que l’aparença de les esglésies romàniques era molt diferent del gust actual. Sovint es pintaven de vius colors, a diferència d’ara, que s’ha posat de moda veure la pedra nua.
L’aresta d’aquestes dovelles presenta tot un repertori de figures humanes i d’animals que arriben fins a terra. Seguidament, hi ha una altra sanefa decorativa amb més elements vegetals. En aquest cas, l’arcada descansa sobre dues columnes, amb els capitells i les bases decorades.
Boles protectores?
Finalment, a les dovelles que formen el forat de la porta hi ha unes petites boles, cadascuna amb una creu incisa. N’hi ha tretze, un nombre poc habitual, ja que és considerat com de malastrugança. A més estan situats entre elles a distàncies irregulars, el que fa pensar en una mà poc destre.
Durant l’edat mitjana trobem molts llocs als quals s’han esculpit un seguit de boles de pedra. Sota els ràfecs, als capitells o a les llindes de les portes.
D’una banda, he llegit una explicació que afirma que, a causa dels episodis de pesta durant l’edat mitjana, s’esculpien aquests elements amb la forma dels tumors causats per la malaltia. La finalitat no era altra que protegir portes i finestres contra l’epidèmia. De l’altra banda, també pot ser que no tingui cap més explicació que la merament decorativa.
Misteris petris
Els elements humans i animals estan força desgastats i costa de trobar una connexió, en el cas que hi hagi alguna.
Per exemple, un dels capitells sembla reproduir l’escena del profeta Daniel entre els lleons. L’altre capitell, en canvi, mostra tot de figures, algunes de nues, amb els braços aixecats. Hi ha qui les relaciona amb Adam, Eva i l’àngel que els fa fora del paradís o bé amb persones pecadores que estan pregant per demanar perdó pels pecats.
A les bases d’ambdues columnes es perceben ocells que semblen barallar-se entre ells a cops de bec. Podria tractar-se de grius, animal fantàstic meitat au, meitat mamífer. Precisament per les seves qualitats celestials i terrenals aquesta bèstia llegendària s’utilitzà com a símbol de Crist.
Fent hipòtesis
D’entre les figures de la part més exterior, hi ha orants, caps humans i d’animals, alguns de monstruosos. Un dels personatges duu unes claus a la mà, i per això pot tractar-se de l’apòstol Pere.
Una altra figura curiosa és la d’un home sostenint un peix. Hi ha qui creu que es pot tractar de Tobies. Al llibre apòcrif d’aquest israelita, s’explica que un dia, estant a la vora d’un riu, un gran peix li saltà al damunt. Un àngel li digué que l’escorxés i conservés les entranyes, ja que eren útils per espantar dimonis i donar vista a les persones cegues.
En general, la realització és un pèl matussera i poc professional, tenint en compte que data del segle XIII, quan l’escultura havia assolit fites més altes. A més, sembla que el conjunt va ser obrat per dos o tres artesans diferents.
L’aixopluc diví
Per acabar, damunt de la portalada hi ha tres caps esculpits. Probablement, es tracta de mènsules que suportaven un porxo. Antigament, aquest desaparegut espai era un lloc habitual de trobada de les persones després de l’ofici religiós. Aquí també era on es dirimien qüestions importants de la vida de la població.
Descans etern
Abans de marxar, dona una ullada al cementiri. En primer lloc, observa sota la teulada de l’absis unes pedres tallades que semblen aguantar el sostre. Tècnicament, es coneixen com a permòdols, una paraula composta que ve del llatí i que vindria a dir el pal que fa de cap de biga. Alguns presenten un cap esculpit i sovint podien ser representacions de diversos pecats, com el de la blasfèmia o la luxúria.
En segon lloc, gira el cap i fixa’t que els nínxols del cementiri disposen d’una petita teulada de pissarra, sota la qual hi ha diversos noms. Potser, penso jo, cada persona o família tenia antigament quatre sepulcres. Para igualment atenció a les creus de ferro dels enterraments a terra, amb un medalló amb el nom de la persona. Ho veuràs en la majoria de cementiris de la Cerdanya, de vegades molt més treballat. Eren models fets en sèrie i n’hi havia de forja o de ferro colat, és a dir, fet amb motlle. Un patrimoni del qual ningú en parla.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Escaleta, 1. All
Saber més
- Etimologia d’All: oncat.iec.cat
- La xarxa viària catalana a l’alta edat mitjana, per J. Bolòs i V. Hurtado
- L’església de Santa Maria d’All: enciclopedia.cat – romanicodigital.com – artmedieval.net
- Significat de les boles: loinvisibleenelarte.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: