I jo que pensava que ja havia vist totes les variants de l’heràldica de Mataró! Després de dedicar diversos articles a l’escut d’aquesta ciutat (al final trobaràs els enllaços), encara he trobat més versions. En aquesta ocasió aprofundiré en aspectes molt particulars i et mostraré alguns exemples d’autor.
Heràldica municipal
Per començar, ens plantem a l’edifici de l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Totalment recomanable fer la visita guiada. Més encara si vols veure’l per dins.
A la primera planta hi ha el Saló de Sessions, una estança on se celebren les reunions del ple municipal, remodelada el 1893 per Josep Puig i Cadafalch. En aquell moment, el jove arquitecte tenia vint-i-sis anys. En feia només dos que havia acabat els estudis d’arquitectura a Barcelona i un que exercia com a arquitecte municipal de la seva ciutat natal. Un prodigi d’home, vaja.
Amb la remodelació va posar de manifest el seu gust per la cultura medieval, trencant amb la sòbria decoració que tenia aquesta sala. Destaca especialment el sostre enteixinat, amb prop de cent vint escuts. Com que li devia semblar que no hi havia prou versions de formes d’escut, va afegir la seva, que és una barreja d’altres formes heràldiques. Així doncs, pots veure el de Catalunya, el de Sant Jordi -com a patró de Catalunya-, el de Mataró i els de diversos gremis i oficis.
Resulta curiós observar que a l’heràldica de Mataró dissenyada per Puig i Cadafalch només hi apareix la mà amb la branca. Tenia aquest senyor algun problema amb les quatre barres que les va eliminar de tot arreu? En realitat, el que va fer és dividir ambdós elements heràldics i col·locar-los separadament. A la majoria d’exemples fets per ell, veuràs que al costat o ben a prop hi ha també els pals o barres.
Altres versions consistorials
Sense sortir de l’estança, veuràs més versions d’heràldica de Mataró. Per exemple, hi ha unes cadires finament tallades que em fa l’efecte que poden ser neoclàssiques, però no em facis molt de cas. Sigui com sigui, segurament ja hi eren abans de la remodelació modernista o bé provenen d’una altra sala. Així mateix, hi ha uns bancs de respatller ondulat, amb una altra versió heràldica feta de marqueteria.
A continuació, para atenció a l’escut que hi ha a la porta d’entrada, tot ell ben dauradet. D’aquest tampoc tinc informació, però per la forma que té, pot haver estat fet a mitjans del segle XX.
Quan baixis, veuràs un vitrall al replà de l’escala. Amb una voluntat més aviat decorativa, sabem que l’escut data del 1949. El timbre, que és com s’anomena tècnicament la part superior, mostra una corona que no correspon a cap de les oficials en heràldica.
Llorer triomfador
Amb totes aquestes versions al cap, para atenció a un detall. De vegades, l’escut de Mataró està mig envoltat d’elements vegetals. En unes ocasions es tracta d’una branca de llorer i una altra de roure. En algun blasó el roure sembla haver derivat en alzina. I finalment, n’hi ha que duen la branca d’un vegetal indeterminat.
En primer lloc, el llorer va ser una de les moltes espècies vegetals que tingué un valor sagrat dins la cultura grecollatina. Des dels temps de les farinetes se li atribuí el poder de provocar somnis profètics, motiu pel qual es consagrà a Apol·lo, divinitat protectora de la saviesa, entre altres atributs.
A la Grècia clàssica, els sacerdots d’Apol·lo i els poetes es coronaven amb fulles de llorer. Així mateix, després de consultar l’oracle de Delfos, les persones marxaven amb una corona de llorer si la resposta havia estat esperançadora.
Amb el pas del temps, aquestes corones esdevingueren un símbol de glòria, tant si es tractava d’un triomf militar, com de l’exercici del poder. És així com generals i emperadors lluïren corones de llorer.
Al segle VI, a Isidor de Sevilla se li ocorregué establir un paral·lelisme entre “laurus” -llorer- i “laus“, que vol dir lloança. El cas és que va quedar segellat el significat indissociable amb la glòria i el poder.
Qualitats divines
La qualitat del roure per atreure els llamps va ser probablement la raó per la qual l’antiga Grècia va dedicar aquest arbre a Zeus. Era considerat un símbol de justícia i rectitud moral. L’envejosa cultura romana no va voler ser menys i consagrà el roure a Júpiter, a qui se li dedicaven corones fetes amb branques d’aquest arbre.
De fet, la població romana assumí els ritus grecs d’honorar els campions i els rams de llorer esdevingueren de roure. Amb el temps, les branques de roure passaren a formar part de medalles i banderes, com un símbol vinculat a les divinitats.
Per diverses raons que ara no entraré a explicar, el fruit -aglà- s’interpretava com un símbol de saviesa, fecunditat i prosperitat. D’altra banda, en alguns rituals es dibuixava amb una branca de roure un cercle al voltant de la persona que es volia protegir.
La cultura celta li atorgà un significat encara més místic, ja que a més, a les seves branques vivia el vesc. Aquesta planta sempre és verda i creix a mig camí entre la terra i el cel.
Roure poderós
I és així com aquests elements vegetals han passat a formar part de l’heràldica com un símbol de glòria, grandesa i justícia. Amb connotacions d’allò més sucoses no ha d’estranyar que reis i dictadors, nobles i no tan nobles, n’hagin fet un ús i abús per tal de deixar constància del seu poder -real o adquirit per la força-.
En alguna ocasió, el roure va ser substituït per l’alzina. Totes dues espècies són de la mateixa família, però amb diferències pel que fa a la grandària de l’arbre i de les fulles, entre altres característiques. Tanmateix, l’alzina té un origen mediterrani i potser per aquest motiu es considerà més adient a la nostra cultura.
Dur com el granit
Des d’aquí et pots acostar a la propera plaça Gran, on hi ha una font on veuràs una altra curiosa versió d’heràldica de Mataró. Es troba encastada a la paret de Can Bosch. Al damunt apareix un escut de granit que sembla antic. A la mà, més que una mata, fa tot l’efecte de dur una carxofa. En realitat és la reproducció d’un blasó que hi havia entre els segles XV i XVI. L’obra va ser feta no fa tant a l’obrador Barbany de Llinars del Vallès, una indústria més que centenària, actualment liderada per la quarta generació familiar.
Els Barbany fan de tot. Com a mostra tens el nou empedrat dels carrers i places del centre de Mataró. I si no en tens prou, l’estàtua d’Esculapi a Empúries és una reproducció feta per aquesta empresa. Així que no creguis que tot el que veus és l’original.
Confiança modernista
Seguidament, continua avall pel carrer de Santa Maria fins que s’eixampla i es converteix en el carrer de Sant Cristòfol. Aquí destaca especialment la botiga La Confianza. Abans, però, et situaré en el moment històric.
A finals del segle XIX hi havia una fàbrica de pastes per a sopes al carrer d’en Pujol, a pocs metres d’aquí. Allà va anar a treballar en Francesc Palomer i Bonamusa, procedent de Vallgorguina. Amb el temps, el negoci passaria a les seves mans, aconseguint que les seves pastes fossin conegudes arreu.
És en aquell moment daurat que Palomer encarrega a Puig i Cadafalch el projecte d’aquesta botiga. El fastuós local modernista s’inaugurà el 1896. L’interior és ple de filigranes així com de diverses referències al negoci. I, no cal dir-ho, també exhibeix una lliure versió de l’escut de Mataró en dues parts, a l’estil de l’arquitecte.
El 1996 l’edifici on es trobava va ser enderrocat i al nou es feu una rèplica de la botiga, aprofitant els materials originals. Actualment, la cinquena generació regenta el local, venent productes a granel tal com es feia fa més d’un segle.
Poc pressupost
Per acabar, ves fins al carrer de Sant Josep. Aquí hi ha La Beneficència, un altre edifici de Josep Puig i Cadafalch, tot i que molt més discret.
Ubicat en un antic convent del segle XVI, la Casa de Beneficència acollia noies òrfenes i dones amb dificultats de subsistència. A més, l’edifici funcionava com a centre educatiu per a col·lectius desfavorits.
Amb un pressupost ajustat i en molt poc temps, l’arquitecte municipal va fer una rehabilitació integral de l’edifici. En aquesta ocasió, però, la decoració va ser molt més austera. Tan sols hi veuràs alguns capitells d’inspiració medieval i elements d’estil neogòtic. Unes poques rajoles mostren una altra versió ben personal de l’escut municipal de forma caironada i en un esvaït color blau.
Finalment, com ja has anat veient als exemples anteriors d’heràldica de Mataró, aquí Puig i Cadafalch també ha separat les quatre barres i el ram amb la mà.
Epíleg
Deixo pel final la versió actual utilitzada pel Consistori. Els escuts de molts municipis no han aconseguit sobreviure a la febre del disseny i han estat actualitzats. La majoria han deixat de ser un escut heràldic per convertir-se en un logotip, oblidant les veus de les persones enteses en heràldica. Adeu a la normativa que vetllava pel bon ús d’aquest element històric identificatiu.
El 2001 l’escut de Mataró va passar per les mans d’un estudi de disseny gràfic i no per les d’un heraldista. És així com es van perdre els colors –esmalts-; també la tradicional divisió de la superfície –camper– amb les quatre barres –pals– a un costat i la mà a l’altre. La corona quedà reduïda a una agrupació de petits rombes i els pals van passar a formar part de l’exterior de l’escut –bordura-.
Em pregunto quina rigorositat històrica hi ha al darrere d’aquesta versió. Des del punt de vista de disseny gràfic, fa patxoca, però de cap de les maneres és representativa de l’heràldica de Mataró. Potser es podria haver trobat una solució un pèl més respectuosa amb el passat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Granits Barbany: granitsbarbany.com
- Roure: forestalmaderero.com – arsgravis.com
- Roure o alsina?: blog.legua.es – naturaleza.animalesbiologia.com
- Robles, hombres y dioses: usos y visión simbólica…, per J. Izco
- Sobre los significados del laurel y sus fuentes clásicas…, per J. Salazar
- De sermone heraldico. V: árboles y arbustos, per M. Monreal
- L’Ajuntament de Mataró: mataro.cat
- Ruta Puig i Cadafalch: km369.blogspot.com
- La Confianza: laconfianza.cat – viaempresa.cat – mataroaudiovisual.cat
- Casa de la Beneficència de Mataró…, per I. Verdiell
- El nou escut: mataro.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: