Un mural de Cesc a Arenys de Mar.
Una popular cançó de La Trinca del 1971 començava dient que “en aquell temps de la prehistòria ara deu fer dos-cents mil anys…“.
Doncs bé, la història d’avui té l’inici una mica més tard, ara fa uns dotze mil anys. És a dir, durant la temporada prehistòrica coneguda com a Neolític. Però tant li fa, ja que els humans d’aquell temps passaven tant de fred com els seus avantpassats. Molt més que ara, que la contaminació ens escalfa.
Per començar, ja saps que el primer que es refreda són les extremitats. Per tal de protegir els peus, aquells primers homínids s’embolicaven pells d’animals al voltant dels turmells.
Al segle VIII a.n.e. l’escriptor Hesíode ja parlava d’unes peces de feltre que els grecs es posaven als peus, tot i que em sembla que ningú sap com eren.
Del que sí que hi ha testimonis és dels mitjons que els antics egipcis utilitzaven cap al segle III. Aquelles peces agafaven el dit gros per una part i la resta per l’altre, probablement per poder calçar les sandàlies.
De l’artesania a la mecanització
Fins al segle VIII aquesta peça artesanal es feia de ganxet. Sovint arribaven fins a la cintura. Més tard es dividiren en la part superior -calces- i la inferior -mitges- o només el peu -mitjó-.
La producció mecanitzada va haver d’esperar fins al segle XVI, tot i que continuava la producció manual. Al segle XIX el teixit a màquina ja va ser imparable.
I és precisament el 1898 quan José Riera Comas, juntament amb el seu fill, crea a Arenys de Mar una empresa dedicada a la confecció de mitjons.
Seguidament, el 1922 instal·la una nova fàbrica a l’actual Rial de Sa Clavella, on encara hi és. Després de canviar diverses vegades de denominació social, el 1963 passa a nomenar-se Cóndor.
Durant la dècada dels anys seixanta, l’empresa comença a fer una publicitat diferent. Encarregà a Cesc el disseny de diversos anuncis. La senzillesa i la frescor d’aquests dissenys sorprèn encara ara.
Humor intel·ligent
Nascut a Barcelona el 1927, Francesc Vila i Rufas va ser més conegut pel pseudònim Cesc. Fill d’un dibuixant i il·lustrador i germà d’un pintor i retaulista, va dedicar la seva carrera a l’humor gràfic.
Des dels anys seixanta fins als noranta va retratar fets i gent amb un traç fresc i una ironia fina. Els seus personatges eren plens d’humanitat i tendresa.
Les seves enginyoses vinyetes es publicaren en prestigioses revistes i diaris, tant nacionals com estrangers, rebent diversos guardons. Així mateix, va fer dibuixos per a llibres, cartells i campanyes publicitàries, com la dels mitjons Cóndor.
Malgrat que el seu vessant com a il·lustrador de premsa és molt més conegut que el de cartellista, la veritat és que Cesc va atendre nombrosos encàrrecs. No obstant això, cap al final es dedicà especialment a la pintura, tot i que continuà fent col·laboracions amb diaris, com l’Avui i el Diari de Barcelona.
Retratant la societat
La clau de l’èxit era la seva capacitat per connectar amb tota mena de públic, a qui convertia en protagonista de les seves obres. A més, analitzà la realitat social quotidiana amb el punt just de crítica però amb humor, de manera que ningú no se sentí ofès.
Mares, infants, treballadors, dependents, ancians, escolars o estiuejants, tothom tenia cabuda al seu univers. O també, com al mural de Cesc a Arenys de Mar, persones de tota edat, emprovant-se mitjons. Per cert, el 2020 la conservadora i restauradora Berta Blasi, recuperava els malmesos dibuixos preparatoris del mural de Cesc a Arenys de Mar.
Obra cuita
Resulta especialment sorprenent la col·laboració de Cesc amb Jordi Aguadé, tenint en compte que no em consta cap altre mosaic en ceràmica dissenyat per aquest humorista.
Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925. Després d’estudiar en un parell de centres, va fer-ho també a l’Escola Industrial i posteriorment a l’Escola Massana. Amb només quinze anys ja treballava d’aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas on tingué l’oportunitat de col·laborar amb Joan Miró.
A continuació, amb ganes de més, Aguadé va viatjar a París i després a Suècia, on aprendria la sobrietat escandinava de la mà d’una important ceramista. En tornar, va revolucionar la ceràmica catalana. La brillant trajectòria d’Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara, semblen actuals i moderns.
Ho pots comprovar amb les rajoles que revesteixen alguns edificis dels anys setanta o les vaixelles i jocs de cafè de formes exquisides que va fer.
Amb el temps faria col·laboracions amb grans artistes i dissenyadors, aconseguint peces úniques. Per exemple, sense anar molt lluny, a pocs metres pots veure el mural del Casal Parroquial que va signar juntament amb Joan Vila-Grau.
Amb ell també faria l’original mural pel Col·legi de Metges de Barcelona o el descomunal mosaic de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera.
L’actualitat
Des de l’any 1993, la denominació social de Cóndor va passar a ser Aretex -Arenys Tèxtil-, tot i que continua utilitzant amb èxit l’antiga marca.
Tanmateix, la publicitat actual poc o res té a veure amb aquella original i empàtica imatge que durant un temps va associar Cesc amb aquesta empresa pionera en la fabricació de mitjons.
Com a record, sempre ens quedarà el mural de Cesc a Arenys de Mar.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Rial de Sa Clavella, 89. Arenys de Mar
Saber més
- El astuto historiador que da vida a los calcetines antiguos, per J. Leigh
- Història dels mitjons: curiosfera-historia.com – wikiwand.com
- Cóndor: arenysdemar.cat – condor.es
- Cesc: wikiwand.com – cescweb.cat – tebeosfera.com
- Jordi Aguadé: artenbuff.com – aguade.com
- Los carteles menos conocidos del gran dibujante Francesc Vila Rufas , per I. Garrido
- La restauració dels dibuixos: @taller_BBlasi
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: