Ca l’Utzet de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).
Sovint trobo que la informació que hi ha a les xarxes és inexacta, incorrecta, copiada o bé està tan fragmentada que necessites ser un Sherlock per lligar caps. No et passa?
Intentaré filar el poc que he trobat sobre Ca l’Utzet de Sant Andreu de Llavaneres. La cerca ha estat una de les més complicades que he fet.
La vila serena
Sant Andreu de Llavaneres es troba encaixada entre dos turons. Diu la tradició -que no la història- que les primeres persones que habitaren l’indret, l’anomenaren Serena Vall, que és Llavaneres capgirat.
Les primeres masies disseminades pertanyien a Mataró, fins que al segle XVI es constituí en municipi independent i s’edificà l’església gòtica.
Un segle més tard es comencen a formar els primers carrers. Amb el temps, el nucli va créixer i es construí una nova església més cèntrica.
Després de la gran crisi de l’agricultura de finals del segle XIX, la vila es recuperà gràcies al turisme d’estiueig de la burgesia barcelonina. A partir d’aquest moment, s’aixequen vil·les modernistes i noucentistes, s’obren nous carrers i s’edifica l’actual consistori i altres edificis públics, com un teatre.
És en aquest context que es construeix Ca l’Utzet de Sant Andreu de Llavaneres.
La gran família i un més
Francesc Vidal era un empresari. De què? Doncs no ho sé, però per l’època, he de suposar que es dedicava al sector tèxtil. Si així fos, potser alguna cosa tenia a veure amb la colònia Vidal de Puig-reig (Berguedà).
El cas és que el senyor Vidal estava casat amb l’Eulàlia Cabot Jubany, de qui he trobat que ja era vídua quan morí el 1925. Probablement, pertanyia a la important nissaga Cabot d’aquesta vila. Encara ara perduren diversos masos amb aquest nom.
A més, el seu germà José va ser alcalde d’Albacete i, pel que he llegit, ella sembla que estava molt vinculada a la vida religiosa d’aquella ciutat.
Una de les filles del matrimoni Vidal Cabot es casà amb el farmacèutic Frederic Utzet i Breda, qui finalment ha donat nom a l’edifici. D’aquest senyor tan sols sé que tenia la farmàcia ‘La Puntual’ al carrer Princesa, 39 de Barcelona.
Ja veus que, de moment, la cerca genealògica és ben minsa.
Un o dos arquitectes?
Ignoro quan la senyora Cabot enviudà. Tanmateix, el 1907 ja era vídua i -suposadament- va encarregar a Salvador Puiggrós i Figueras el projecte d’un habitatge a Sant Andreu de Llavaneres.
Aquí ja tenim un nou misteri. De Puiggrós sabem que era un prolífic arquitecte barceloní que obtingué el títol a finals del segle XIX i el 1927 tenia despatx al passeig de Gràcia de Barcelona.
De la seixantena d’edificis que va projectar entre el 1901 i el 1920, la major part la trobem a Barcelona. En canvi, des del 1920 fins a la seva mort el 1934, no em consta cap altre projecte, tot i que ostentava el càrrec d’arquitecte municipal d’Arenys de Mar.
Costa de creure que ell solet fes tan extensa obra en només vint anys. Tingues en compte que de vegades va arribar a fer dotze projectes en un any. Ben estrany.
Algunes d’aquestes obres són molt diferents del seu discret estil modernista. Per exemple, la torre Teodor Roviralta poc o res té a veure amb els seus edificis de l’Eixample barceloní.
Per tant, penso -opinió meva molt personal-, que va servir-se de projectes fets per altres arquitectes i que ell signava. Potser això va passar amb la casa Utzet de Sant Andreu de Llavaneres.
Hi ha qui sosté la teoria que en realitat l’autor va ser el vigatà Josep Maria Pericas, tot i que els plànols van ser signats per Salvador Puiggròs Figueras. De més verdes n’han madurat.
Modelant l’estil
Nascut a Vic el 1881, Pericas es quedà orfe ben aviat i va anar a Barcelona amb la seva mare. Allà estudià arquitectura i conegué arquitectes com Domènech i Montaner, Rafael Masó i Gaudí.
Va ser molt influenciat pels estudis d’art romànic que va fer i que llavors era un estil de moda. Practicava l’excursionisme científic, prenent acurats apunts i dibuixos de tot el que trobava.
Així mateix, llegint revistes europees d’arquitectura, va anar assimilant influències de l’escola vienesa. Amb el temps, el seu peculiar estil es va anar modelant entre altres, amb els característics portals i tribunes i l’ús de la pedra i l’estuc.
El 1913 va ser nomenat arquitecte diocesà del bisbat de Vic, refent i construint esglésies per Osona. A Vic va ser arquitecte municipal, deixant un bon gruix de les seves obres.
També va ser un arquitecte ben prolífic. No obstant això, a diferència de Puiggrós, les més de setanta obres que he documentat, les va fer durant cinquanta-sis anys, cosa molt més creïble.
Detalls que fan distinció
La ubicació de Ca l’Utzet de Sant Andreu de Llavaneres tampoc és que afavoreixi el seu descobriment.
Situada en una transitada i tancada corba de la carretera, resulta complicat aturar-s’hi per apreciar els detalls de la façana.
Maó vist, ceràmica, trencadís, ferro forjat, petits vitralls… Tots els elements del modernisme hi són presents, tot i que de manera molt moderada, com anunciant el noucentisme que s’acostava.
La torre amb torre
Les cases d’estiueig sovint disposaven de planta baixa, pis, golfes i la característica torre que acabaria donant nom a aquesta mena de construccions. Poc clar em queda si Ca l’Utzet era una torre d’estiueig o bé la família Vidal hi vivia tot l’any.
A la planta baixa hi havia un rebedor, saló i menjador on fer més vida social. Aquestes estances estaven molt ben decorades i s’aprofitaven per lluir-se davant les visites. Actualment, tot i que sense el mobiliari original, és possible visitar aquesta part, així com el jardí, ja que hi ha un restaurant.
El primer pis acollia les estances privades de la família. Probablement, les finestres de la galeria superior corresponien a les habitacions del servei.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avinguda de Catalunya, 45. Sant Andreu de Llavaneres
Saber més
- Esquela d’Eulàlia Cabot: hemeroteca.lavanguardia.com
- Colònia Vidal: wikiwand.com
- Història de Sant Andreu de Llavaneres: totmataro.cat
- Esquela de Salvador Puiggrós: hemeroteca.lavanguardia.com
- Josep Maria Pericas: wikiwand.com
- Salvador Puiggrós: barcelona modernista
- Ca l’Utzet: invarquit.cultura.gencat.cat – festacatalunya.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: