Un nou recull de rètols de negocis i botigues d’arreu de Catalunya. Cada un amaga una història al darrere. La descobrim?
Cuina catalana
Per començar sabem que en Mateu Calopa era un pagès d’Argentona, allà pel segle XVII. Les coses li devien anar prou bé, ja que a més de les seves terres, conreava també les d’altres propietaris. El gran casal de Can Calopa és el resultat de moltes modificacions i ampliacions. Una d’elles va ser feta per Josep Puig i Cadafalch, qui va decorar l’interior i també la tanca exterior.
Cap als anys setanta del segle XX, el celler es va habilitar per obrir un restaurant de cuina tradicional catalana. El Celler d’Argentona es va decorar amb una magnífica col·lecció de plafons ceràmics amb diversos indrets d’Argentona. Uns estan signats per Esteve Via Fontanals, nom sota el qual trobem Joan Esteve Nadal i Josefina Via Roig, d’Avinyonet del Penedès. Els altres, com el rètol de l’establiment, van ser fets pel barceloní Enric Segú i Estrada.
Dolços centenaris
El 1904 la Mercè Guitart obria un petit establiment de queviures a Palafrugell. Uns vint anys més tard, el seu fill Venanci Serra, després d’estudiar pastisseria a Barcelona, llogava un local a la plaça Nova. De mica en mica, va anar ampliant el negoci fins que cap als anys cinquanta adquireix el local on encara hi és actualment. El següent descendent del llinatge, donà un nou enfocament al negoci, arribant a especialitzar-se en vins.
En algun moment, potser cap als anys setanta, es col·locà un deliciós rètol que és tota una obra d’art. Tristament, un altre, molt menys glamurós es situava al davant, creant una espantosa distorsió visual. Aquest és un prec perquè l’antic rètol torni a lluir com abans.
Fils industrials
Continuem fent un recull de rètols de negocis i botigues. Una de les més importants indústries catalanes fou la tèxtil, des de l’aparició dels gremis de paraires i teixidors al segle XV. La manufactura del cotó tingué un gran auge a partir del segle XVIII. Generalment, aquestes indústries se situaven a la vora dels rius, com el Llobregat, per aprofitar la força de l’aigua.
A continuació, amb la revolució industrial del segle XIX, el sector tèxtil conegué una nova embranzida. Es crearen les fàbriques conegudes com a vapors. Un dels vapors més grans de Terrassa fou la Fàbrica Monset i Guardiola. En una de les naus s’instal·la el 1957 la Sociedad Anónima Hilaturas Badiella. Vint anys més tard adquireix tot el Vapor Monset. Fins que ve una gran crisi i els anys noranta tanca les portes, restant tan sols algunes petites parts dels històrics edificis.
Mirades d’art
De la mà de dos socis, el 1955 es fundava a Barcelona General Òptica, que esdevindria la indústria d’aquest sector més important del país. Els anys setanta ja comptava amb trenta establiments a la península. És precisament l’època durant la qual Josep Maria Subirachs comença a col·laborar amb aquesta cadena.
Seguidament, el 1966 l’artista creava el relleu de les lletres GO que arribarien a identificar la companyia. A partir de llavors, nombroses botigues van ser decorades amb relleus únics signats per l’escultor barceloní. Una de les primeres obres la trobem a Sant Martí de Provençals. Un gran mural exterior realitzat el 1968 no només fa esment al vessant de l’òptica, sinó també al dels audòfons.
Les adreces on l’empresa tenia sucursals semblen sortir de la boca d’una esquematitzada silueta. Fins a la dècada dels noranta, Subirachs va continuar embellint els locals de General Òptima. És un bon exemple d’aquells feliços casos on la col·laboració amb arquitectes i artistes va donar uns notables fruits. Ho pots comprovar seguint un itinerari específic on es detallen totes les obres que Subirachs va fer per aquesta cadena.
Esports d’hivern
L’inici de la pràctica de l’esquí va tenir lloc a principis del segle XX, de la mà del Centre Excursionista de Catalunya. Però, l’arribada del tren fins a Puigcerdà el 1922, va possibilitar la pràctica d’aquest esport. Així doncs, partir d’aquell moment s’obriren pistes d’esquí a La Molina i a Núria. Tanmateix, els anys seixanta tindria lloc l’expansió amb la creació de nombroses pistes catalanes. Per exemple, la de Masella.
Això obriria noves possibilitats de negoci a la capital de la Cerdanya, com hotels, restaurants i, no cal dir-ho, botigues d’esports. D’entre aquestes, avui destacaré el rètol de Carpi Esports. Malgrat la poca informació trobada, dedueixo que la primera botiga s’obrí cap als anys setanta, al carrer Ramon Cost. El nom Carpi és un acrònim amb les primeres lletres del nom del propietari i un altra nom que no he esbrinat.
Vint anys més tard, el negoci es traslladà a poc més de seixanta metres, al carrer d’Espanya, molt més transitat pels turistes àvids de vestir la moda esportista més actual. Segurament va ser el moment de diversificar l’oferta a altres esports i d’obrir nous locals en altres poblacions, com Granollers o Badalona.
Sempre amb les meves hipòtesis, penso que el rètol vintage amb l’esquiador, procedeix precisament d’aquella primera botiga dels anys setanta. Tot i que està signada amb el nom Maíllo. D’artistes amb aquest cognom només he trobat José María Hernández Maíllo. Nascut a Sant Sebastià el 1957, va conrear de manera autodidacta tant la pintura com l’escultura, el gravat i el dibuix. Entre el 2000 i el 2018 va realitzar diverses exposicions a Palma. En cas que el rètol d’Esports Carpi fos seu, estaríem davant d’una obra de joventut de l’artista.
Mosaic de mecànic
Per acabar aquest recull de rètols de negocis i botigues, ens n’anem al barri barceloní de Gràcia. A principis del segle XX, eren poques les persones amb suficients coneixements per reparar un automòbil. En cas de necessitat, sovint s’acudia als ferrers o mecànics de bicicletes. A partir dels anys vint començaren a sorgir petits tallers especialitzats en una marca en concret.
El 1944 es creava a Barcelona el Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils. Cap als anys cinquanta i seixanta, després de la Segona Guerra Mundial, es recupera l’economia i creix la demanda d’automòbils i conseqüentment, la de tallers mecànics.
En un edifici d’aspecte industrial construït a Gràcia el 1962, s’obrí el Taller C. Montané. A la façana llueix un mosaic de Gresite amb el nom del negoci. Les primeres referències que he trobat a l’hemeroteca són del 1966. Així que el mosaic va ser col·locat en aquesta o en una data posterior. En algun moment li afegiren amb lletres pintades l’aclariment: Especialista Citroën. Curiosament, el logotip d’aquesta marca correspon a una versió molt antiga, probablement dels anys trenta.
El 1992 es va canviar el nom de la societat pel de C Montané e Hijos, S.L., vigent fins al tancament del negoci vint-i-dos anys després, és a dir el 2014. Dedueixo que el local era propietat de Claudio Montané.
Com a curiositat, fins fa poc, el nom del carrer era Secretari Coloma, nom d’un personatge pertanyent a la Inquisició al segle XV. El 2019 es decidí batejar-lo com a Pau Alsina, teixidor barceloní qui al segle XIX va ser diputat a les Corts Generals. Finalment, observa que el mosaic decora també les columnes i bigues fins al segon pis. Una manera d’identificar l’espai ocupat pel taller.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- El Celler d’Argentona: cellerargentona.com
- Plafons ceràmics del Celler d’Argentona
- Pastisseria Serra: palafrugell.cat
- Vapor Monset: jplananieto.blogspot.com
- Indústria tèxtil: enciclopedia.cat
- Vapor Badiella: estimadaterra.wordpress.com
- General Òptica: presston.com
- Itinerari d’obres de Subirachs: subirachs.cat
- Els orígens desconeguts de l’esport català, per A. Camprubí
- Història dels esports d’hivern a Catalunya: wikiwand.com
- Maíllo: castillomuseosancarlos.com
- Mosaic Taller C. Montané: El mosaic del meu barri
- Carrer Pau Alsina: El Mosaic del meu barri
- Els primers tallers: gremibcn.com – blog.reparacion-vehiculos.es
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: