Breu història de Llívia (Cerdanya).
La geografia i la història no sempre resulten matèries digestives. És a dir, que poden arribar a ser avorrides fins a morir, no trobes?
Els grecs això ja ho devien saber i per aquest motiu es van inventar historietes més comprensibles per tal d’explicar fets complicats. Són els mites.
La major part d’aquestes llegendes són més enrevessades que un mal serial televisiu. Però alhora, són d’allò més entretingudes i distretes. Abans detallar-te la història de Llívia, et resumiré una llegenda ben curiosa.
La tomba de la princesa
Diu la mitologia grega que el forçut Hèracles, més conegut pel nom romà d’Hèrcules, en un rampell de bogeria va matar la seva esposa, fills i nebots. Com a càstig per aquesta acció, va ser condemnat a fer tot un seguit de treballs ben estranys.
El desè treball el va portar a la península Ibèrica, per robar el bestiar del monstre Gerió. El que va passar aquí cadascú ho conta com li sembla, afegint i canviant fets. L’Atlàntida de Verdaguer n’és un bon exemple.
Es diu que Gerió perseguia Pirene, princesa d’Ibèria. En aquells temps, els Pirineus no existien i tot era una planura boscosa on es va refugiar la noia.
Gerió calà foc al bosc per posar fi a la vida de la jove. Hèracles, quan va veure el fum, anà cap allà i trobà la noia agonitzant. Quan va morir, el forçut heroi li va fer un mausoleu amb grans rocs, que anava des del Cantàbric fins al Cap de Creus. D’aquesta manera, diu la llegenda, van sorgir els Pirineus.
A Catalunya, que tenim arrels gregues, vam decidir adaptar el mite per fer-lo més nostre. És així com els nostres avantpassats asseguren que Hèracles -o Hèrcules-, en passar per aquestes terres, va fundar Barcelona, la Seu d’Urgell. I també Llívia, antiga capital de la Cerdanya.
L’escut no oficial d’aquesta aïllada població incorpora la figura del forçut així com un text que assegura que Llívia fou fundada per Hèrcules.
Ceretans i romans
La història de Llívia, però, comença fa més de tres mil anys, d’una manera més terrenal. En aquells temps, els primers pobladors de l’edat de bronze ja s’instal·laren al puig del Castell. Foren els primers ceretans.
Cap al segle I abans de la nostra era, els romans colonitzaren l’indret, entre altres coses perquè era un punt estratègic on controlar el pas pels Pirineus. Van ser ells qui fortificaren el primer campament romà, batejant-lo com a Iulia Libica.
Les persones enteses han formulat un munt de possibles raonaments per aclarir aquest topònim. D’entre totes, triaré la que assegura que Iulia fa esment a l’emperador Gai Juli Cèsar, mentre que Libica es refereix a la seva primera esposa, Lívia Drusil·la. Però si aquesta hipòtesi no et convenç, hi ha altres alternatives.
La importància d’aquest enclavament rau en el fet que Juli Cèsar li concedí el títol de municipi i el privilegi d’estar regida per les mateixes lleis que Roma.
Amors perillosos
Després dels romans, cap al segle VI, els gots i els cristians s’apoderaren de Llívia. Unes quantes rebel·lions més tard, té lloc la invasió sarraïna (segle VII).
Un dels cabdills, Munusa, és protagonista d’una bonica llegenda. Es conta que l’home governava amb mà dura, fins que s’enamorà de Lampègia, la filla del duc d’Aquitània. El cabdill es convertí al cristianisme i tot va ser pau i harmonia.
L’emir de Còrdova s’assabentà d’això i no li va semblar gens bé. Així que va venir fins aquí, ho arrasà tot, tallà el coll de Munusa i es quedà amb Lampègia de qui, diuen, s’enamorà.
La capital oblidada
Però al segle VIII els àrabs van ser vençuts pels francs i durant quatre-cents anys, Llívia esdevé capital del Comtat de la Cerdanya. Al segle XII la població entra en declivi i perd la capitalitat en benefici de Puigcerdà.
A continuació, la Cerdanya entra a formar part de la Corona d’Aragó i es reconstrueix el castell i les defenses de Llívia.
Però tot se n’anà en orris al segle XV quan, durant la Guerra Civil Catalana, la vila pateix la invasió francesa i el castell és novament destruït.
Ho sé, és un no parar de guerres, invasions i destruccions; però les persones som així.
Privilegis reials
Passem al segle següent i Carles V concedeix a Llívia el títol de vila, un fet determinant en la història d’aquest municipi.
Probablement, és en aquesta època que obrí la històrica farmàcia, sobre la qual ja en parlaré en un altre moment.
Cent anys més tard, és a dir al segle XVII, amb el Tractat dels Pirineus, s’estableix la frontera amb França. Una part dels territoris catalans passen a formar part del país veí. Excepte Llívia, que en ser una vila i no una població, es quedà com un enclavament aïllat. Com aquell reducte on vivia Astèrix.
En aquell temps s’acaba la construcció de l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu dels Àngels.
Temps de prosperitat
Finalment, la nova situació fronterera i de lloc de pas d’aquesta vila li va comportar un seguit de beneficis fiscals. A partir d’aquell moment s’establiren famílies importants d’ambdós països i Llívia va experimentar una puixança econòmica.
Fins al segle XIX, comerciants, fabricants i artesans van fer d’aquest un municipi capdavanter. Mostra d’això ho pots veure llegint les dates de les llindes de pedra dels antics carrers.
Per acabar aquesta història de Llívia, ens plantem al segle XX. L’allau turística, tant d’hivern com d’estiu, ha aportat un nou -i excessiu- creixement, que l’ha convertit en una població més concorreguda que les Rambles de Barcelona.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- La ciudad y el foro romano de Iulia Libica (Llívia, Cerdanya), per J. Guàrdia
- Història de Llívia: terresdegirona.cat – llivia.org
- Gerió: gerio.cat
- Pirene: xavierfebres.com – cimanorte.com – historiaragon.com
- Hèrcules, el fundador de Llívia, per J. Soler
- Noves dades sobre Iulia Lybica…, per J. Campillo i H. Borràs
- L’església: invarquit.cultura.gencat.cat
👏👏👏