Passejada per Paterna a l’Horta Oest de València.
Quan a la pel·lícula “Dolor y Gloria“, Penélope Cruz entra a l’únic habitatge que el seu marit ha pogut trobar, la pobra té un daltabaix. És una cova decrèpita i fosca, com les prop de cinc-centes que hi havia a Paterna després de la Guerra Civil i on va arribar a viure fins al trenta-cinc per cent de la població.
És en aquest escenari cinematogràfic on comencem un breu itinerari que ens durà fins al Museu Municipal de Ceràmica de Paterna, una joia que no et pots perdre.
Per començar, no pretenc descobrir res, tan sols fer una passejada per Paterna, mentre t’explico quatre coses d’aquesta històrica població on he estat recentment.
Abans que res, potser et preguntaràs -o no- d’on prové el nom de Paterna. Malgrat que hi ha altres versions, sembla que la que té més partidaris és la que el situa en l’època romana.
Podria haver estat el lloc on un important veterà de guerra o Pater Patriae, va triar per fundar una vil·la on retirar-se. Pensa que a la península hi ha altres poblacions amb el nom de Paterna igualment originades per una vil·la romana.
Trogloditisme urbà
En primer lloc, tot i que molts d’aquests habitatges que van escandalitzar la Penélope de la pel·lícula han desaparegut, d’altres encara continuen habitats. El singular espai que ocupen, actualment protegit i museïtzat, et dona una lleu idea de com va ser la vida aquí durant més d’un segle.
Sembla que es van començar a habitar a partir del segle XVI amb els moriscs. Això no obstant, el nombre de coves i residents augmentà a mitjans del segle XIX.
El conjunt està dominat per la torre de defensa de prop de vint metres d’alçada, convertida en símbol del municipi. Ben diferent de la torre l’actual, la seva història es remunta al segle XI durant l’ocupació islàmica.
Ensenyament amb regust passat
Prenem el carrer del Mestre Ramon Ramia Querol. Nascut el 1896 a Ortells (a cent vuitanta quilòmetres d’aquí), Don Ramon, com era conegut popularment, va arribar a Paterna el 1930 per exercir la docència… Fins que la Guerra Civil va canviar les coses, és clar.
En aquest carrer hi ha un edifici d’ensenyament, construït el 1926 i batejat com a Grupo Escolar Alfonso XIII. Durant la república es canvià el nom pel de Blasco Ibàñez i amb la dictadura es renomenà com a Cervantes, que és el nom actual. Para especial atenció a la decoració ceràmica d’estil art-déco.
Seguidament, entrem al carrer del Metge Ballester, on s’aixeca el palau dels Comtes de Vilapaterna, un edifici del segle XVII actualment seu del Consistori.
Ara bé, com que no he trobat més pistes, apunto que potser el carrer està dedicat a José Ballester Ballester, eminent metge oftalmòleg nascut a Cervera el 1861 i que durant un temps va exercir a València.
Sobretot, no passis de llarg de l’antic rètol d’un forn, realitzat amb rajoles. Una delícia vintage ignorada per propis i forans. Són detalls que no apareixen a cap guia i penso que també formen -o han de formar- part del patrimoni.
Pólvora festiva
Davant mateix hi ha l’entrada del Calvari, l’indret més elevat de la població on segles enrere hi havia la fortalesa musulmana. Molt propi de totes les cultures -cristianisme inclòs- d’erigir alguna construcció que esborri la memòria anterior.
A continuació, en aquesta passejada per Paterna, passem pel carrer Major. Aquí té lloc la Cordà, una destacada festa pirotècnica on es crema més pólvora de la que et puguis imaginar. Per cert, tan valenciana festa i la pàgina web només està en castellà.
Obrir els ulls després de mort
Tot seguit, entrem al carrer Sant Salvador i girem pel carrer Sant Vicent, que tant pot ser el dominic valencià del segle XIV Vicent Ferrer, com el màrtir nascut a Osca al segle IV i martiritzat a València.
En aquest carrer hi ha una rajola -un taulell com diuen en valencià-, amb un sant poc conegut pels nostres verals.
Es tracta de Pascual Baylón Yubero i va néixer en un poblet aragonès al segle XVI. Mentre era pastor va aprendre a llegir i escriure i a divuit anys va voler entrar en un convent franciscà de València. Refusà ser sacerdot, preferint fer petites tasques, com jardiner o porter.
Afirma la tradició popular que, quan pregrava es posava tan content que es posava a ballar, motiu pel qual hi ha qui pensa que Baylón és un malnom.
Diuen que, quan era de cos present al seu enterrament, va obrir els ulls en el moment de la presentació eucarística. És així com el veiem representat al taulell. Per aquest motiu es declarà patró dels congresos eucarístics.
Sense saber-ne la raó, les cuineres s’encomanen a ell com a sant protector dels accidents a la cuina, dedicant-li una més que discutible pregària: “San Pascual Baylón, báilame en este fogón…”
El rovell de l’ou
Finalment, tombant pel carrer de Sant Pere arribem a la Plaça del Poble, epicentre de l’antiga vila i que encara conserva els edificis que han protagonitzat la vida de Paterna.
Aquí s’aixequen els tres poders: el religiós, amb l’església, el civil, amb l’antic Ajuntament i el popular amb el mercat i el casino, una institució que va tenir la seva importància.
El que veus de l’església de Sant Pere és el resultat d’una ampliació duta a terme al segle XVIII i sembla que el cost li va semblar excessiu a l’arquebisbe i va ser motiu de litigis.
Com era habitual antigament, el primer temple va ser aixecat damunt l’antiga mesquita. La façana, en canvi, va haver de ser refeta després de la Guerra Civil, quan es van col·locar uns relleus amb motius bíblics.
El segon edifici destacable es coneix com a Casino de la Plaça, tot i que ha tingut altres noms. Durant molts anys va ser on tenien lloc les tertúlies i trobades sobre temes tan diversos com el ciclisme, els escacs o els toros.
Als baixos, un plafó ceràmic recorda que quatre generacions d’una família de traginers van viure aquí. Conegut com a l’Hostal, era el punt de trobada dels carreters que portaven les mercaderies.
Per acabar aquesta passejada per Paterna, tenim l’antiga seu de l’Ajuntament que data de finals del segle XIX. Un segle més tard era clarament insuficient i va ser quan es va traslladar al palau que has vist abans. Actualment, és la seu del Museu Municipal de Ceràmica que visitarem al proper article.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure itinerari
Saber més
- Etimologia de Paterna: paterna.compromis.net
- Turisme de Paterna: paterna.es
- Les coves: valenciabonita.es
- Paterna: wikiwand.com
- Escola Cervantes: paternateca.blogspot.com
- Catàleg de béns protegits: paterna.es
- Ramon Ramia: tossalgros.es
- José Ballester Ballester, Don Pepe, per J. J. Sorlí i M. Ballester
- La Cordà: lacordadepaterna.es
- Pascual Baylón: wikiwand.com – dbe.rah.es
- Els darrers romàntics al poble… “El Gallo”, per P. Ferrandis
👍🏻