El Palau Mercader de Cornellà de Llobregat.
Els llinatges regis els agrada -els apassiona- exhibir escuts nobiliaris -reals o inventats- amb frases en llatí que enalteixin encara més l’honor familiar.
Un d’aquests lemes el trobem a l’escut dels comtes de Bell-lloc: “Ab alta cuncta“. Vol dir des de dalt de tot. Modèstia, on ets?
I ja que parlem de llinatges, mira que alguns n’arriben a ser d’embolicats. I el de Joaquim de Mercader, comte de Bell-lloc n’és un -si més no, per mi-.
Com que ara no és el cas d’escriure una genealogia, faré un breu resum, per tal d’entendre millor la raó del Palau Mercader de Cornellà de Llobregat.
El comte rellogat
En Joaquim de Mercader va néixer a Mataró el 1824. Per començar, els inicis ja no fan honor al lema nobiliari. La família va haver de viure de lloguer fins que el pare va poder heretar part del patrimoni que li pertocava.
Quan el pare va morir, en Joaquim encara no va poder tocar ni un duro fins que la seva mare, que era qui ho gestionava tot, se’n va anar d’aquest món i, per fi, li va deixar l’herència.
En aquell moment, la família vivia en un edifici del carrer Lledó de Barcelona, heretat d’uns avantpassats. Així mateix, tenien en patrimoni una casa a Cardedeu i una masia a Cornellà de Llobregat.
El títol perdut
A casa dels Mercader eren fervorosos seguidors de l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1707 el monarca concedí a un avantpassat d’en Joaquim el títol de comte de Bell-lloc. El nom correspon a la finca que els Mercader tenien a Cardedeu.
Però, com segurament sabràs, el 1714 l’arxiduc va perdre enfront dels Borbons. I el títol nobiliari es va perdre amb ell.
Cent anys més tard, el recuperaria la rebesneta del comte i l’heretarien els hereus de la família -no cal dir-ho, només els homes- fins al dia d’avui.
Persona culta com era, en Joaquim de Mercader va dedicar molts esforços per tal de documentar el seu llinatge i dotar-lo de contingut, tal com l’avi havia manat per escrit al seu testament.
Entre moltes altres gestions, endreçà l’arxiu familiar, amplià la biblioteca, investigà la genealogia, habilità un museu d’antiguitats i d’història natural, recuperà els antics sepulcres familiars i fins i tot recuperà l’aplec de Sant Pere de Bell-lloc.
La torre d’esbarjo
Després de morir la seva primera esposa es va tornar a casar. Va vendre la propietat del carrer Lledó i al lloc on hi havia l’antiga masia de Cornellà, va començar a construir el palau que ara podem visitar. Tot això passava el 1864.
El senyor comte encarregà el projecte a Josep Domínguez Valls, qui en aquella època no era arquitecte, sinó mestre d’obres.
Domínguez s’expressava amb l’eclecticisme, estil que, entre nosaltres, ve a ser com barrejar tots els estils que et passin per la barretina i fer quelcom ‘nou’.
D’ell potser et sonaran a Barcelona el passatge de la Pau o la casa Lorenzo Fradera a la cantonada de Gran Via amb Bruc -actualment Gran Hotel Havana-.
Doncs bé, en Josep Domínguez va pensar a donar al palau una imatge de castell medieval. Oh, que original!
Tal qual faria després Enric Sagnier amb el de Castelldefels i Enric Fatjó amb el de Vila-seca. O més tard passaria amb el de Castellet i el de Can Jaumar a Cabrils.
Però, per què aquesta dèria a fer castells de fantasia?
Mirant al passat
El segle XIX va ser ben peculiar. Les revolucions burgeses, l’expansió colonial en terres africanes i asiàtiques i la revolució industrial obriren una vertiginosa època de canvis.
Arquitectònicament parlant, semblava que les idees s’havien esgotat i a més, el Romanticisme feia una malenconiosa mirada a les cultures passades. D’aquí sorgí el que es coneix com a historicisme.
Una mica després arribà l’eclecticisme que, espolsant la nostàlgia, desitjava l’originalitat.
Grecs, romans, àrabs, xinesos i, molt especialment els estils medievals, com el gòtic, eren barrejats sense misericòrdia, tot cercant noves creacions.
Castell de pega
Amb tot aquest ambient, tant el comte que volia potenciar el seu llinatge, com l’arquitecte que mesclava estils dins el mateix sac, van tenir l’oportunitat de fer de les seves.
El que de fora pot semblar un imponent castell amb les seves torres de defensa, de dins és una abarrocada orgia decorativa, on tots els estils estan representats en una mena de catàleg decadent.
Neogòtic, neoàrab, neoclàssic, neomedieval, neogrec i tot el que comenci per neo, allà dins ho tens, com si es tractés d’un mostrari.
Horror al buit
Així doncs, mentre vas passant de sala en sala, tindràs la sensació de canviar constantment de decorats de pel·lícules ben diferents.
Llars de foc fictícies, portes simulades, acolorits paviments, cortinatges, sostres bigarrats, sanefes pintades o en relleu, mobles que només són per fer bonic -o lleig- i làmpades, moltes làmpades. Tot plegat un símbol d’opulència que ara ens resulta poc menys que arnat, alhora que sorprenent.
Tanmateix, com que el senyor comte volia posar èmfasi en reafirmar la noblesa del seu llinatge, arreu apareixen escuts heràldics: a la façana, la porta, l’escala i a qualsevol estança i racó del palau.
El darrer domicili
Finalment, amb setanta-cinc anys, vidu per segona vegada i novament endeutat, el 1899 Joaquim de Mercader va haver de vendre les altres propietats i es quedà a viure en aquest palau.
Aquí va portar les seves col·leccions i per tal per tal d’encabir-les, va encarregar la remodelació a Jaume Gustà i Bondia, arquitecte municipal de Barcelona, autor entre altres, del cementiri i la seu de Districte de Sants.
No obstant això, paga la pena una visita a aquest extravagant edifici, només per constatar l’ànsia humana de perdurar “des de ben dalt” en el record.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carretera de Cornellà a l’Hospitalet de Llobregat, s/n. Cornellà de Llobregat
Saber més
- Comtat de Bell-lloc: wikiwand.com
- Passatge de la Pau: poblesdecatalunya.cat
- Casa Lorenzo Fradera: barcelofilia.blogspot.coml
- Eclecticismo en la arquitectura: hisour.com
- El segle XIX: Romanticisme-Realisme: educaciodigital.cat
- Joaquim de Mercader i de Bell-lloc: wikiwand.com
- Museu Palau Mercader: museuslocals.diba.cat – km369.blogspot.com
- Restauració del Palau de Can Mercader: diba.cat
👍🏻 El que més m’agrada és la teva aquarel·leta.
Moltes gràcies! Arran del temps que tenia durant la pandèmia em vaig proposar incloure una aquarel·la als articles. Així he tornat a practicar l’ofici perdut i de pas, personalitzo encara més el blog 😉