La col·lecció de rajoles d’Ascencio Barba de Vilassar de Mar (Maresme).
Molt s’ha escrit sobre els capitans que van sortir de Vilassar de Mar i van fer les Amèriques…, alguns d’ells passant primer per les costes africanes per carregar esclaus. També s’han documentat les drassanes, que gaudiren de merescuda fama pel nombre i la qualitat dels vaixells construïts.
Però cal recordar que al darrere hi havia altres professionals, com els mestres d’aixa i fusters que, amb la seva feina anònima van fer possible aquesta època daurada.
Uns d’aquests artesans foren els de cal Sènsiu, que durant diverses generacions van donar forma, per fora i per dins, a un munt d’embarcacions de tota mena. Avui parlem amb un dels descendents d’aquest llinatge.
Fuster i molt més
Nascut a Vilassar de Mar el 1943, l’Ascencio Barba Viu, fill i net de fusters, aprengué de ben petit el que seria el seu ofici. Aquesta família estava especialitzada tant en la construcció d’embarcacions -mestres d’aixa, si hem de parlar amb propietat-, com en la fusteria interior.
Però ell, a diferència dels seus antecessors, i juntament amb els seus cosins Jaume i Joan, va dedicar-se a la realització de fusteria i, si calia, algun moble també. Al cap i a la fi, feia temps que treballar a les drassanes havia deixat de ser un bon negoci.
La Fusteria Ascencio treballava per les famílies benestants que vivien o estiuejaven a Vilassar de Mar i que li encarregaven tota mena de feines de qualitat.
Per mostra, una rajola
Va ser cap als anys seixanta del segle XX que, en tornar del servei militar conegué una persona que l’inicià en el col·leccionisme de rajoles de mostra. Algunes comprades, altres trobades en contenidors d’enderrocs i unes altres aconseguides com a canvi de fer els marcs, el cas és que la col·lecció de rajoles d’Ascencio Barba reuneix una destacada mostra de diverses èpoques.
Per la seva antiguitat i perfecció, destaca la característica i preuada ceràmica de Delft, en blau cobalt damunt fons blanc. A finals del segle XVI, en aquella ciutat dels Països Baixos es popularitzà una decoració influenciada per la porcellana xinesa, que aviat es va escampar per tot Europa.
Així mateix, mereixen un lloc destacat les rajoles barroques del segle XVIII, amb una rica policromia. Aquest segle, conegut a Portugal com a l’edat d’or dels blaus o també el cicle dels mestres, va deixar una impressionant estesa de murals ceràmics en aquell país.
El neoclassicisme del segle XIX simplificarà els motius i les rajoles es fabricaran de manera industrial, perdent aquell encant del traç fet a mà.
Peix blau
Precisament, d’entre tota la col·lecció de rajoles d’Ascencio Barba que penja de les parets del menjador, la cuina i el garatge, la meva mirada es fixa reiteradament en les rajoles de mostra de color blau del segle XIX.
Davant el meu entusiasme i sense mirar-me, em deixa anar un “això és peix blau“. És a dir, que no té cap valor. Però jo em sento com si estigués descobrint un gran tresor i no em puc estar assegut, anant d’un lloc a l’altre fent fotografies com un boig.
Passió col·leccionista
Malgrat que les rajoles de mostra suposen una part important en la seva vida, l’Ascencio s’apassiona per molts altres temes.
Per exemple, els cromos que venien amb la xocolata, amb el llenguatge de les flors, dels ventalls o dels paraigües. També els antiquíssims programes de festa major de poblacions del Maresme, els llibres de navegació de capitans vilassarencs, velles postals de Nova York i molt més.
I, pel damunt de tot això, sobresurt la inesgotable col·lecció de fotografies de quan Vilassar de Mar era un poble on la gent es coneixia pels malnoms.
Mentre m’ensenya les imatges, em va explicant les cases que han desaparegut, quines eren les persones propietàries i mil anècdotes més. Per tal que tota aquesta informació no es perdi, de mica en mica, molt pacientment, les va documentant digitalment.
A més, amb una memòria envejable, recorda el nom i cognoms de la majoria de persones que apareixen retratades, fins i tot les que estan borroses! Família, veïnat i amistats, tothom ha deixat una empremta en ell que encara perdura.
Arrelat al poble
Asensio, Ascensio i Sènsiu són només algunes de les moltes variants del seu nom. Però aquesta varietat confirma que, de qualsevol manera, qui més qui menys, tothom coneix aquesta persona plena de vivències i records per compartir.
Asseguts al garatge de casa seva amb la porta oberta perquè corri la fresca, em va parlant de totes aquestes històries. Mentrestant, persona qui passa pel carrer el saluda, joves i grans. I ell aprofita per dir-me: aquesta noia es diu Tal i és filla de la Qual. O bé, aquell senyor treballava a tal lloc i vivia a tal altre i li deien d’aquella manera.
Un munt de fets i gent que li venen a la memòria sense cap dificultat i que el fan tant o més feliç que les col·leccions que atresora a casa seva.
Agraïments
En primer lloc, vull donar les gràcies a l’Imma C. qui m’ha permès conèixer el protagonista d’aquest article. I, molt especialment, a l’Ascencio, darrer testimoni d’un llinatge de fusters, qui ha tingut l’amabilitat de relatar-me tot això i mostrar-me els seus tresors. A ell li dedico aquest article.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Rajoles del segle XVI: jerez.es
- Història de les rajoles espanyoles i portugueses: yoair.com
- Ceràmica de Delft: wikiwand.com
- Les drassanes de la nostra costa durant el segle XIX, per A. Martín
- Records d’un fuster de bord, per Ll. Torrents
MOLTES GRÀCIES TITUS.
An Sensiu es un gran col·leccionista de tot al que fa referència al poble de Vilassar de Mar. Fotos , postals, ceràmica , billets locals, programas de festa Major, entrades de embalats de la Festa Major. Y moltes mes coses. Gran col·leccionista y millor persona. El millor fuster de Vilassar y comarque, y ho dic per pròpia experiència .
Moltes gràcies pel comentari, amb el qual estic plenament d’acord.
L’he conegut fa ben poc i em va impressionar molt, no només per les col·leccions que atresora, sinó també per la seva senzillesa, amabilitat i per haver-se mostrat tan proper. Un gran personatge!