Curiositats de la platja de la Malva-rosa de València.
A mitjans el segle XIX el barri del Cabanyal a València era una zona pantanosa, amb una gran diversitat de flora i fauna. En aquell temps el Jardí Botànic de València tenia com a col·laborador el botànic francès Jean Felix Robillard Closier.
Aquest va adquirir els terrenys vora el mar per convertir-los en horts on conrear la malva-rosa, flor utilitzada en perfumeria per a la fabricació d’essències i sabons.
Aviat el negoci va prosperar i els productes van ser coneguts arreu. Amb el temps, moltes famílies valencianes vingueren a viure aquí i la Malva-rosa es convertí en el sinònim de distinció que Sorolla va perpetuar en els seus quadres.
Certament, la platja és espectacularment gran. Però quan gires la vista als carrers, l’encant es dissipa al moment. Exceptuant algun edifici que recorda aquells temps de glòria, la resta és una successió d’habitatges a quin més lleig. Impossible imaginar aquell jardí que li va donar nom.
Ara tan sols farem unes poques passes per veure tres curiositats de platja de la Malva-rosa de València que es troben en un dels carrers paral·lels a la costa: el d’Isabel de Villena. Però, qui va ser aquesta dona?
L’escriptora mística
Isabel de Villena va néixer a València el 1430, filla bastarda d’un important marquès qui a més era poeta. En quedar orfe, va ser acollida per la reina Maria de Castella, qui li va donar una formació exquisida.
El seu nom real era Leonor Manuel, però en fer-se monja el va canviar en entrar al monestir quan només tenia quinze anys.
Anys més tard, quan ja era abadessa va escriure el llibre de meditacions “Vita Christi“, una de les peces clau de la literatura valenciana del segle XV.
Això no obstant, el que la fa potser més rellevant és que de Villena és considerada la primera escriptora en valencià.
El metge escatològic
La platja de la Malva-rosa comença -o acaba- al carrer Arnau de Vilanova. Malgrat el cognom, ningú sap on coi va néixer aquest senyor, ja que hi ha una Vilanova a l’Aragó i una altra a València -actual Grau-.
Mal que els pesi als aragonesos, sembla que l’Arnau, nascut al segle XIV, posseïa a València la major part del seu patrimoni i una filla -monja-, en un convent d’aquesta ciutat.
El xicot va estudiar medicina, filosofia i teologia i va ser metge a la cort de Pere II i de Jaume II de qui a més, va fer de conseller i d’ambaixador en diverses negociacions.
Així mateix, va ser professor a la Facultat de Medicina de Montpeller i va haver de fugir cames ajudeu-me de París, on els teòlegs no van entomar prou bé les crítiques a la riquesa de l’església.
Per si no hi havia prou, va escriure sobre temes relacionats amb la fi del món. Tan apassionades resultaren les seves declaracions que la junta de teòlegs va fer cremar les seves obres.
Vida submarina
Doncs bé, és precisament en aquest punt de la platja de la Malva-rosa de València, que trobem un descomunal xalet d’obra vista fent cantonada.
Va ser construït el 1999 i consta de jardí i piscina. En total calculo que hi ha més de cinc-cents metres quadrats de superfície. Gens malament, oi?
La peculiaritat d’aquesta construcció li és causada pels nombrosos mosaics de ceràmica que decoren les façanes. La majoria presenten motius relacionats amb el mar: peixos, sirenes, Neptú, velers, onades, àncores i gavines.
Cal que ressegueixis tota la tanca, ja que cada pilar conté una decoració de temàtica marina. Es nota que al darrere hi ha una -o més d’una- mà.
O bé l’artista és a la vegada ceramista o bé es deu a la col·laboració de dues persones que han fet una magnífica creació. Tristament, no estan signades i tampoc he trobat cap referència. Una llàstima.
El museu de l’escriptor
Seguidament, unes passes més enllà, apareix un estrany habitatge d’estil neogrec. És la casa de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez, convertit en museu.
En realitat es tracta d’una reconstrucció total, ja que l’edifici original de finals del segle XIX estava fet mistos.
Nascut a València el 1827, Blasco Ibáñez era un actiu polític -republicà-, periodista i prolífic escriptor.
Entre altres fets d’una vida que sembla de ficció, va ser diputat a les Corts i se la va passar viatjant, tingué amors tempestuosos i va fer de colonitzador a l’Argentina.
D’entre la seva obra potser cal destacar la de vessant costumista, on fa una immortal descripció de l’Horta valenciana. Per exemple, “Canyes i fang” o “La barraca”.
Per cert, resulta sorprenent que, tot i que la pàgina oficial del museu és de l’Ajuntament de València, no hi ha res en valencià.
Família reunida
Si encara camines uns metres més, descobriràs dues cases prou peculiars, edificades el 2007 i de les quals no he trobat cap informació.
Una està batejada com a “Villa Ilusión” i l’altra com a “Villa Mis Hijos“. Totes dues presenten acurats mosaics que semblen fets per la mateixa mà.
La primera conté bàsicament motius florals. A la segona, en canvi, hi ha escenes de mar i natura.
Són un bon exemple d’art insòlit, del qual ja he parlat en altres articles, com la Torre Rodona de La Roca del Vallès o la Casa Pratginestós de Llinars del Vallès.
I si t’has quedat amb ganes de més, continua caminant per aquest carrer, on descobriràs més obres curioses a la platja de la Malva-rosa de València, com l’habitatge del número 111. Bonic no sé si es pot considerar, però insòlit, ja et dic que sí que ho és.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Isabel de Villena. València
Saber més
- Isabel de Villena: escriptors.cat – lasprovincias.es – uv.es
- La Malva-rosa: 7televalencia.com
- Vicente Blasco Ibáñez: cervantesvirtual.com
- Casa de Blasco Ibáñez: jdiezarnal.com – casamuseoblascoibanez.es
- Arnau de Vilanova: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: