El mosaic de Sant Francesc d’Assís al barri del Putxet i el Farró de Barcelona.
Per molt estrany que et pugui semblar, antigament també hi havia persones sensibles pels temes mediambientals. Per exemple, tens Francesc d’Assís, un personatge certament ben peculiar.
Home ric, home pobre
A diferència de molts altres protagonistes de vides improbables, declarats sants per l’església catòlica, la vida de Francesc sembla prou ben documentada, tret de les inevitables llegendes que l’envolten.
Giovanni di Pietro di Bernardone va néixer a finals del segle XII en el si d’una família rica fins a dir prou. El pare era de viatge i en tornar, sembla que no li agradà el nom que li havien posat al nano i, el molt francòfil, el rebatejà com a Francesco, que vol dir “francès”.
Amb calerons a la butxaca, el noi va dur una despreocupada vida de luxe i xauxa contínua. Cap als vint anys va participar en dues campanyes militars. Però va tenir un estrany somni i en tornar va decidir pelegrinar a Roma, juntament amb altres pobres. Els amics se’n burlaven i el seu pare el tancà, però ell ja havia pres la decisió de viure en la pobresa.
D’Assís al món
Amb una colla de seguidors se n’anà a Roma a demanar permís al papa per crear un orde religiós. El pontífex no ho tenia clar; això no obstant, finalment accedí i aquest va ser l’inici de l’orde dels Frares Menors.
L’organisme es dedicà a tenir cura de les persones malaltes i menys afavorides. Jo no hi era, però diuen que Jesús en persona se li aparegué i el marcà amb els senyals de la passió -els estigmes-. No sé jo si la mala vida li va passar factura, ja que va morir quan només tenia quaranta-quatre anys. Poc després Gregori IX el canonitzà i l’orde es va escampar arreu.
Un d’aquells primers companys d’en Francesc, va ser qui el 1217 vindria a la nostra península. L’orde tingué una bona època, fins que els Reis Catòlics suprimirien gran part dels monestirs franciscans. Paradoxalment, la Guerra Civil els retornaria una destacada presència i des de Granollers s’escamparien per tot el territori.
Creació inspiradora
Pel que sembla, en Francesc s’entenia d’allò més bé amb els animals, als quals -diuen- tractava com a germans. De fet, una llegenda explica que predicava als ocells i aquests l’escoltaven la mar d’interessats. També diuen que hi havia un llop que atemoria els habitants d’una població. Francesc li deixà anar un sermó a la bestiola, qui des de llavors es va comportar com un bon minyó.
El xicot, qui es devia sentir trobador, va escriure el Càntic del germà Sol en un dialecte de l’italià. Es tracta d’una pregària on l’autor dona gràcies a Déu per les obres de la Creació, com l’aigua, el foc, el sol o la lluna. Sembla que devia dictar el text a algú, ja que en aquell moment patia una ceguesa, però “veia la natura a través de l’ull de la ment“. Poc abans de morir, potser pressentint el final, va escriure la darrera estrofa dedicada a la germana mort.
Hi ha qui diu que Francesc s’inspirà en el càntic que tres joves entonaren mentre els volien bullir en una cassola. És un text recollit al llibre de Daniel (Dn 3, 52-90), i que només es troba a la Bíblia catòlica i ortodoxa, ja que es considera poc fiable, apòcrif o, dit finament, deuterocanònic.
Un cant a la natura
I és tot això el que descobriràs representat en un grandiós mosaic a l’estret carrer de Bertran de Barcelona. És aquí on s’instal·laren els franciscans el 1940 per dedicar-se a l’ensenyament. Dedueixo que va ser quan es realitzà el mosaic de Sant Francesc d’Assís.
Estranyament, l’obra no està signada. Segons la pàgina El mosaic del meu barri, aquest mosaic s’atribueix al terrassenc Santiago Padrós i Elies. Influenciat pels ideals noucentistes d’Eugeni d’Ors, fou un controvertit mosaïcista per la seva indecisió política. És especialment conegut pel mosaic que va fer al Valle de los Caídos.
Al centre de l’obra hi ha el sant amb els estigmes, és a dir, les marques de la crucifixió de Jesús. Li fan companyia un parell d’àngels. D’una banda, s’hi representen els astres, els ocells, el foc i l’element marí. De l’altra banda tenim els animals terrestres, la natura i els conreus, un cementiri i un àngel -la germana mort- que s’endú una ànima .
A la part inferior, tot i que una mica complicat de llegir, es pot llegir una frase en llatí que resumeix tot el càntic i que -més o menys- diu així: “Que tot beneeixi el Senyor: lloeu-lo i exalteu-lo per sempre“. Dedueixo que està extret de les escriptures, potser del capítol tres del Deuteronomi o bé d’algun psalm.
Per acabar, em sorprèn trobar els signes zodiacals en aquest mosaic de Sant Francesc d’Assís. Com a pràctica d’endevinació, és condemnada per les escriptures.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Bertran, 14. Barcelona
Saber més
- Sant Francesc: wikiwand.com – bibiloni.cat
- Càntic del germà Sol: serra5sal.blogspot.com – vololliure.blogspot.com – wikiwand.com
- Frares Menors Conventuals: wikiwand.com
- Presència franciscana a Espanya: franciscanosconventuales.es
- Edifici annex: Cuadernos de arquitectura y urbanismo, núm. 118, Anuario 1976-1, p 18
- El càntic dels tres joves: bibliacatolica.com
Vols dir que al Valle de los Caídos no hi ha els Benedictins enlloc dels Franciscans?
Continuo sense poder posar “likes” al teu bloc ni des del telèfon ni des de l’ipad. Només m’ho deixa fer des de l’ordinador…😡
Francesc,
Tens tota la raó: són els benedictins qui gestionen “allò”. La confusió és meva per haver interpretat incorrectament una notícia que vaig llegir. He eliminat la frase on ho comentava. Moltes gràcies per l’aclariment.
Pel que fa al problema tècnic, vaig consultar amb l’informàtic i no troba la causa. Tanmateix, continuarem investigant, ja que a més hi ha altres problemes similars amb altres persones. Creu-me que detesto la informàtica. Quan va bé, va molt bé. Però així que falla una cosa, tot se’n va en orris.