Breu itinerari per Massarrojos per conèixer el nucli antic i una mica de la seva història.
A peu
Per començar, Massarrojos és una pedania. Una què? Una ‘entitat local menor’, segons ho defineix el diccionari. És a dir, un lloc generalment de caràcter rural que, malgrat haver-hi habitatges i persones, no és un municipi, ni una ciutat, ni una vila.
Tot i tenir algunes competències autònomes, sovint es troba agregat a un municipi més gran. En aquest cas, forma part del districte de Poblats del Nord que depèn de la ciutat de València.
El mot pedania deriva, no cal dir-ho, del llatí i té a veure amb peu. Amb el temps va acabar designant indrets rurals propers als quals es podia arribar a peu.
Vila de conreu
Encara que a primer cop d’ull el topònim Massarrojos fa que pensar, aparta la idea que aquí es passen de comunistes. Ben al contrari del que pot semblar, aquí sovint voten partits de dretes.
Com la majoria de poblacions de l’Horta, l’origen de Massarrojos l’hem d’anar a buscar en aquells temps que aquests verals eren sota el domini musulmà.
Segurament va començar cap al segle XI com un petit conjunt d’edificacions on vivia la pagesia. De fet, el mot ‘maça‘ sembla que en àrab vol dir mansió o allotjament.
A partir de la conquesta cristiana al segle XIII, es convertí en una heretat que va anar passant de mà en mà, fins que el 1835 va arribar a independitzar-se i a tenir ajuntament.
Però l’alegria va durar menys que un caramel a la porta d’una escola, ja que seixanta-tres anys després, el 1898, era annexionat a l’Ajuntament de València.
El carrer de Baix
El millor per començar aquest itinerari per Massarrojos, és deixar el vehicle a l’aparcament de l’estació del tren i entrar pel carrer de Baix.
El primer que veiem és la creu de terme. L’original va ser destruïda durant la Guerra Civil i aquesta es va fer en acabar el conflicte. Una inscripció a la base ens recorda que va ser dedicada a l’avi d’un vilatà, qui es va fer càrrec del cost i de la construcció de la creu.
Cal donar la volta per llegir la frase en llatí “Regnavit a Ligno Deus” que ve a dir “Déu va regnar des del tronc (“és a dir, la creu). És una frase literària extreta d’un himne.
Uns metres més amunt hi ha el gran edifici del cinema, actualment (2022) tancat. Edificat el 1953, va estar en funcionament fins al 1987 i forma part d’aquella època en què en l’àmbit rural hi havia poques distraccions.
Mentre camines, ves observant les senzilles, però ben conservades cases de planta baixa més pis. En especial cal destacar la del número sis, pintada de blau. Es coneix com a casa Tadeo; tanmateix, sembla que ningú en parla.
Fixat en les delicades gelosies que hi ha damunt les portes. Reben el nom de guardamalleta. La seva funció és tapar la persiana quan es troba enrotllada. Té el seu origen en les peces de tela que antigament tapaven les cortines de casa o el teló del teatre.
El passat que no passa
I així arribem a la plaça dels Màrtirs. Atenció al nom, perquè va ser col·locat només acabar la Guerra Civil per homenatjar set víctimes (ja et pots imaginar de quin bàndol) caigudes durant el conflicte.
Mentre fas aquest itinerari per Massarrojos t’adonaràs que perduren altres records d’aquella època, que sembla que ni la llei de la memòria històrica ha estat capaç d’esborrar. Resulta preocupant veure que això mateix passa a moltes altres poblacions de la Comunitat Valenciana.
De pedra picada
El que més destaca a la plaça és l’església dedicada a l’Assumpció i a Santa Bàrbara. L’aspecte actual és el resultat de diverses transformacions a partir d’una petita capella que hi havia al segle XVII.
Si apuges la vista al capdamunt de la interessant portalada neoclàssica, veuràs un escut amb una mà que sosté un mall o maça. És el símbol dels picapedrers o bé pedrapiquers com diuen aquí.
Des dels temps dels romans aquesta vila ha estat dedicada a l’extracció i el treball de la pedra. De les pedreres de Massarrojos sortiren carreus per construir la Valentia romana.
A continuació mira ara l’esvelt campanar -poc habitual per aquests verals- edificat a finals del segle XIX. S’explica que la població, que des de sempre treballava la pedra, volia tenir un campanar que fos l’orgull de la vila.
Els vilatans treballaren els dies de festa -amb permís eclesiàstic, això si-, dividits en grups. Mentre uns extreien la pedra, altres la traslladaven i uns tercers la picaven a peu d’obra.
El fet que l’església també estigui dedicada a Santa Bàrbara pot tenir a veure amb la tradició del segle XIV que assegura que una emperadriu va portar a València les relíquies de la màrtir.
Així mateix, segons la llegendària vida de Bàrbara que ja he detallat en altres articles, va convertir-se en la patrona de qui treballava amb foc o explosius, com els miners i pedrapiquers.
Homenatge al mestre
Seguidament, passem pel costat del campanar i arribem fins a la plaça de “El Soñador”. Aquí cal fer una aturada en el nostre itinerari per Massarrojos, ja que hi ha unes quantes coses per contar.
En primer lloc, el nom de la plaça fa esment a una òpera composta el 1901 per Salvador Giner i Vidal. L’obra, basada en el text d’Augusto Danvila, situa l’acció a Egipte de l’època bíblica, quan l’israelita Josep desxifra els somnis del faraó i passa a ser l’home de confiança de la casa reial.
Giner tenia casa a Massarrojos -al carrer de la Germana Mercè- i el 1924 es va considerar just dedicar-li aquesta plaça. El problema és que a València ja hi havia un carrer amb el seu nom, així que es batejà amb el nom d’una de les seves obres.
Nascut a València el 1832, Salvador Giner va ser un compositor i professor de música, autor de més de dues-centes obres, entre les quals destaquen les misses de rèquiem. Així mateix, va conrear amb notable èxit l’òpera i la sarsuela.
L’historiador
L’habitatge del número sis porta el nom de l’antic propietari: Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
Aquest important historiador nascut a Sueca el 1877, va fer-se càrrec del negoci familiar de construcció de maquinària, al qual va donar una bona empenta. El negoci prosperà i ell va poder tenir més temps per les seves inquietuds culturals, arribant a realitzar rellevants descobertes arqueològiques.
També treballà intensament per la llengua i la cultura valencianes, fins i tot durant la darrera dictadura. Per exemple, va fundar una editorial i una revista on donava a conèixer la nova generació d’escriptors valencians.
Acosta’t a la porta i veuràs dos elements. D’una banda, hi ha l’escut dels pedrapiquers de Massarrojos. Més avall apareix una ratapinyada, emblema de l’associació cultural valenciana ‘Lo Rat Penat‘, on NIcolau va impulsar cursos de llengua i va pronunciar discursos i conferències.
La casa dels Fariners
Ara fixa’t que l’edifici del costat té pràcticament la mateixa estructura, només que està més deixat de la mà de déu. Es coneix com a casa dels Fariners i era on vivia el cunyat de Nicolau Primitiu. En realitat, ambdues cases formaven una de grans dimensions que va ser dividida a mitjans del segle XIX.
Cal parar atenció a les petites rajoles o taulells que decoren la façana. Algunes representen delicioses escenes costumistes valencianes, delicadament pintades. Altres són vaixells d’època.
Es tracta de reproduccions inspirades en pintures fetes pel pintor bilbaí José Arrúe Valle i fabricades cap al 1903 a “El Águila”, empresa rajolera d’Onda. Una col·lecció de dinou rajoles la pots veure a la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí i inclou escenes del País Basc, Catalunya, Mallorca i València, com aquestes:
Damunt la porta hi ha dues rajoles més amb la imatge de sant Vicent Ferrer, tristament creuades per un manat de cables. D’elevada formació intel·lectual, és conegut com a “Sant Vicent el del ditet” perquè sovint se’l representa amb el dit aixecat.
Va néixer a València al segle XIV i va recórrer mitja Europa predicant, aconseguint nombroses conversions amb els seus apocalíptics sermons. Damunt del cap del sant hi ha una flama que simbolitza l’Esperit Sant que el crida a predicar. Més amunt apareix una frase en llatí extreta del llibre de l’Apocalipsi, que es va convertir en el seu emblema: “Venereu Déu i doneu-li glòria” (Ap. 14.7).
El refugi
Davant mateix hi ha l’accés al refugi antiaeri, rehabilitat en 2020 després d’haver estat descobert casualment. Es va construir poc abans de finalitzar la Guerra Civil i va restar inacabat. Té la particularitat d’haver estat excavat sota la roca. Molt temps després, s’utilitzà per cultivar xampinyons i més tard es van clausurar les entrades, quedant totalment oblidat.
El rètol ha estat fet de bell nou seguint l’estil art-déco que tenien tots els refugis de València. Normalment, la lletra era de gran mida i de color vermell, per tal que les persones que no sabien llegir la reconeguessin fàcilment.
Arquitectura rural
Continuem aquest itinerari per Massarrojos i sense sortir de la plaça, cal mirar l’esgavellat edifici amb un gran rellotge de sol a la façana. L’Alqueria del Rellotge, com es coneix aquest gran casal, sembla que data del segle XVII. S’usava per guardar les collites i per la cria del cuc de seda. Des del carrer costa de veure, però té dues teulades, essent la del darrere més baixa.
Després de passar per diversos propietaris, el segle XVIII es reformà profundament, afegint les quinze finestres -abans només en tenia tres de grans- i adquirint l’actual l’aparença.
L’interès de l’edifici rau precisament en que es tracta d’una mostra de l’arquitectura rural valenciana. Però veient l’estat actual (2022), no sembla que el Consistori estigui molt per la tasca de conservació, tot i formar part destacada de l’itinerari patrimonial d’aquesta pedania.
Entrades distingides
Observa els brancals enrajolats dels portals d’algunes cases. Aquesta moda va sorgir a finals del segle XIX entre la classe mitjana i mitjana-alta i ha acabat convertint-se en un element emblemàtic de la zona de l’Horta. Era un moment de bonança econòmica i la nova burgesia volia enriquir els seus habitatges i a més, fer pública la seva dignitat.
Identificar el risc
Segurament t’hauràs adonat que molts habitatges tenen una rajola que diu “Asegurada de incendios“. La majoria es remunten al segle XIX. Quan hi havia un incendi, la principal dificultat es trobava en el pagament de les despeses generades per les tasques d’extinció. Generalment, s’havien de fer càrrec els afectats.
Per aquest motiu es constituïren societats d’assegurances mútues contra incendi. Cada societat gestionava el seu propi cos de bombers. Per a identificar els edificis que estaven assegurats, es col·locaven plaques al portal.
Era freqüent que, davant d’un gran incendi on hi havia habitatges assegurats per diferents companyies, les diverses brigades de bombers es barallessin per accedir als ‘seus’ edificis, mentre les flames consumien l’immoble.
Personatge oblidat
Per acabar aquest itinerari per Massarrojos, entrem al carrer de Benet Bosch. Nascut al segle XIII, aquest senyor és un perfecte desconegut per a la majoria de vilatans.
Pel que he llegit, va tenir un paper destacat en la partició d’aigües de la séquia. El 1951 se li va dedicar aquest carrer, tot i que el veïnat preferiria que es bategés amb algun altre nom, femení i més proper.
En aquesta via destaca un habitatge amb façana enrajolada amb un peculiar estil modernista. Com si es tractés d’un mostrari ceràmic, hi ha diverses combinacions. Observa el fris superior així com el coronament. L’edifici, construït a principis del segle XX es coneix com a casa de Remigio, però no he trobat cap d’informació.
Finalment, des d’aquí et pots acostar al carrer de la Germana Mercè per veure la casa del Mestre Giner i després, si la visita se t’ha fet curta, arriba’t fins al cementiri i les pedreres.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Entitat local menor: wikiwand.com
- Pedania: etimologias.dechile.net
- Etimologia: masteritzat.blogspot.com
- Massarrojos: wikiwand.com
- La creu: No eres de Massarrojos si no…
- El cinema: levante-emv.com
- Llei de la memòria històrica (veure article 15): boe.es
- Plaça dels Màrtirs: todocoleccion.net
- Santa Bàrbara
- Església de l’Assumpció i Santa Bàrbara: mural.uv.es
- El campanar: mural.uv.es – campaners.com
- El Soñador: bivaldi.gva.es – todocoleccion.net
- Plaça El Soñador: fallers.es
- Salvador Giner: dbe.rah.es – wikiwand.com
- Nicolau Primitiu Gómez: memoriavalencianista.cat – wikiwand.com
- Casa de Nicolau Primitiu: mural.uv.es
- Rajoles casa dels Fariners: commons.wikimedia.org
- Sant Vicent Ferrer: wikiwand.com – drosidelraval.blogspot.com
- El refugi: valenciabonita.es – cultural.valencia.es – visitvalencia.com
- Alqueria del Rellotge: arquitecturaruralvalenciana.blogspot.com
- Itinerari per Massarrojos: elperiodicvalencia.com – europapress.es
- Carrer Benet Bosch: fallers.es
- Rajoles d’incendis
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: