Reclams de carrer (4)

En aquest nou article sobre retolació publicitària antiga, en tenim de tan diversos com el d’un establiment dedicat a les bicicletes, un altre a l’automoció, un de begudes, un balneari, una botiga tèxtil i un hospital. Això promet!

Passió per la bicicleta

Egipcis i xinesos ja utilitzaven un giny que podríem considerar l’avantpassat de la bicicleta. No obstant això, el 1839, després de diverses metamorfosis, es construí la primera bicicleta més o menys com la coneixem ara.

Poc després ja es comercialitzava i a finals dels anys vuitanta del segle XIX es creaven les primeres entitats ciclistes a Catalunya.

Als anys trenta a Olesa de Montserrat la passió ciclista ja hi era feia temps. Tant és així, que hi havia diverses botigues on es podíen llogar. Una d’elles era Ciclos Juliachs. De fet, cap als anys quaranta, un tal Pepito Juliachs era el secretari de la Unió Ciclista Olesana.

Tristament, el local resta tancat i el rètol envelleix de pura desídia.

Antic rètol d'una botiga de bicicletes a les cavallerisses de l'Hotel Gori.
Carrer d’Anselm Clavé, 200. Olesa de Montserrat.

El problema d’aparcar

De les bicicletes passem als automòbils que van arribar pocs anys després, substituint els carruatges de cavalls i convertint-los en cavalls de vapor.

De fet, el 1889 el barceloní Francesc Bonet va patentar el primer vehicle català amb motor d’explosió. Deu anys més tard es creava la primera indústria catalana d’automòbils.

El vehicle es va popularitzar i amb ell van arribar els problemes d’aparcament. En una vila de carrers estrets com Caldes de Malavella, imagino que devia ser un bon enrenou l’arribada d’estiuejants i de clients dels balnearis que abans es desplaçaven amb tren.

Els primers garatges van sorgir cap als anys vint del segle XX i generalment es dedicaven a guardar els vehicles particulars i a fer reparacions.

Un bon exemple de retolació publicitària antiga encara perdura als baixos d’un interessant edifici del qual no hi ha informació. A més de l’indicatiu de l’activitat llegim les inicials de l’antic propietari, que no sabem qui va ser.

Dedueixo que la conversió en garatge va ser bastant posterior a la construcció de l’edifici.

Retolació publicitària antiga d'un garatge a Caldes de Malavella.
Carrer Santa Maria, 4. Caldes Malavella.

Aigua de salut

Tot i que al segle II aC els romans ja coneixien i explotaven les propietats curatives de les aigües termals, no va ser fins al 1840 quan la família Prats es decideix a posar en marxa un establiment balneari.

A finals del segle XIX es construeix l’edifici del Balneari Prats d’estil neoclàssic. Pocs anys després s’hi feia una reforma per tal d’ampliar les instal·lacions deixant-lo com el coneixem actualment.

Una gran portalada, d’aire més aviat modernista, permetia el pas a persones i vehicles. Al capdamunt encara apareix, molt ben restaurat, el nom del balneari.

Entrada del balneari Prats de Caldes de Malavella.
Carrer Pla i Deniel 6. Caldes Malavella.

Ampolles de bombolles

Seguim veient retolació publicitària antiga en aquesta mateixa població. Lligada amb la revitalització balneària, a Caldes de Malavella apareix una nova activitat: la comercialització de l’aigua mineral, que als anys trenta del segle XX esdevindrà un important motor econòmic.

El 1870 la família Pla i Deniel va començar a envasar l’aigua de la seva deu i a vendre-la amb el nom de Agua San Narciso.

El negoci atreu el negoci i és d’aquesta manera que l’industrial masnoví Pau Estapé i Maristany adquireix els terrenys de la font dels Bullidors i el 1902 comença a comercialitzar l’aigua que, després d’un judici, es va quedar amb el nom d’Imperial.

Al costat de la font aparegueren les restes de les termes romanes que havien estat llargament oblidades. El senyor Estapé va tenir la feliç idea d’excavar-les i conservar-les, convertint-les en el logotip de la seva empresa.

Retolació publicitària antiga a Caldes de Malavella.
Carrer Pla i Deniel 21. Caldes Malavella.

Vestir amb història

Allà cap al segle IX arriben els primers pobladors procedents de la Provença. Els musulmans havien estat foragitats i hi havia molt territori per viure.

Un d’aquests immigrants va sortir d’Arle i va arribar a Súria on es quedà a viure. Com a testimoni hi ha l’important Mas Reguant, que ha donat nom a tot un paratge a la vora del riu Cardener.

Les successives generacions de Reguants es dedicaren a la collita i elaboració de vi. Dedueixo que amb la plaga de fil·loxera del segle XIX el negoci se’n va anar en orris i van començar una nova empresa.

És així com, des de fa més d’un segle va obrir Magatzems Reguant, una botiga dedicada a la confecció en el seu sentit més ampli. Roba, complements, mocadors, jocs de llit o roba a metres són només alguns dels articles que hi ha a la venda.

Observa el ben conservat rètol de neó, protegit per una marquesina d’estil art-déco, afegida sota el balcó de l’edifici. Finalment, la botiga conserva els aparadors interiors. Un conjunt deliciós.

Retolació publicitària antiga d'una botiga tèxtil a Súria.
Carrer Salvador Vancell, 40. Súria.

Cinc segles hospitalaris

Per acabar aquest recull de retolació publicitària antiga ens n’anem a Malgrat de Mar, que al segle XV rebia el nom de Vilanova de Palafolls. Aquí hi vivia un noble de qui només sabem que tenia molts calerons i que el seu nom era Hug Descolomer.

L’Hug va establir al testament que amb la seva herència s’havia de construir un hospital per a pobres i malalts, regentat per la parròquia de Sant Genís de Palafolls.

L’edifici actual és més aviat el resultat d’un poti-poti constructiu al llarg dels segles. Una d’aquestes reformes dedueixo que va tenir lloc cap al segle XVII i va anar a càrrec dels germans Joan i Dionís Torres, responsables també de la finalització de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar, començada pel seu pare, un prestigiós mestre d’obres.

Tot i que enlloc ho he trobat, penso que el rètol -Santo Hospital- deu datar del 1889, quan una comunitat de religioses es va fer càrrec de la institució. En aquells temps, tot i que l’ús del català s’estava recuperant, el castellà seguia com a idioma oficial.

L’hospital va estar en funcionament fins al 1970, quan degut al seu mal estat, les monges van decidir tocar el dos.

Rètol de l'antic hospital de pobres de Malgrat de Mar.
Carrer Passada, 44. Malgrat de Mar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Més rètols

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).