Els exvots i l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).
Donant una ullada a la història de la humanitat t’adones de la sensació que sempre hem tingut de trobar-nos desvalguts. Des dels temps del romesco, les persones necessitem creure que algú ens protegeix.
Antigament, per tal d’afavorir la voluntat divina es feien prometences. Si els poders superiors les feien realitat, rebien a canvi un exvot que sovint era dipositat en un santuari. Aquest costum es troba documentat uns quatre segles abans de la nostra era.
Regals divins
Els museus són plens d’exvots en forma de figuretes realitzades per antigues cultures com grecs, ibers i romans.
Més tard, el cristianisme va continuar la tradició. Així doncs, són moltes les esglésies, ermites i santuaris on es poden veure les més variades mostres d’obsequis a déus, sants i verges.
Per exemple, al Museu Etnològic de Barcelona es conserva una inusual i notable col·lecció d’exvots. Pescadors salvats d’una tempesta, malalts guarits, concessió de pluja en temps de sequera, estudiants que han aprovat un examen…
Els exvots eren una bona eina de comunicació directa amb la divinitat, sense necessitat d’intermediaris. D’aquí que antigament l’església veiés aquestes manifestacions amb cert recel, ja que qüestionaven la jerarquia eclesiàstica.
Sovint es pintaven damunt d’una fusta, motiu pel qual es coneixen com a retaulons i representen les escenes en què va tenir lloc el fet, amb la persona protagonista i l’ésser diví que va obrar el miracle.
Però hi ha moltes altres formes de manifestar l’agraïment, com poden ser parts del cos realitzades amb cera, fotografies, objectes personals i molt més.
Per il·lustrar aquest tema ens n’anem a l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes, dins el municipi de Castellar del Vallès. Hi ha altres llocs on n’hi ha molts més i probablement més interessants, però així aprofito i t’explico la història d’aquest bucòlic indret.
Sorra o arena?
El paratge de Les Arenes -opinió meva- probablement deu el nom a alguna antiga acumulació de sorra per part del riu Ripoll.
Aquest mot prové del llatí i designa, entre altres, les partícules granelloses fruit de l’erosió de les roques. Antigament, era una paraula plenament catalana que per alguna raó es canvià per sorra. No obstant això, encara perdura en alguns dialectes així com a les Balears.
Diversos topònims han conservat aquesta forma arcaica o els seus derivats, com Sant Romà de les Arenes (Baix Empordà), Arenys de Munt i Arenys de Mar (Maresme), S’Arenal (Palma) o la platja de l’Arenal a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Ah, i no oblidem que antigament Santa Maria del Mar a Barcelona era coneguda com a Santa Maria de les Arenes. Hi ha qui diu que es deu al fet que aquella zona era un gran arenal, tot i que darreres investigacions apunten que probablement allà hi havia l’arena d’un circ romà. Tot pot ser.
Per cert, les Cases de les Arenes formen un petit i pintoresc conjunt de vil·les d’estiueig modernistes que, situades molt a la vora de l’ermita, semblen completament ignorades per les persones que gaudeixen de les excursions i de l’àrea d’esbarjo.
Senzill, però popular
Bastit probablement cap al segle XI, el petit edifici que ens ha arribat és el resultat de diverses fases constructives que arriben fins al segle XIX.
Adossat hi ha l’habitatge on fins al segle XVIII residia l’ermità, designat per la comunitat de Sant Feliu del Racó.
La imatge romànica original va ser destruïda durant la Guerra Civil. Actualment, pots veure una reproducció realitzada el 1999.
Com moltes altres talles de Catalunya, la llegenda diu que la Mare de Déu de les Arenes va ser trobada per un pastor al segle XI mentre llaurava el camp.
Intercessió meteorològica
En un temps que la dispersa població dels voltants es dedicava al pasturatge o al conreu, hi havia una gran dependència de la meteorologia.
Probablement, va ocórrer en temps de sequera que algú li va penjar del braç una petita galleda d’argent per agrair la pluja, motiu pel qual es coneix com a Mare de Déu de la Galledeta.
Finalment, la tradició assegura que la intervenció divina ha obrat aquí altres miracles meteorològics, algun de ben recent. En el meu cas, trobar-la oberta i sense gent ha estat tot un miracle.
Tanmateix, la devoció popular és encara important i les poques misses que s’hi celebren apleguen una gran participació.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Toponímia i etimologia, per C. Agulló (pàg. 28)
- Exvot: wikiwand.com
- Miracles de colors, per A. Pujol
- Els secrets de l’Etnològic: ‘L’exvot’: vilaweb.cat
- La Arena de Barcino, per Ll. Permanyer
- Les Arenes: elpuntavui.cat
- Les Arenes. Lloc geogràfic, històric, paisatgístic,… Per E. Prat
- La protectora del món rural, per M. Cornet
- Ermita de la Mare de Déu de les Arenes: historiasdebellvitge.wordpress.com – trailsantllorenc.blogspot.com – wikiwand.com
- El simbolismo de la virgen negra, per J. Rodríguez
Molt bonica l’aquarel·la!
Gràcies! 😉