El Palauet Nolla de Meliana (Horta Nord, València).
Un onze de març de 1865 sortien dels tallers de Miquel Nolla les primeres peces del que seria tota una revolució a escala mundial.
El secret va ser crear un recobriment mecanitzat d’alta qualitat, molt versàtil i decoratiu. Les possibilitats eren infinites i el senyor Nolla va saber a més, posicionar el seu producte entre l’alta societat del moment. El prestigi s’escampà arreu i la producció dels mosaics Nolla va perdurar durant prop d’un segle, que no és poc.
Peces que encaixen
A més de la qualitat dels materials emprats, el que fa tan especial aquest mosaic és que es compon de tessel·les geomètriques, cadascuna d’un únic color. Són tan resistents que el pas del temps no les desgasta ni descoloreix. Triangles, quadrats o rectangles encaixen perfectament, permetent una il·limitada varietat de combinacions, tant per paviments com per parets.
Apropa’t per comprovar la gran perícia dels qui col·locaven els milers de tessel·les i veuràs que no utilitzaven morter entre les juntures.
Per mostra, mil rajoles
Al costat de la fàbrica hi havia un antic mas –alqueria, diuen a les terres valencianes- del segle XVII. L’edifici -i imagino que també les terres- pertanyien a l’orde dels dominics. Arran de la desamortització de béns eclesiàstics, la propietat l’adquiriren els Sagrera, una família de l’alta burgesia valenciana.
Mira tu per on que en Miquel es casà amb la Joana, filla dels Sagrera i aprofità el benentès per instal·lar la fàbrica als terrenys de la seva propietat.
D’altra banda, va tenir l’encert de convertir la mansió en un mostrari on exposar els seus mosaics, actualment conegut com el Palauet Nolla de Meliana. D’aquesta manera, la clientela podia fer-se una idea exacta de com quedarien a casa seva. És el que ara en diuen un ‘showroom‘, que queda més fi.
Per aquí va passar l’alta societat del segle XIX, com els reis Amadeu I i Alfons XII, la família Romànov a més de diplomàtics, poetes i intel·lectuals. Tant l’exterior com l’interior estava completament recobert de mosaic, col·locat formant diferents dissenys. Fins i tot, en un rampell de vanitat, estampà el seu retrat a base de peces blanques, grises i negres. Està clar que modest no era.
Però, qui va ser realment Miquel Nolla i com va arribar fins aquí?
Reus, València, Meliana
Nascut a Reus el 1815, en Miquel era fill de comerciants tèxtils. Això l’ajudà a tenir bon ull pels negocis quan, el 1835 es traslladà a València per fer-se càrrec d’una botiga de teixits. Aviat es va relacionar amb el bo i millor de la burgesia i el seu matrimoni amb una noia de casa bona l’ajudà encara més.
Els primers negocis propis els va crear de la mà del seu cunyat i de la seva sogra, donant importants fruits. Perquè després parlin malament de les sogres!
I si amb tot això no hi havia prou, va saber posar-se a la butxaca tota mena d’institucions, polítiques i religioses, que l’ajudarien a tenir un control més directe pel que fa al transport i la venda en els seus negocis.
De fet, a Meliana, on instal·là la fàbrica, devia ser com un déu ja que, a més de donar feina a tota la població, va ensabonar econòmicament a tot bitxo vivent.
Llums i ombres d’un empresari
Resulta curiós que quan llegeixo la biografia de Tomás Miquel Joseph Nolla Bruget, no sé ben bé què pensar d’aquest personatge.
Per començar, no hi ha unitat de criteris a l’hora d’escriure el segon cognom, de manera que el pots trobar com a Bruget, Bruguet i Bruixet. Tot depèn de la llengua i el costum del moment. Tanmateix, Nolla sempre s’escriu igual.
En Miquel era un gran empresari capaç de controlar de manera freda i autoritària fins a l’últim detall de la producció. No obstant això, va demostrar una actitud protectora i humanitària envers els seus treballadors.
Així mateix, tot i ser profundament religiós, no va tenir cap mena de problema en tancar la seva dona en un sanatori mental. Aquest fet tan oportú li va permetre prendre completament les regnes del negoci i de pas aixecà una gran polseguera a la premsa del moment.
De totes maneres, l’home arribà al seu punt més àlgid quan el rei -Amadeu I de Savoia- es personà a Meliana per condecorar-lo en reconeixement de la seva labor empresarial.
Inspiració victoriana
He llegit que Nolla s’inspirà en els mosaics Minton. A final segle XVIII Thomas Minton establí una indústria de ceràmica, a mig camí entre Birmingham i Manchester. La seva producció vaixelles de fina porcellana aviat adquirí reputació internacional. En morir, el seu fill Herbert es feu càrrec de l’empresa, creant una nova línia de negoci que produïa rajoles encàustiques per a paviments, dins l’estil neogòtic. Aquest mètode, que ràpidament es popularitzà durant l’època victoriana, consisteix a fer la rajola amb argiles de dos o més colors, una pel fons i una altra -o altres- pel motiu. D’aquesta manera, encara que la rajola es desgasti, el dibuix sempre hi és. Amb aquestes peces es crearen meravellosos mosaics tant per esglésies com per a habitatges particulars.
L’actualitat
Després d’anys d’oblit i abandonament, s’està duent una curosa restauració del Palauet Nolla de Meliana que li retornarà bona part de l’espectacularitat perduda. Per cert, aquesta visita la pots complementar amb un itinerari pels mosaics Nolla de Meliana.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Camí Barranquet, 57 B. Meliana
Saber més
- Un siglo y medio de mosaico Nolla, per C. Ferri
- El palauet: wikiwand.com
- La ceràmica Nolla: legadonolla.wordpress.com
- MIquel Nolla: wikiwand.com
- Per visitar el Palauet: imcmeliana.com
- Ceràmica Minton: en.wikipedia.org
Molt interessant l’efecte tridimensional aconseguit a les imatges 2 i 4.
Va ser una descoberta casual, però molt interessant. Tantes vegades veient mosaics Nolla als pisos de l’Eixample i ara, de cop, estaven tots en una sola casa, per dins i per fora, amb mil combinacions. Flipant!