Aquest és el tercer recull de rètols antics de Catalunya que han quedat obsolets i potser d’aquí a un temps hagin desaparegut.
Serveis turístics
Al carrer Hospital de Cambrils (Baix Camp), en ple nucli antic -on no va tota la turistada- encara sobreviu el rètol de l’antiga Fonda Parreu. És el típic distintiu funcional de l’època, format per lletres capitals dins un requadre blanc il·luminat des de l’interior.
Temps enrere, aquest carrer havia estat la via d’entrada al nucli antic i un tram de la famosa N-340. Els anys cinquanta del segle XX la població cambrilenca hagué d’adaptar-se com va poder als turistes, propis i forans, que visitaven el municipi. La Fonda Parreu fou un dels primers establiments creats en aquesta vila, al mateix temps que sorgien restaurants i càmpings i l’especulació feia desaparèixer un idíl·lic tram de la costa.
Esbarjo popular
Corria l’any 1854 quan el compositor, polític i escriptor Josep Anselm Clavé estiuejava a Tiana (Maresme). A més de formar un cor de joves en aquesta població del Maresme, tocava el piano per animar els balls dels diumenges. Doncs bé, el 1928 aquesta mateixa sala es transformà en cinema, en aquell temps en què encara era mut.
El local continuà en funcionament fins al 1983 i actualment és un magatzem. Però encara perdura l’antic rètol pintat de marró i blau a la façana. Tant de bo el salvin per la posteritat.
Aprenent a conduir
L’augment de vehicles de motor i conseqüentment d’accidents, motivà a principis del segle XX la necessitat de regular-ne l’ús, registrant els vehicles i obtenint llicències de conduir. Això passava per primera vegada el 1903 al Regne Unit. Tres anys més tard obria a Barcelona la primera escola de conducció -o autoescola-. A causa de l’èxit obtingut, aviat s’obriren moltes altres.
Per exemple, entre els rètols antics de Catalunya tenim la desapareguda autoescola Garvi de Manresa amb una interessant i vistosa placa que sembla que algú va voler tapar en algun moment. Però el temps ha anat deteriorant la pintura que el cobria i ens torna a deixar veure la grafia. Això ens ha permès conèixer també el nom del propietari.
Tanmateix, m’ha estat impossible trobar informació sobre quan va obrir aquest establiment. Tenint en compte la poca creativitat de les escoles de conducció a l’hora de rotular els seus negocis, penso que aquest és un espècimen que caldria conservar i, ja posats, restaurar.
Turisme daurat
El 1961, en plena febre del turisme de platja, Malgrat de Mar (Maresme) també es va voler apuntar a la moguda. És així com s’edificà l’hotel Platja d’Or, sorprenent nom si tenim en compte les circumstàncies lingüístiques del moment. Més tard, com que a Platja d’Aro hi havia un altre hotel amb un nom molt similar, aquest passaria a nomenar-se Sorra d’Or. Em pregunto si no es tracta d’un cop d’ull a la prestigiosa revista literària Serra d’Or, nascuda només tres anys abans i editada per l’Abadia de Montserrat.
L’indret triat per construir l’establiment, ben a la vora de la platja, havia estat una pista de bàsquet, uns magatzems de suro i més tard una bolera i una sala de festes. De fet, durant la Guerra Civil fins i tot va haver-hi un dipòsit de munició! A l’espaiós pati central els dissabtes a la nit podies ballar -pagant- amb bones orquestres com la Meravella. L’actual rètol de rajoles grogues potser data de finals dels anys setanta.
Retallant barbes
Mira que n’he vist de rètols de perruqueries, però aquest que he trobat a Vila-seca, m’ha semblat ben peculiar. Els anys cinquanta aquesta població del Tarragonès va haver de fer front a una allau d’immigració, requalificant diversos terrenys agrícoles i construint de mala manera. Vint anys després -els setanta- la població tornava a necessitar créixer, però ja ho va fer amb més seny. Al nou eixample de carrers amples i zones d’esbarjo destaca una gran avinguda amb el nom de Rambla de Catalunya.
Probablement els primers blocs -i també els més interessants- són els tres que ocupen els nombres senars. Als baixos trobem el rètol d’aquesta perruqueria, que penso que pot correspondre a finals dels anys noranta.
Només cal veure aquella manera tan poc destre que tenien abans els retolistes, barrejant les oblidables tipografies de Word amb les espantoses icones de clip-art que a més aquí apareix deformada per tal de fer-la encabir. De fet, el mateix dibuix del barber que sembla tallar-li el coll al client el vaig retratar a Màlaga.
Queviures d’època
Per acabar aquesta mostra de rètols antics de Catalunya ens n’anem a Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Va arribar un moment que el minúscul nucli medieval es va quedar petit. A partir del segle XVIII s’anaren construint habitatges arran del que ara coneixem com a carrer del Raval. Precisament aquest nom prové de l’àrab i vol dir suburbi o extramurs.
Per una banda el carrer presenta un alt mur de roca vermellosa, on les cases fins i tot l’han excavat per fer-se un lloc. Per l’altra banda hi ha un considerable desnivell, fet que motiva que els edificis siguin el doble d’alts per la part posterior.
L’any 1960 es va urbanitzar el carrer i potser poc després s’arranjà la peculiar façana d’una botiga de queviures que molt em temo té els dies comtats. Les rajoles fosques amb vetes més clares així com la tipografia del rètol pintat al damunt són una pura delícia vintage.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Cine Tiana: naturalocal.net
- La primera autoescola a Barcelona: lavanguardia.com
- Història de l’educació vial al Regne Unit: derf.org.uk
- Hotel Sorra d’Or: Tu no ets demalgrat si no
- Serra d’Or: wikiwand.com
- Carrer Raval de Corbera: patrimonicultural.diba.cat
- Història de Corbera: corbera.es
- Rambla de Catalunya: Vila-seca antiga
- Història de Vila-seca: vila-seca.cat
Més exemples
- Reclams de carrer (1)
- Reclams de carrer (2)
- Reclams de carrer (4)
- Reclams de carrer (5)
- Reclams de carrer (6)
- Reclams de carrer (7)
- Reclams de carrer (8)
- Sabateria Freixa (Banyoles)
- Polinex (Dosrius)
- Matalasseria (Vic)
- Ganiveteria Barral (Ripoll)
- Farmàcia Guinart (Barcelona)
- Societat Recreativa Masarbonenca
- Casa Massias (Olot)
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: