Qui perd la virtut, tot ho ha perdut

Les virtuts cardinals a les escoles Montserrat de Malgrat de Mar (Maresme).

Si ja tens una edat o bé vas a missa com un bon minyó, et sonarà allò de les virtuts cardinals, oi? I potser recordes que en són quatre: prudència, justícia, fortalesa i temprança (que no temperància).

Doncs bé, d’aquests quatre conceptes ja en va parlar el Plató cinc segles abans de la nostra era. Al llibre IV de la República, el filòsof grec parla dels valors que ha de tenir una ciutat.

Com que són característiques universals aplicables a l’ésser humà, el pensament cristià se les va fer seves i després ens les va fer aprendre amb aquell llibret que en deien catecisme.

D’altra banda, les virtuts també apareixen a les escriptures, tant a la versió oficial com a l’apòcrifa i a més van ser citades per diversos teòlegs, com Tomàs d’Aquino o Agustí d’Hipona -sant Agustí pels amics-.

Detall d'un capitell d'estil dòric a l'entrada de l'edifici.
Inspiració clàssica.

Dos conceptes

Per cert, el mot cardinal deriva del llatí i s’utilitza per designar allò que és fonamental, important i decisiu. Com per exemple els punts cardinals en una brúixola, els nombres cardinals en matemàtiques o la utilitat cardinal en economia.

D’altra banda, la paraula virtut, que també ve del llatí, està associada a la valentia -del guerrer-. Després va evolucionar fins a designar qualitats morals com la generositat o el coratge.

Pels grecs, una persona tenia una conducta virtuosa quan el seu comportament ètic era excel·lent d’alguna manera.

Dins la tradició cristiana, en canvi, les virtuts cardinals es refereixen a les qualitats de l’ànima que ens esperonen a actuar correctament.

Anem a veure-les breument, ja que, sense tenir en compte l’aspecte religiós, són unes normes de conducta ben sàvies.

La prudència

És la qualitat que ens ajuda a distingir entre el que és bo i allò que no ho és, per actuar en conseqüència. Ho podem traduir per enteniment, però en català en diem senderi, que és una paraula ben adient.

Generalment se sol representar amb la imatge d’una dona amb un mirall. Això simbolitza que abans d’actuar cal que ens mirem a nosaltres mateixos i veure els nostres defectes i virtuts. 

Escoles Montserrat de Malgrat de Mar. Esgrafiats corresponents a la justícia i la prudència.
Justícia i senderi.

La justícia

És igualment un concepte moral que fa que una persona sigui imparcial amb els altres. El mot prové també del llatí i significa dret. El que millor simbolitza això és la balança que representa la igualtat amb què s’ha d’impartir la justícia.

Per tal de plasmar la imparcialitat, s’utilitzava una figura femenina amb els ulls embenats, de manera que res pogués coartar la seva decisió.

La fortalesa

En moments de dificultat, la fortitud ens proporciona la fermesa i la constància superar els obstacles. Una bona paraula catalana és esma.

Generalment es personifica com una dona vestida amb una armadura o bé amb una túnica i recolzada en una columna, ja que és un element fort. Sovint també l’acompanya un lleó, animal paradigmàtic de la força.

Escoles Montserrat de Malgrat de Mar. Esgrafiat que representa la fortalesa.
Fortalesa, fortitud, esma.

La temprança

Aquesta qualitat fa esment a l’equilibri, la moderació i l’autocontrol. Com no podia ser d’altra manera, també és representada per una figura femenina. 

Se sol representar de diverses maneres. Per exemple, pot dur una fulla de palma per tal de simbolitzar que per molt que sigui sotmesa a pressió, sempre s’aixeca.

També se la sol veure mentre vessa aigua en una copa de vi, per tal d’apaivagar l’excessiva excitació. Aquesta imatge va gaudir de gran popularitat quan s’afegí al Tarot.

I una altra manera de representar-la és amb un fre de cavall a la mà, com la veiem a les escoles Montserrat de Malgrat de Mar, tot i que cal bona vista. Aquest estri fa esment al domini de les passions.

Escoles Montserrat de Malgrat de Mar. Esgrafiat que representa la temprança.
La temprança amb el fre a la ma.

Ensenyament noucentista

Segurament ja fa una estona que t’estàs preguntant quina substància he fumat que m’ha vingut aquest rampell filosòfic-espiritual. Ara t’ho dic.

Les escoles Montserrat de Malgrat de Mar es troben en un interessant edifici amb un aire noucentista que cal veure amb deteniment.

El 1928 feia tres anys que el país es trobava sota una dictadura. Feia temps que l’ensenyament públic en aquest municipi s’impartia en diversos locals llogats a persones particulars. 

Del projecte s’encarregà l’arquitecte municipal Juli Maria Fossas i Martínez. Nascut a Barcelona el 1834, Fossas va deixar una bona estesa de la seva obra, generalment en un contingut estil modernista, així com noucentista. Per exemple potser hauràs vist a la cantondad del final de la Via Laietana de Barcelona l’edifici Trasmediterrànea, just davant de Correus. També va ser pròdig en panteons funeraris.

En Juli va projectar un gran edifici simètric, amb els pavellons per a nenes i nens convenientment separats com pertocava en aquell temps. Al costat s’aixecaren les cases dels mestres, tot un detall.

Escoles Montserrat de Malgrat de Mar. Esgrafiats de les cases dels mestres.
Les finestres dels mestres.

Heràldica propagandística

Presidint el conjunt hi ha la versió abreujada de l’antic escut del regne, només amb les armes corresponents a Castella, Lleó i Granada, la flor de lis de la reialesa. L’òval es troba envoltat del toisó d’or -un ranci orde de cavalleria- del qual sembla que només resta la cinta.

Aquesta és una de les més de trenta versions que l’escut estatal ha tingut des del segle XV, sense tenir en compte les inacabables adequacions i simplificacions per tal de fer-lo més fàcil d’entendre i de reproduir.

Al voltant de l’escut hi ha un mosaic on, per si no quedava clara la funció de l’edifici, es llegeix: “religión, ciencias, letras, artes”. Apa!

Escoles Montserrat de Malgrat de Mar. Antiga versió de l'escut estatal.
Símbols de poder.

Més petit i en un segon nivell per deixar clara la categoria, hi ha l’antic escut de Malgrat de Mar. La torre representa el barri agregat de Castell i el lleó imagino que fa esment a alguna família feudal. En un article publicat el 1968 ja es debatia sobre l’oficialitat del nou escut que no ha estat aprovat per la Generalitat. 

Però els elements que més sorprenen són les representacions de les quatre virtuts cardinals esgrafiades a la façana. Tot i la recent restauració, costa de veure les imatges de les senyores, ja que la policromia pràcticament ha desaparegut. I són aquests plafons els que m’han inspirat per fer la dissertació platònica sobre les virtuts.

Relleu amb l'antic escut de Malgrat de Mar.
Heràldica municipal.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de les Escoles, 10. Malgrat de Mar

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).