Escultures del parc de la Ciutadella.
El 20 de maig de 1888 s’inaugurava l’Exposició Internacional a l’indret que actualment coneixem com a Parc de la Ciutadella. Els plats forts van ser d’una banda l’exotisme d’Ultramar i de l’altra, els avenços aconseguits amb la Revolució Industrial, especialment pel que fa a la indústria tèxtil catalana.
Tot i les faraòniques despeses i amb el fet de no comptar amb el suport del govern central, aquesta mostra es convertí en un tot un exemple de superació.
Així doncs, tot havia de donar l’aire adient de grandiositat i progrés. En primer lloc, un gran arc triomfal ple de simbolisme donava la benvinguda als visitants.
El recinte tenia diversos accessos, però en destaquen principalment les dues portes flanquejades per grans escultures al·legòriques.
La porta situada al passeig de Pujades mostra la representació del Comerç i la Indústria i a l’entrada del passeig de Picasso tenim l’Agricultura i la Marina.
A quatre mans
L’execució d’aquestes obres s’encomanà als prestigiosos germans Vallmitjana, Venanci (1826) i Agapit (1832). Tot i haver rebut una formació d’allò més clàssica, especialment de l’escultor Damià Campeny, els Vallmitjana van passar dels seus postulats i van llençar-se de ple dins la piscina del romanticisme que venia de França.
Així doncs, les seves escultures esdevindran més naturals, més realistes. La societat catalana del segle XIX es troba en un bon moment gràcies a la revolució industrial, que porta aires de modernització a les ciutats. D’aquesta manera els artistes van gaudir d’una llibertat que mai havien tingut i que els impulsaria a separar-se de la rigidesa acadèmica.
Els Vallmitjana es converteixen en el paradigma d’aquesta revolució que influenciarà a escultors posteriors.
De fet, trenta anys abans de rebre l’encàrrec de les portes de l’Exposició Universal, ja havien realitzat unes figures al·legòriques del Comerç i la Indústria pel Banc de Barcelona (a la part baixa de les Rambles), inici de la seva prolífica i meteòrica carrera. Nombroses imatges religioses, monuments funeraris, escultures aplicades a l’arquitectura i molt més va sortir de les mans d’aquests germans.
Generalment treballaven alhora, així que sovint es fa difícil saber què va fer un o l’altre. Però en aquest cas sabem que el Comerç i la Indústria van es deuen a l’Agapit i l’Agricultura i la Marina a en Venanci. Cal aclarir que qui finalment es va embrutar les mans va ser l’escultor Josep Carcassó, encarregat de donar forma als projectes dels mestres.
Anem a veure de prop aquestes quatre escultures del parc de la Ciutadella!
El Comerç
Segons una llegenda, quatre segles abans de la fundació de Roma, Jasó i els argonautes travessaren la Mediterrània amb nou barques cercant el velló d’or. La “barca nona“, és a dir la novena, on anaven Hermes i Hèracles, es va perdre i va anar a parar als peus de Montjuïc, on van fundar la ciutat.
Al segle XV es va estendre el mite de la fundació de Barcelona i al XIX es va consolidar, deixant la seva empremta a molts llocs de la ciutat. Però, qui era Hermes?
Ja de ben petit Hermes -Mercuri pels romans-, qui era fill de Zeus, va demostrar que sabia negociar amb la mercaderia que prèviament havia robat al mateix client. Un espavilat.
Un dia, amb el seu bastó va separar dues serps que es van enroscar al pal i allà es van quedar, convertint-se en el seu símbol, anomenat caduceu.
Va ser el missatger dels déus, que li van donar unes sandàlies i un barret amb ales perquè fes més via, elements amb els quals se’l sol representar. Per aquest motiu és el protector del comerç: tot el que necessiti portar informació o béns d’un lloc a l’altre.
De les quatre escultures de les portes, aquesta és l’única masculina. A més, fixa’t que en una ma porta una bossa amb monedes, símbol inequívoc dels negocis. Als seus peus, un angelet es concentra a anotar els comptes.
La Indústria
Aquesta va ser la primera de les quatre escultures a ser col·locada.
A la imbatible deessa Atena -la Minerva dels romans- se li atribuïren nombroses virtuts. La llegenda diu que va inventar l’arada, va crear l’olivera i ensenyà a la gent a llaurar, teixir i molt més. Un prodigi, vaja. Per tant, no té res d’estrany que una de les seves funcions fos la de protectora de la indústria.
Normalment la trobem vestida amb una llarga túnica i portant algun -o tots- els seus atributs de guerrera: casc, llança, una serp i un escut rodó.
Amb la industrialització del segle XIX la representació clàssica d’aquesta divinitat ja no era apropiada. Així que la desproveïren dels elements guerrers, li canviaren l’escut per un engranatge i aquí no ha passat res. Mira si no, l’escultura de l’antic Borsí o Casino Mercantil, realitzada cinc anys abans per Joan Roig i Soler.
L’Agricultura
Tradicionalment, la deessa grega Demèter o la seva col·lega romana Ceres simbolitzaven tot el relacionat amb el camp. Per què?
Des dels temps de la sopa d’all es venerava Demèter com la responsable dels cicles de les estacions que feien créixer i madurar les collites.
Doncs resulta que Hades, el déu de l’inframon s’enamorà de la filla de Demèter i el molt pendó la raptà. Per cercar la filla, la mare va descuidar les seves tasques divines i la terra es tornà estèril.
Finalment, quan la va trobar va negociar amb el raptor: sis mesos estaria amb ell i sis amb la mare. Durant els mesos d’alegria per estar amb la filla, la terra fructificava. Corresponen a la primavera i a l’estiu. El temps que la noia havia de tornar a l’inframon, Demèter restava trista i la terra no produïa res. És la tardor i l’hivern.
Generalment se la representa sostenint espigues. En canvi aquí en Venanci revoluciona la imatge, dotant-la de dinamisme i fent el personatge molt més proper i menys diví.
A més del cereal, inclou altres fruits de la terra. Per tota arma, sosté una forca en actitud desafiant. Un angelet l’ajuda, tot fent-se un embolic amb el raïm.
La Marina
Aquesta va ser la darrera escultura en ser col·locada. Per tal que s’entengui com cal, Venanci la va envoltar d’accessoris adients de l’activitat naviliera, com l’àncora, les cadenes o el cabrestant on se sosté la senyora.
Atenció amb el posat d’aquí estic jo, amb la mà repenjada a la cintura i una cama avançada, que en el seu moment va ser considerada poc elegant.
Com les altres figures, en aquesta tampoc hi falta un infant, de proporcions dubtoses, que sosté una xarxa, símbol de la pesca.
L’escut
Observa els peus on es van instal·lar les quatre escultures del parc de la Ciutadella. A tots ells apareix l’escut de Barcelona. Bé, la versió de l’escut que circulava entre el 1800 i el 1931.
Després d’un munt de versions, es va tornar a recuperar el que hi havia al segle XIV, això sí, afegint-li algun element extra, com la corona reial.
Als escambells hi ha altres elements decoratius, com una delicada sanefa. Hi ha qui apunta que aquests elements van ser obra d’Antoni Gaudí. Tot pot ser, però tinc els meus dubtes.
En aquell moment l’arquitecte tenia trenta-sis anys i ja estava embrancat amb altres obres importants, com el palau episcopal d’Astorga. Vols dir que hagués tingut temps o hagués acceptat un encàrrec ‘menor’?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Passeig de Pujades – Passeig de Picasso. Barcelona
Saber més
- El Comerç: oldbcn.com
- L’Agricultura: oldbcn.com
- La Marina: oldbcn.com
- La Indústria: oldbcn.com
- Hermes
- Exposició Universal de 1888: media.firabcn.es – etsav.upc.es
- Parc de la Ciutadella: ca.wikipedia.org
- La família d’escultors Vallmitjana, per J. Erra
- Demèter: classiquesgabriela
- La fundació mítica de Barcelona, per E. H. March
- Escut de Barcelona: ca.wikipedia.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: