Continuem aquest itinerari per Cambrils, on coneixerem més històries i patrimoni del nucli antic.
Negoci pioner
En primer lloc, baixem pel carrer Hospital fins a trobar a mà dreta els aparadors de la Casa Sarrà. Oberta els anys vuitanta del segle XX, pot presumir d’haver estat el primer establiment de menjar preparat a la vila.
Josep Sarrà Recasens, qui tenia un ampli ventall d’inquietuds culturals, tant escrivia i publicava llibres de poemes o realitzava pintures i fotografies, com s’ocupava de la decoració dels aparadors de la botiga. Observa les interessants rajoles blanques i blaves amb motius animals, probablement inspirades en les que es feien als Països Baixos cap al segle XVII.
Oficis perduts
A la confluència del carrer de l’Hospital amb el de Sant Plàcid, on trobem una font sota un porxo, popularment coneguda com a Font de la Presó.
Antigament, en aquest lloc s’aixecava una de les torres de l’antiga muralla, naturalment desapareguda. Posteriorment, l’edifici que fa cantonada havia servit com a presó municipal.
Cal parar atenció als plafons ceràmics que decoren la font. Representen oficis, alguns malauradament desapareguts, com les dones fent bugada o reparant les xarxes de pesca, un ferrer o uns joves trepitjant el raïm.
Les rajoles van ser produïdes al taller del ceramista Raimon Castanys. Fill i net d’il·lustradors de renom, ha continuat la tradició artística familiar iniciada pel seu pare, però amb aquest vessant. El seu avi, Valentí Castanys, va ser el creador del famós Avi del Barça.
De Cuba vingueren
Ens trobem a la plaça de Marquès de Marianao. Important saber qui va ser aquest senyor. Nascut a Barcelona el 1861 Salvador Samà i Torrents va heretar la fortuna dels seus avantpassats així com el títol de marquès de Vilanova i la Geltrú -de la seva mare- i el de Marianao, que Isabel II va concedir a un coronel parent seu destinat a Cuba -a la població de Marianao-.
Molt actiu comercial i políticament, va ser diputat a Corts, senador i també alcalde de Barcelona. Així mateix va ser membre de les juntes que organitzaren les Exposicions Internacionals de Barcelona del 1888 i del 1929.
A més del Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat, el 1882 va encarregar a Josep Fontserè i Mestre el projecte del Parc Samà a Cambrils. Fontseré et sonarà més per altres obres, com la cascada i l’umbracle del Parc de la Ciutadella o el Mercat del Born de Barcelona.
La casa del vi
A continuació, en aquest itinerari per Cambrils baixem pel carrer de Foix, dedicat a un sacerdot cambrilenc del segle XVII que venia de casa bona i va promoure la construcció del santuari de la Mare de Déu del Camí que veurem més endavant.
Passem pel davant de l’antic celler de Cambrils projectat per Bernardí Martorell i actualment reconvertir en el Museu Agrícola. Tot i que hi ha tres arquitectes amb aquest nom, es tracta de Bernardí Martorell i Puig, nascut a Barcelona el 1877 i autor entre altres, de l’església de Sant Agustí de Sabadell, el cementiri modernista d’Olius i també el de Cambrils.
La seva obra va estar influenciada per Gaudí i Domènech i Montaner, aplicant un estil que ballava entre el modernisme i una barreja d’estils anteriors. Va estar molt vinculat al cardenal Vidal i Barraquer, per parentesc i perquè va ser arquitecte diocesà de Solsona, Tarragona i Barcelona.
El cirurgià precoç
Baixem pel carrer Verdaguer fins a trobar l’avinguda Vidal i Barraquer, al principi de la qual ens aturem per contemplar el monument al doctor Gimbernat.
Antoni de Gimbernat va néixer a Cambrils el 1734. Amb vint-i-nou anys ja era catedràtic d’anatomia a Barcelona i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu, on va realitzar una de les seves més grans aportacions: un nou mètode per operar l’hèrnia crural, també anomenada hèrnia femoral.
Més tard, Carles III li encarregà la creació del Real Colegio de Cirugía a Madrid, on aplicà tots els seus coneixements, unificant a més, els estudis de cirurgia, farmàcia i medicina, que fins aquell moment es cursaven per separat. A continuació Ferran VII va ocupar el tron i Gimbernat va perdre tots els seus càrrecs, acabant els seus dies d’una manera gens digna.
En el 150 aniversari de la seva mort s’encarregà un monument al pintor i escultor Lluís Maria Saumells, autor d’altres monuments per les terres de Tarragona, com el polèmic sobre la batalla de l’Ebre a Tortosa.
Segons llegim, el monument al Dr. Gimbernat vol representar la lluita contra les malalties i la mort. Uns ferros punxeguts i rovellats simbolitzen el dolor i la malaltia i la columna amb l’efígie representa el rigor científic per combatre-la. La flama de vitralls emplomats personifica la vida i la intel·ligència. Res més a dir.
Vigilant el camí
Per acabar, a pocs metres d’aquí trobem la nostra darrera visita. A la vora d’aquella important autopista romana que coneixem com a Via Augusta, s’anaren construint torres per vigilar i protegir el camí.
Tocant al Santuari de la Mare de Déu del Camí, s’erigeix la Torre de l’Ermita, documentada al segle XIV. Com que es troba estratègicament situada al peu de què havia estat el Camí Reial en un dels accessos de la vila, es convertí en un element important en la defensa de Cambrils.
Quatre-cents anys després s’hi construí el santuari al costat del qual va passar a formar part.
Obra de pescadors
En realitat l’origen del santuari de la Mare de Déu del Camí data de molt abans, probablement del segle XII. Diuen que el motiu de la construcció va ser degut a la troballa de la imatge a la vora del camí.
Pel que sembla, els pescadors cambrilencs van transportar amb les seves barques els carreus per aixecar l’església. Amb el temps i gràcies a donacions i testaments, el recinte s’anà engrandint, reparant i modificant.
Finalment, al segle XVIII va ser profundament reformat en estil renaixentista, en un moment que aquest corrent ja feia temps que havia quedat desplaçat pels excessos barrocs.
I fins aquí aquest itinerari per Cambrils.
Sobre el títol d’aquest article
Alfred de Vigny va ser un poeta i dramaturg francès del segle XIX que va deixar anar algunes perles que, si no tenim en compte que l’home era un aristòcrata, tenen un aire encisadorament romàntic. Per això m’he permès titular aquest article amb una frase extreta de l’assaig “Reflexions sur la vérité dans l’art” (1829) que va escriure durant la seva joventut.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Casa Sarrà: revistacambrils.cat
- Carrers de Cambrils: cambrils.cat
- Valentí Castanys (avi): humoristan.org
- Valentí Castanys (pare): humoristan.org
- Font de la Presó: Cambrils en imatges
- Salvador Samà: dbe.rah.es
- Josep Fontserè: wikipedia.org
- Celler: wikiwand.com – cambrils.cat
- Bernardí Martorell: wikiwand.com
- Bernardí Martorell i Puig, arquitecte, per M. Borrell
- Monument a Gimbernat
- Torre de l’Ermita: cambrils.cat
- Santuari de la Mare de Déu del Camí: invarquit.cultura.gencat.cat – enciclopedia.cat
- Festa major de la Mare de Déu del Camí: cambrils.cat
- Alfred de Vigny: wikipedia.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: