Penjar a les teves xarxes una selfie durant una posta de sol a l’illa de Santorí és el més superxic que pots fer. És com les teves amistats es moriran d’enveja.
El que potser ningú t’explicarà és que per fer aquesta fotografia has de conduir per una carretera d’infart fins a Oia -es llegeix ío-, intentant arribar com a mínim tres hores abans del vespre per tal de poder trobar un espai on deixar el vehicle.
Seguidament t’hauràs d’obrir camí a espentes pels costeruts passatges entre els emblanquinats habitatges, plens d’escales traïdores i atapeïdes de gent que, com tu, volen arribar al punt més occidental de l’illa on tothom diu que es veuen els millors capvespres del món.
Per tornar, si aconsegueixes treure el vehicle sense haver-lo ratllat i sense atropellar ningú, encara pots tenir alguna sorpresa.
En el nostre cas el navegador ens va fer tornar per una carretera que en principi pintava millor, però que després es va convertir en un malson de pujades i corbes impossibles.
No obstant això, reconec que l’illa té un cert atractiu. A part de la capital Thira, amb impagables vistes, però massa pervertida pel turisme, hi ha indrets interessants per descobrir.
Sota els campanars
Per exemple, a només nou quilòmetres de la capital tenim Megalochori, una encantadora població que conserva un bonic nucli antic. Malgrat el nom, que en grec vol dir vila gran, aquesta vila fundada al segle XVII és de les més petites de Santorini.
A més del vi tradicional que tothom publicita, cal destacar els dos curiosos i estètics campanars plantats al bell mig del carrer, per on poden passar els vehicles per sota.
Escenaris marcians
Altres atractius de l’illa de Santorini són algunes platges que, si els hi treus els turistes rostits com gambes, podrien servir com a decorats de pel·lícules postapocalíptiques.
Les peculiars formacions rocoses i la sorra negra esquitxada de pedra tosca els atorguen un aire ben irreal. Concretament, la platja Kokkini -Red Beach-, sembla ben bé d’un altre planeta.
Com també semblen d’un altre planeta les nombroses persones que, desatenent els reiterats avisos de perill i la prohibició de banyar-s’hi, planten el para-sol sota el penya-segat a punt de caure.
Laberint medieval
Gran sorpresa va ser la blanca població d’Empori. Un dèdal d’estretíssims passatges i escales et porten a tornar-te boig fent fotografies.
És com estar dins d’un dels impossibles dibuixos d’Escher, amb escales que pugen i baixen arreu, arcades, portes, esglésies encaixonades, cúpules i campanars.
La raó d’aquest estrany conglomerat és que per protegir-se dels atacs dels pirates, durant l’època medieval els habitants van construir els habitatges molt enganxats els uns amb els altres.
Costa d’imaginar com s’ho fan les iaies que tornen de comprar carregades amb les bosses.
Es creu que el nom Empori, que en grec vol dir comerç, és degut al fet que antigament en aquest lloc hi havia un important mercat afavorit per la proximitat d’un port.
L’escriptor i filòsof Sartre va visitar Empori el 1937, on s’inspiraria per escriure Les mosques, obra teatral que recrea el mite d’Electra.
L’antic centre
A continuació, l’escenogràfica ciutat de Pyrgos, que en grec vol dir torre, és la més gran de l’illa i havia estat l’anterior capital de Santorí.
Com passa a altres poblacions que hem visitat, el seu nucli medieval és un laberíntic entramat de passatges i escales, plens de racons on fer fotografies.
No obstant això, l’hem trobat menys emblanquinada i poc explotada turísticament que altres poblacions, motiu pel qual ens ha semblat més “autèntica”. Alguns racons fins i tot ens han recordat escenaris de La Guerra de les Galàxies.
Seguidament, l’enrunat castell venecià, on inevitablement tothom puja per veure -com no- la posta de sol, ofereix unes interessants panoràmiques que permeten contemplar a vista d’ocell les cuidades terrasses amb les vinyes.
Una mica d’història
Fa uns cent vuitanta mil anys tingué lloc una intensa activitat volcànica que al llarg dels segles formaria diverses calderes.
Cap al 1628 aC el volcà va fer un pet com un aglà i l’illa de Santorí perdria bona part de la seva superfície. Imagina com va ser l’explosió que el fum es va percebre des de la Xina.
De tant en tant el volcà ha anat donant ensurts a la gent. El darrer va ser l’any 1950 i va causar un grapat de morts i nombrosos desperfectes als habitatges.
L’illa de Santorí forma part de l’arxipèlag de les Cíclades, nom que deriva de la cultura ciclàdica que l’habità en el neolític, és a dir, fa uns cinc mil anys.
Finalment, aquestes illes van estar sota la dominació dels venecians durant l’edat mitjana, motiu pel qual resta una petita presència catòlica, enfront de la dominant religió ortodoxa.
Antigament, i ara també, l’illa es coneixia com a Thera, nom del personatge que fundà la primera colònia.
El nom actual de l’illa de Santorí deriva de quan els italians la batejaren com a Santa Irene, en honor a la patrona insular.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Santorini: islasantorini.es
- Megalochori: santorini.com
- Empori: santoriniplus.net
- Pyrgos: vacacionesporeuropa.com
- El volcà: historia.nationalgeographic.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: