Si fas un viatge a Grècia, queda molt bé dir que has estat a l’illa de Míkonos.
Però la veritat és que aquesta illa semidesèrtica, de carreteres infernals, de platges poc netes i deixades i de turisme massiu que pretén ser glamurós, no mereix la fama que té.
Per començar, el caòtic i totalment desorganitzat transport en vaixell que surt d’Atenes ja no promet gaire.
Un cop desembarques a l’illa i aconsegueixes trobar l’hotel sense perdre la vida amb l’impossible forma de conduir dels nadius i dels inexperts turistes, decideixes fer un tom per la ciutat.
Blanc llampant
A la zona més antiga li diuen la Petita Venècia. Però encara no he trobat la raó, ni cap canal que justifiqui aquesta afirmació. Potser es deu als balcons de colors d’alguns habitatges arran del mar d’aquest petit barri on els turistes paguen quantitats indecents per allotjar-se.
Reconec que els estrets carrerons de casetes amb escales immaculadament pintades de blanc i baranes blaves, són una monada. Impossible no treure la càmera i captar aquesta ciutat de nines.
A més, l’empedrat paviment amb les lloses resseguides de blanc li atorguen un aire tan peculiar, que fins i tot queda bé relliscar i perdre l’equilibri, mentre mires els aparadors de roba i joies prohibitives.
I aquí s’acaba l’interès, ja que els carrers són plens de botigues i de restaurants mentre una inacabable riada de turistes t’arrossega contra la teva voluntat, o bé obstrueixen el pas per fer-se inacabables selfies amb vestits que mai a la vida se’ls posarien en una altra ciutat.
A més, com a la resta del continent, la distància social tothom se la passa per l’entrecuix i absolutament ningú duu la mascareta contra la Covid. Bé, alguns cambrers la duen sota el nas, que potser es pensen que així ja fa el fet.
Paradís marítim
Seguidament decideixes sortir de la massificació i refrescar-te en alguna de les idíl·liques platges de l’illa de Míkonos que altres turistes abans que tu tan ponderat.
De la primera, la platja Megali Ammos, vam fugir en comprovar que una claveguera desguassava les aigües fecals directament en un mar brut i pudent. A menys d’un metre del reguerot, tot de gent dinava en una terrassa mentre ensumava la irrespirable catipén.
La segona va ser una caleta sota la petita capella d’Agios Haralampos. Ai que mona!, vam pensar. En aquesta ocasió la sorra era plena de vidres, brossa, burilles i jovent alternatiu fumant qualsevol cosa excepte tabac.
Així doncs, vam optar per llogar un cotxe, minúscul com el dels pin i pon, i anar a cercar les famoses platges salvatges. Vam estar en dues, Ftelias i Fokos, sense cap infraestructura i un pèl complicades d’arribar.
L’entorn de totes dues pintava bé i l’aigua molt clara. Però sense ombra no t’hi pots estar. Podríem haver anat a altres platges més equipades, però pagar 120 € per un para-sol ens va semblar que passava de taca d’oli.
Les guies turístiques també et parlen de mil coses per visitar a l’illa de Míkonos, de les quals dedueixo que nou-centes noranta-set deuen ser les botigues de la capital.
Les altres tres jo diria que són algunes de les platges, el petit monestir que hi ha a Ano Mera i les panoràmiques des d’algun punt, com el far d’Armenistis (res excepcional), construït el 1891 arran d’un naufragi on van perdre la vida onze tripulants.
Pintant sants
L’interessant monestir de Panagia Tourliani va ser fundat al segle XVI per uns monjos vinguts de l’illa de Paros. Dos-cents anys després va ser reformat, quedant com ara el veiem.
Destaca especialment la torre del campanar, feta de marbre. Uns delicats relleus ens mostren que l’església està dedicada a la Verge Maria.
A l’interior, com a la majoria de temples ortodoxos, es poden veure pintures devocionals (icones), làmpades i una rica decoració ornamental que culmina amb la peça anomenada ‘iconòstasi’, que ve a ser com els retaules catòlics.
Potser et preguntaràs quina diferència hi ha entre ortodoxes i catòlics. Doncs bé, al segle V de la nostra era va haver-hi una ruptura entre els cristians, ja que una part d’ells no reconeixien la infal·libilitat del papa.
Observa que dins els temples ortodoxos no hi ha escultures sinó pintures i mosaics. Algunes d’aquestes representacions artístiques són molt recents, però se segueixen realitzant com durant segles. No pretenen ser una imatge realista, sinó que representen un món ideal.
Diu la tradició que al segle XVI van trobar flotant al mar una icona pintada ni més ni menys que per l’evangelista Lluc, que sembla que a més d’escriptor també tenia dots artístics. Per por als atacs pirates, van traslladar la relíquia a l’interior de l’illa i així és com va arribar a Ano Mera, únic nucli no coster que mereix el nom de població.
L’abarrocada i fosca decoració interior contrasta amb la façana exterior, generalment pintada de blanc amb la cúpula, representació del cel, de color blau o vermell.
Mira de prop la riquesa decorativa de les làmpades. Observa que hi ha àngels i també una mà en una estranya posició que penja de cada una. Costa de veure, però en realitat els dits estan creuats de tal manera que configuren les lletres IC XC, abreviatures de les paraules gregues de Jesús i Crist.
Terra erma
Finalment, el fet de llogar un vehicle i jugar-nos la vida per carreteres on no caben dos cotxes junts, ens va permetre constatar que, a part d’un paisatge recremat pel sol i la pintoresca vista de les nombroses capelletes emblanquinades escampades arreu, aquesta illa te la pots estalviar.
Pedres amb història
Per acabar, una de les excursions típiques que ha de fer tot bon turista que va a l’illa de Míkonos, és la visita a l’illa de Delos.
Amb una història que comença fa milers d’anys, aquesta erma illa va arribar a tenir una gran importància estratègica i apareix a l’Odissea d’Homer (segle VI a.n.e.).
Com absolutament qualsevol lloc a Grècia, Delos també té el seu origen mitològic. Expliquen que emergí enganxada al trident de Posidó i que Zeus l’amarrà amb cadenes al fons marí per evitar que anés a la deriva.
Aquí van néixer d’amagatotis Apol·lo i Artemisa, lluny de la gelosa Hera. No és doncs estrany que es convertís en un indret sagrat, curiosament per a diverses cultures i religions, que sembla que van conviure en una aparent harmonia.
Religió i política
Després de diversos assentaments, l’illa adquirí una gran importància com a port franc i mercat d’esclaus. Les nombroses i excepcionals mostres de temples, escultures, habitatges i construccions d’oci com el teatre, així ho testimonien.
Però la riquesa genera confrontaments i Delos va ser objecte de pillatges i invasions.
Així mateix van tenir lloc ‘depuracions’ de la població, en què malalts, infants, ancians i embarassades van haver de marxar a una illa propera en ser considerats impurs. La realitat, però, d’aquestes repetides actuacions era més aviat política.
La vida aquí va acabar al segle X abans de la nostra era, quan va ser abandonada pels darrers ciutadans.
La visita al jaciment és interessant, tot i que desorganitzada, com ja és habitual en aquest país.
No cal que agafis guia. Llegeix el que hi ha a la Viquipèdia i t’estalviaràs uns calerons. D’una manera o altra si vas a l’estiu, et torraràs sota l’implacable sol de les Cíclades.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Monuments de Míkonos: islamykonos.es
- Icones: lavanguardia.com
- Iconòstasi: enciclopedia.cat
- Gestos de les mans: es.aleteia.org
- Ano Mera: islamykonos.es
- Panagia Tourliani: moregreece.com
- Far d’Armenistis: mykonosinformation.com
- Delos: wikiwand.com
- Petita Venècia: flickr.com/photos/juanjo_rs
- Preus per allotjar-se a la Petita Venècia: piedaterres.reserve-online.ne
- Les platges: viajaresvida.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: