Un dia vaig anar a dinar al restaurant El Celler d’Argentona, que per cert, recomano totalment i que ocupa una part del mas de Can Calopa. És aquí on em va sorprendre trobar una extensa decoració a base de plafons ceràmics sobre masies, ermites i racons de la vila. Com que m’han semblat extraordinaris, en parlaré d’uns quants, concretament dels que retraten 12 indrets d’Argentona.
Les obres, de diverses mides, estan signades per Enric Segú i també per Esteve Via Fontanals, dels quals parlaré una mica més avall. Però en primer lloc cal conèixer breument el casal on es troben aquests murals.
1. Can Calopa
Per començar sabem que en Mateu era un pagès allà pel segle XVII. Les coses li devien anar prou bé, ja que a més de les seves terres, conreava també les d’altres propietaris.
El gran casal que actualment veiem és el resultat de moltes modificacions i ampliacions, per tant no és ben bé com quan hi vivia en Mateu Calopa. Una de les reformes va ser realitzada per Josep Puig i Cadafalch, qui va decorar l’interior i també la tanca exterior.
La llinda de l’entrada conserva la data i l’escut del primer propietari, format per un gos amb un pa (ca lo pa). És el que es coneix com a arma parlant, ja que no pretén indicar el significat del cognom sinó el so de les paraules que el formen.
Ara fem una breu pinzellada dels artistes a qui es deuen els murals ceràmics.
De pescador a ceramista
Enric Segú i Estrada era un pescador que va esdevenir un reconegut ceramista. Va néixer a Barcelona el 1910, però tenia l’obrador a Sant Climent de Peralta, a la vora de La Bisbal d’Empordà. El seu fill Enric Segú Riera va seguir la trajectòria artesanal del pare.
Segons he llegit en un retall de diari sense datar, Segú va realitzar disset murals per aquest restaurant d’Argentona. Hauré de tornar més vegades, perquè està clar que no els he vist tots.
El 1975 guanyava el tercer premi del concurs de càntirs d’Argentona. Dedueixo que l’encàrrec dels plafons el va rebre durant l’edició anterior del prestigiós esdeveniment.
Bombolles d’art
Esteve Via Fontanals és en realitat el resultat d’unir tres cognoms. Joan Esteve Nadal i Josefina Via Roig viuen i treballen a Avinyonet del Penedès. Concretament a Can Fontanals, un antic mas que havia format part de les propietats del castell d’Avinyó.
El 1889, mentre la fil·loxera arrasava les vinyes catalanes, l’avantpassat d’en Joan va decidir plantar una varietat de cep immune a la plaga. L’aposta va tenir èxit i avui dia Can Fontanals segueix produint el cava Avinyó.
És en aquest mas on la Fina i el Joan produeixen també destacades peces ceràmiques presents a molts indrets. Una de les tasques que es van proposar va ser la recuperació de peces de ceràmica catalana dels segles XVIII i XIX.
El carrer del conqueridor
Abans de continuar, voldria fer un esment al lloc on es troba Can Calopa: el carrer Bernat de Riudemeia. En Bernat va participar el 1229 en la conquesta de Mallorca comandada per Jaume I. Per aquest motiu va rebre una propietat a l’illa i amb el temps arribà a tenir algun càrrec allà.
En tornar a Argentona després de la contesa, va portar diverses banderes que es van penjar a l’església per tal de commemorar la victòria. A continuació, anem a veure la resta dels 12 indrets d’Argentona que han merescut ser immortalitzats en aquests murals ceràmics.
2. Església de Sant Julià
En primer lloc ens fixem en el mural que reprodueix l’inconfusible temple parroquial al capdamunt d’una escalinata. A la part esquerra es percep una de les portes de Can Calopa. Tot i que l’església de Sant Julià ja s’esmenta al segle XI, l’actual edifici gòtic és el resultat d’una profunda reforma duta a terme al segle XVI a causa de l’important creixement de la població.
La construcció, que va durar uns sis anys, preveia els contraforts per consolidar els murs, així com diversos elements de defensa, com merlets. La sagristia, la capella del Sagrament i el comunidor s’afegirien una mica més tard.
El 1897 el conjunt seria restaurat per Puig i Cadafalch qui ampliaria la capella del Sagrament en estil neogòtic. També afegiria les peculiars gàrgoles amb animals imaginaris, restaurades recentment.
3. El Capítol
En segon lloc en aquest recull de 12 indrets d’Argentona, començarem per un històric edifici que el pobre ha passat per tantes mans que ja ningú sap com era.
Es coneix com El Capítol, ja que es va edificar al segle XVII per a fer de celler i graner del Capítol de la Seu de Barcelona. La catedral de Barcelona exercia el seu domini sobre diverses propietats a Argentona de les quals recaptava el delme. Aquest impost gravava el deu per cent dels productes de la terra. Per aquest motiu, era necessari un gran casal on emmagatzemar els productes recollits.
El 1873 Pere Cisa -més concretament Pere Josep Bernat Cisa i Cisa- va fer les gestions necessàries perquè l’edifici passés a ser la seu de l’Ajuntament. En Pere era ric fins a dir prou i estava molt involucrat amb la política, arribant a diputat a les Corts. L’home tampoc és que fos un sant, ja que practicava el contraban i la falsificació de moneda.
Amb els diversos usos que ha tingut El Capítol, que a més va ser escola durant un temps, pots entendre el perquè de tantes remodelacions. De fet, la finestra gòtica lateral i el balcó van ser afegits posteriorment i provenen d’un altre edifici enderrocat. I la finestra que hi ha a la dreta de la façana és del segle XX.
4. Can Cabanyes
La nissaga dels Cabanyes és més antiga que els carquinyolis. De fet es documenta ja al segle XI quan tenien el mas a Òrrius. A base de matrimonis políticament planificats van anar ampliant les propietats. Al segle XV s’establiren a Argentona i un segle més tard reformaren el mas que actualment coneixem amb aquest cognom.
El destacable edifici es caracteritza per ser un sòlid casal fortificat amb garites de vigilància a les cantonades. A la façana apareix l’escut heràldic familiar emmarcat per l’àguila bicèfala dels Àustries i la data 1568.
Diu la tradició que Carles I s’allotjà uns dies a Can Cabanyes, permetent l’ús del seu distintiu. També a la façana van col·locar l’efígie esculpida del rei. Descendents d’aquest mas es van escampar per diversos indrets de Catalunya com Vilanova i la Geltrú, on el 1808 va néixer el poeta romàntic Manuel de Cabanyes.
5. Can Portell
Em sap greu dir-ho, però d’aquest mas no queda ni el record. Si fas una cerca a internet veuràs que només s’esmenta com el lloc on es va trobar un jaciment d’època romana amb un forn on produïen àmfores.
El mas Portell es troba documentat al segle XIII i va ser reformat al XVII. Tanmateix no va sobreviure al progrés, ja que el 1974 va ser enderrocat, poc després d’inaugurar l’autopista que hi ha a la vora.
Al següent article podràs saber més sobre alguns dels 12 indrets d’Argentona retratats als plafons ceràmics del Celler d’Argentona.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Bernat de Riudemeia, 6. Argentona
Saber més
- Can Calopa: patrimonicultural.diba.cat – invarquit.cultura.gencat.cat – argentona.cat
- Bernat de Riudemeia: quimgraupera.blogspot.com
- Enric Segú: rosammasana.com
- Can Fontanals: avinyo.com
- Sobre el delme: El Maresme al segle XV. Un segle de canvis, per E. Subiñà
- L’església gòtica de Sant Julià d’Argentona, per J. M. Madurell
- Església de Sant Julià
- Aixecament i rehabilitació de l’església d’Argentona, per L. Parareda
- Capella del Sagrament: patrimonicultural.diba.cat
- Gàrgoles de la capella del Sagrament: ara.cat
- El Capítol de la Seu, per E. Subiñà
- Els Cisa de Premià, per M. Estruch.
- Can Cabanyes: La Sala i el Tinell. L’ennobliment decoratiu de les masies …, per J. Graupera
- Can Cabanyes: hemerotecadigital.info – hemerotecadigital.info
- Can Portell: argentona.cat
- La carta arqueològica d’Argentona, per D. Farell, F. Lladó, J. Lladó i E. Subiñà
- Inventari patrimoni cultural d’Argentona
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: