Amb el temps i una canya

Església de La Canya (Garrotxa).

Allà pels temps de les farinetes de fajol -segle XIV dia amunt dia avall-, hi havia un mas als peus de la muntanya d’Aiguanegra, dins la zona volcànica de la Garrotxa. El mas Illa, que així es deia la propietat, es trobava en una important cruïlla per on passaven els camins que menaven a Olot, Ripoll i Besalú.

Així doncs, no és d’estranyar que el mas Illa acabés convertint-se en un hostal. He llegit que en aquella època, per tal d’indicar que els vianants podien trobar menjar i beguda, l’hostaler havia de penjar un tauló o una branca com a senyal. En aquest cas devia tenir una canya i així va ser com amb el pas dels segles, l’hostal ha desaparegut, però l’indret és conegut com La Canya.

El nucli, que es troba a mig camí entre Olot i Sant Joan les Fonts, és un lloc on probablement mai t’aturaràs a fer turisme. De fet ni el Google Maps et permet entrar als carrers. Però et recomano acostar-t’hi per descobrir la interessant església dedicada a Sant Josep Obrer.

Aquarel·la de l'església de Sant Josep Obrer a La Canya (Garrotxa).

Pare putatiu

Josep va ser el pare adoptiu de Jesús i com a tal, va passar de casar-se amb una embarassada a ser sant amb lliri florit i tot. Això que era fuster no quedar clar del tot. Els textos bíblics diuen que era ‘artesà’ i tant podia treballar la fusta, com la pedra o bé ser paleta. Però de cara al fidel queda entranyable dir que era fuster.

L’home va tenir un moment de feblesa quan es va trobar amb el bombo, però un àngel que devia ser psicòleg, el va convèncer que Maria no havia jagut amb cap home. En Josep s’ho va creure i ara es considera el patró de la fe confiada. Tot i això, els llibres apòcrifs (és a dir, no fiables) asseguren que va tenir tres fills amb la seva dona, que serien els germans de Crist. Un d’ells va ser Jaume. Això diuen.

Església de La Canya. Detall de la façana d'obra vista.

L’expansió

Tornant a temes més terrenals, la industrialització de mitjans del segle XIX va trobar que el lloc era la canya -ho sento, és un acudit fàcil- i La Canya va créixer que no vegis. A principis del segle XX estava prevista la creació d’una escola que va arribar a tenir prop de vuitanta alumnes. I durant la Guerra Civil aquí s’instal·là una indústria on es fabricaven explosius.

I així van anar passant els anys. El barri tenia la senzilla capella de Nostra Senyora de l’Esperança, d’època indeterminada, que feia la funció d’església parroquial. El 1968 es decretà la creació de la nova església de La Canya per dotar d’una infraestructura religiosa aquest barri dividit entre dos municipis.

La peculiaritat és l’absència total de línies rectes. Pràcticament tot l’edifici està format per volums arrodonits, construïts únicament amb maó vist. Una escalinata mena a les dues portes laterals que donen accés a la nau.

El campanar és una estructura formada per setze anelles de ciment que semblen flotar en l’espai. Poc més puc afegir. Costa de creure, però pràcticament no hi ha informació sobre aquest edifici, ni tan sols una fotografia de l’interior.

Església de La Canya. Detall dels volums de la façana d'obra vista.

L’autor

El singular edifici es deu a Josep Maria Pla i Torres que, si no ets de La Garrotxa o voltants, poc et sonarà. Nascut el 1933 a Sant Joan les Fonts, Pla va iniciar la seva trajectòria precisament a la seva localitat natal, projectant uns habitatges socials amb un altre arquitecte. Durant la dècada dels anys seixanta i setanta va col·laborar especialment amb Caixa de Girona, impulsant cooperatives d’habitatges a preus assequibles, en poblacions que tenien mancança residencial.

La novetat en les seves obres privades era causada per la lluminositat i per situar les cuines a la façana principal, en una època que aquestes estances eren fosques i petites.

Així mateix va col·laborar amb els seus germans, igualment arquitectes com ell. Una de les obres que més es parla és l’escola dels Germans Maristes de Girona, amb una original concepció basada en mòduls hexagonals. Però també va projectar i reformar altres edificis, principalment a les comarques gironines, tant d’ús privat, com religiós.

Pel que he llegit, Pla s’oferí a executar el projecte de la nova església de La Canya, tot i que les obres, que van finalitzar el 1971, anaren a càrrec d’un altre constructor. El que l’home no va calcular és que la llarga escalinata dificultava l’accés a les persones grans i també als taüts, que s’havien de deixar al defora. En data recent, s’aprovà la instal·lació d’un ascensor.

Església de La Canya. Detall del campanar format per anelles de ciment.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Puigscalm, 1. La Canya

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).