El Reial Monestir de Santa Maria del Puig (València).
Ens trobem l’any 1237. La ciutat de València encara és ocupada pels musulmans. Jaume I reuneix les seves tropes al castell del Puig i prepara l’estratègia per reconquerir la ciutat. Però ha de marxar i deixa al càrrec el seu oncle Guillem d’Entença.
Els invasors s’assabenten i, creient que sense la presència del rei els serà més fàcil guanyar, decideixen atacar. En una operació digna d’una pel·lícula èpica, els cristians disfressen els animals de càrrega com a cavalls i mostren les ensenyes reials, com si Jaume I hagués tornat.
D’aquesta manera fan fugir l’enemic i guanyen la batalla. Explica la llegenda que a més, Sant Jordi s’aparegué i va ajudar a perseguir els fugitius.
La troballa
Uns relats que mai sabrem si són certs o llegendaris, fan coincidir en aquestes dates un descobriment que canviaria radicalment la història d’aquesta població.
Pere Nolasc era un comerciant barceloní, fundador de l’orde -militar- de la Mercè amb el consentiment de Jaume I. Els mercedaris es dedicaven a pagar rescats per alliberar els captius cristians que havien fet els musulmans.
Doncs bé, resulta que en Pere va descobrir una campana al cim d’un turó. Amagat sota ella, aparegué un relleu de pedra amb la imatge de la Mare de Déu.
No va fer falta res més. Jaume I fa construir una església a la Mare de Déu del Puig en aquest indret i la declara patrona del Regne de València.
L’església, a més de commemorar l’aparició i la victòria, és on el rei va fer enterrar el seu oncle, mort durant la contesa. El santuari, com no podia ser d’altra manera, estava regentat pels frares de la Mercè de Barcelona.
Canvis i canvis
Al segle XIV Roger de Llúria refà l’església en estil gòtic. Del primitiu temple tan sols resta la senzilla portalada romànica.
Els relleus, capitells i mènsules de la porta relaten diverses escenes del Nou Testament. Per exemple podem veure l’anunciació, el naixement de Jesús o la conversió de l’aigua en vi, així com algun altre capitell fet de nou durant la darrera restauració.
Dos-cents anys més tard es construeix el gran monestir en estil renaixentista. De pas, com que el gòtic ja no molava, s’enguixà tot l’interior de l’església.
Si has vist altres monestirs, aquest segurament et semblarà poc interessant, més semblant a una fortalesa que a un recinte religiós.
No obstant això, paga la pena recórrer els dos nivells del lluminós claustre. Els vitralls van ser realitzats després de la Guerra Civil, seguint l’aire dels que havien estat destruïts.
La majoria mostren escuts de famílies que van contribuir a la restauració de l’edifici, de poblacions de la Comunitat Valenciana i de l’orde de la Mercè.
El cambril dels miracles
Un àmbit molt interessant és el cambril que acull la venerada troballa de la imatge de Santa Maria del Puig. Cal destacar les pintures de la cúpula que relaten de manera molt escenogràfica el descobriment del relleu sota la campana.
Van ser realitzats al segle XVIII per José Vergara Gimeno. Nascut a València el 1726 en una família d’artistes, pintors i escultors, va realitzar diversos retrats de monarques, com Ferran VI, Carles III, Carles IV, així com de les respectives mullers.
Va treballar per a la Santa Inquisició revisant escultures i pintures, no fos cas que alguna no passés l’estricta censura del moment. Juntament amb altres artistes funda l’Acadèmia de Santa Bàrbara de València. Més tard seria acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.
En aquest mateix espai pots veure un magnífic vitrall que commemora el coronament pontifici de la marededéu que va tenir lloc el 1954. L’obra va ser realitzada el 2009 per la desapareguda empresa valenciana Vitroben, S.L.
Símbols marians
Quan surtis a l’exterior del monestir de Santa Maria del Puig, para atenció a les reixes de les finestres. La majoria mostren uns dracs de forja, un ésser que des de temps immemorials és considerat protector contra el mal i guardià de portes i finestres.
Però a més, en unes reixes hi ha una flor o bé una pinya. Tant l’una com l’altre fan esment a Maria. D’una banda, la flor significa la seva puresa virginal. De l’altra banda, la pinya és l’emblema de la fertilitat, tradicionalment associat a la Verge.
Salons, capelles i menjadors
Tot i que molt restaurades després dels diversos usos i destruccions patides, el monestir conserva algunes estances interessants.
Per exemple, a l’antiga capella privada destaquen uns malmesos plafons ceràmics barrocs amb la vida de Sant Josep.
Al refectori encara podem veure el paviment original i alguns esgrafiats amb un curiós i críptic missatge que sort vam tenir de les explicacions de la guia.
Així mateix es poden visitar un parell d’estances reials on no fa tant s’hostatjaren els darrers monarques d’aquest país. Per molt valuosa que sigui, l’espantosa i eclèctica decoració pot fer perdre la son fins i tot a un rei.
Tanmateix, voldria destacar els dos grans socarrats que representen Jaume I i la batalla del Puig. Van ser realitzats durant la primera meitat del segle XX per Jaume de Scals Aracil.
Aquest ceramista nascut a Xixona el 1913 s’especialitzà en ceràmica medieval valenciana així com en els socarrats, una peculiar tècnica on la rajola es cou abans i després de pintar-la.
Moltes persones que visiten el monestir de Santa Maria del Puig s’obliden que a la seva ombra hi ha una vila carregada d’història. En el proper article et proposo un breu i personal itinerari per conèixer el nucli antic d’El Puig de Santa Maria.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Lo Rat Penat, 1. El Puig de Santa Maria
Saber més
- Batalla del Puig: rutasjaumei.com
- Pere Nolasc: bibiloni.cat
- El monestir: .jdiezarnal.com
- El cordón y la piña, signos emblemáticos y devociones…, per A. Fernández
- José Vergara: dbe.rah.es
- Jaume de Scals: retabloceramico.net – jdiezarnal.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: