El monument al Doctor Gimbernat de Cambrils (Baix Camp).
Per començar, sobre l’origen del topònim Cambrils s’ha dit que ve de l’àrab, de l’iber, del llatí i algun altre més. Així doncs, ho deixaré estar, perquè de moment, no té solució. D’altra banda, quan fas una cerca de què visitar en aquesta vila, probablement no apareixerà el monument al doctor Gimbernat. De fet no apareix ni al cercador de l’IEC, que ja és dir.
A veure, tampoc és que el monument sigui per fer un oooh, però m’ha servit d’excusa per esbrinar una mica sobre la transcendental biografia d’aquest personatge.
Sense llar coneguda
L’Antoni va néixer a Cambrils un fred dia d’hivern del 1734. Els seus pares eren pagesos i els avis, notaris. El que ara com ara ningú coneix és exactament on va néixer. Per això, durant el primer homenatge que se li va retre, es decidí col·locar una placa en un habitatge que ‘podria’ haver estat el seu.
Tanmateix, com que al noi li anaven bé els estudis, va passar d’escola en escola fins a acabar a la Universitat de Cervera. Allà va fer filosofia i humanitats. A vint-i-dos anys, amb el títol de Batxiller en Arts a la butxaca, va marxar a estudiar al Real Colegio de Cirugía de Cadis i després al de Barcelona, tots dos fundats pel cirurgià militar Pere Virgili i Bellver.
Amb vint-i-nou anys ja era catedràtic d’anatomia a Barcelona i cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu, malgrat l’oposició de tots els docents. Va ser en aquest centre on va tenir lloc una de les seves més grans aportacions: un nou mètode per operar l’hèrnia crural.
Aquesta malaltia, també anomenada hèrnia femoral, té més incidència en les dones. És un bony que apareix a la zona de l’engonal a causa de feblesa de la paret de l’abdomen, que fa que els òrgans interns surtin.
De la fama a l’oblit
El cas és que entre aquest descobriment i altres operacions reeixides, l’Antoni es va fer més famós que la Madonna cantant Like a Virgin. El rei Carles III s’assabentà i l’envià per Europa per tal d’estudiar com ho feien en altres centres, augmentant encara més el reconeixement a escala mundial.
En tornar, el rei li encarregà la creació del Real Colegio de Cirugía a Madrid. Després de no poques dificultats com enveges i descrèdits, el centre va ser inaugurat el 1787.
Gimbernat aplicà tots els seus coneixements, unificant a més, els estudis de cirurgia, farmàcia i medicina, que fins aquell moment es cursaven per separat.
Però va venir l’ocupació francesa i a continuació Ferran VII va ocupar el tron. Va ser la gran davallada de Gimbernat, qui va perdre tots els seus càrrecs. Va anar perdent les facultats mentals i finalment es va quedar cec, acabant els seus dies d’una manera gens digna.
Perpetuar el record
Durant el segle XIX es tenia una visió romàntica de la vida que va portar a valorar personatges que d’una manera o altra havien estat herois.
Malgrat que Gimbernat va passar bastant de la vila on va néixer, Cambrils no oblidà que havia estat el bressol d’un gran personatge i el 1890 li dedicà un carrer.
Més tard, la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona va acordar celebrar el 1916 el centenari de la mort del cirurgià col·locant una placa a l’habitatge on suposadament havia nascut. El multitudinari acte va reunir grans personalitats de tots els àmbits així com familiars de l’homenatjat.
Un monument simbòlic
Com que la placa devia semblar poca cosa, en el 150 aniversari de la mort de Gimbernat es decidí erigir un monument que fos més modern i perpetués la memòria d’aquest personatge. Dedueixo que van anar tard, ja que això passava el 1968, dos anys després de la defunció del cirurgià.
El projecte es deu a Lluís Maria Saumells (hi ha qui ho escriu sense s final), pintor i escultor nascut a Gironella (Berguedà) el 1916 i de qui pràcticament no he trobat informació. És autor d’un monument a Tarragona dedicat a Sant Joan Baptista de La Salle (1954) i un altre a Salou a Jaume I (1940).
L’apassionada descripció que trobem a la pàgina de l’Ajuntament promet unes expectatives que queden un pèl lluny de la realitat.
Així doncs llegim que l’obra, que mal mirada sembla una espelma cúbica, vol representar la lluita contra les malalties i la mort. Té a la base uns ferros punxeguts i rovellats simbolitzant el dolor i la malaltia. La columna amb l’efígie del metge representa els coneixements i el rigor científic per combatre la malaltia. La flama feta amb vitralls emplomats -que s’il·luminen de nit- simbolitza la vida i la intel·ligència. Molt m’estaré d’afegir res més.
Retrat amb perruca
Per acabar, un darrer detall anecdòtic. Quan fas una cerca d’aquest senyor, invariablement el veus pintat, dibuixat o esculpit amb una perruca blanca, com al monument al Doctor Gimbernat de Cambrils. Resulta curiós llegir la història d’aquest complement que, des dels temps dels egipcis, ha variat considerablement.
Al segle XVI s’utilitzaven per compensar la calvície i, de pas, prevenir la tinya i els polls, tan freqüents per manca d’higiene. Al segle XVIII es posà de moda empolvorar les perruques per donar-los el característic color blanc. Carles III en duia una d’igual.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avinguda Vidal i Barraquer, 1. Cambrils
Saber més
- Història de la perruca: curiosfera-historia.com
- Hèrnia crural: clinicbarcelona.org
- Antoni de Gimbernat i Arbós: nota biogràfica, pel Dr. Pere Mestres
- Antoni de Gimbernat: dbe.rah.es
- Monument a Gimbernat: cambrils.cat
- L’homenatge de 1916: revistacambrils.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: