Les inundacions a Vilobí d’Onyar.
Molt abans que aquí mengéssim coca de llardons, bona part de la comarca de La Selva era un llac ple de mosquits. És una zona molt planera, més aviat enclotada, que els nostres avantpassats van intentar dessecar una i altra vegada. Com a record ens han quedat els estanys de Sils.
De mica en mica, el riu Onyar l’anaren canalitzant per tal d’obtenir més terres de conreu. Però és inevitable que els camps s’aneguin amb la pluja. I quan plou molt, l’Onyar té molt males puces i es rebel·la als marges imposats, provocant ell solet catàstrofes històriques. Altres vegades, s’ha aliat amb el Ter i les rieres del voltant per fer-se notar encara més.
De fet, ja des del segle XII s’han documentat més de cent cinquanta desbordaments que han causat no pocs problemes a Girona i rodalia. Ara ens n’anem a Vilobí d’Onyar, una de les poblacions d’aquesta comarca que no s’ha recuperat d’un aiguat, que ja en té un altre al damunt. I no és d’estranyar, ja que és el primer nucli pla per on passar aquest riu.
Però, per què van venir a viure a un indret tan remullat?
Moll, però fèrtil
Documentat al segle IX, el nom de Vilobí prové del llatí i ve a dir ‘vila de l’Albí‘, un cas similar al de Vilobí del Penedès. Dos segles després ja s’esmenta el castell i l’església de Sant Esteve, molt més petita que l’actual, al voltant dels quals es va formar la població.
En aquells temps de déunostrusenyor, les viles eren de propietat i es compraven i venien com qui adquireix un cabàs de pomes al mercat.
Algunes guerres, pestes, inundacions i compravendes més tard, és a dir al segle XVIII, la població va experimentar un important creixement econòmic i és quan es bastí la nova església.
Sembla una contradicció, però les zones amb freqüents inundacions són més fèrtils per l’agricultura. La força de l’aigua escampa els fangs rics en minerals i matèries orgàniques, afavorint en aquest cas el conreu de llegum, d’hortalissa i de gra, a més de proveir del material indispensable per a la producció de rajoles i teules.
Inundacions històriques
El 1759 tot just s’estava començant a construir la nova església barroca quan, davant la pujada de l’aigua, es va prendre la decisió de tornar a començar les obres una mica més amunt, per evitar nous incidents.
Generalment aquests aiguats tenen lloc a la tardor i l’aigua només entra a les cases més baixes que no han estat a temps de protegir la porta. Però, de totes les inundacions a Vilobí d’Onyar, probablement la més recordada va tenir lloc el dotze d’octubre de 1962 (i no del 1963 com indica una placa ceràmica). Un any després, el setembre de 1963, es repetí l’aiguat, tot i que amb menys intensitat.
Un any catastròfic
Aquell estava demostrant ser un any estrany. Tot just havien passat dues setmanes des dels històrics desbordaments al Vallès. A Vilobí, diversos factors es van combinar provocant una sobtada riuada que s’ho va endur tot. Recordem també que aquells nadals va tenir lloc una persistent nevada que va col·lapsar Barcelona i deixà gruixos de més d’un metre al Vallès i al Maresme.
Un any després, l’Onyar tornava a fer acte de presència a la vila. El dragat d’urgència no va evitar que la riuada provoqués grans esllavissades i fes encara més mal a Riudellots de la Selva.
Per acabar de conèixer l’indret, et recomano una distreta passejada vora l’Onyar fins a Sant Dalmai. I no et refiïs si veus poc cabal. Ja veus que quan vol, aquest riu té males puces.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Inundacions a Vilobí: part 1 – part 2 – part 3
- La nevada del 1962: meteosjd.blogspot.com
- La riuada del 1962: nuclianticriudellots.com – lapastanagaverda.blogspot.com
- Els aiguats, una amenaça històrica que persisteix, per J. Pastells
- Història de Vilobí d’Onyar: enciclopedia.cat – portalgironi.cat
- Inundacions: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: