La botiga de mobles l’Art a l’Ametlla del Vallès.
El mot moble prové del llatí i vol dir ‘que es pot transportar‘. Segons les lleis romanes, els béns mobiliaris eres aquelles pertinences que es podien dur d’un lloc a l’altre, com eines, cortines i, no cal dir-ho, mobles.
Quan circules per la carretera que va de Granollers a la Garriga, sorprèn la quantitat de botigues de mobles que la voregen. Algunes han canviat de marca i altres se n’han anat en orris. Anem a veure una que fa més de quaranta anys que aguanta com pot el pas del temps i les crisis.
Artistes reunits
La botiga de mobles l’Art” va obrir les portes el 1978 de la mà de Pere Jofré i el seu fill Josep, nascuts en un mas proper de l’Ametlla del Vallès. També van comptar amb la col·laboració de diversos tallistes.
Tot es va gestar un temps abans quan, després d’algun negoci que altre de ramaderia, el pare va tenir la iniciativa d’invertir en aquest comerç on el fill tenia clar que s’hi volia dedicar.
Junts es dedicaven a la fabricació de moble clàssic a mida, creant peces d’una gran qualitat. De les seves mans ha sortit mobiliari d’estil barroc, modernista o art-decó així com peces de disseny propi.
Aprofito per agrair en Josep Jofré haver-me rebut personalment per explicar-me la història d’aquest negoci i mostrar-me les meravelles que han sortit de les seves mans. Les fotografies no fan honor a la perfecció amb què estan realitzades les talles i la marqueteria. Són peces de museu!
Només mencionaré les extraordinàries reproduccions dels mobles modernistes realitzats per Lluís Homar, així com les peces de creació personal que són dignes de ser col·locades en un gran saló. Però quan passes per la carretera, tot això no es veu. Cal visitar la seva pàgina, ja que la majoria són peces d’encàrrec.
Una botiga molt personal
Es tracta d’un edifici de maó vist, amb una arquitectura senzilla i una discreta però curiosa solució decorativa ceràmica. La planta baixa és diàfana per deixar veure els mobles. La part superior, amb una terrassa exterior, va ser concebuda per ser un restaurant que mai es va materialitzar.
Els plànols, una mica diferents del resultat final, els va signar el 1977 Lluís Carles Ferrer Montseny, arquitecte barceloní de qui poca informació he trobat tot i que va ser també cap de l’Àrea d’Urbanisme -dedueixo que de la Generalitat de Catalunya- i actualment forma part d’un despatx de gestió urbanística.
Posteriorment el local ha estat llogat a altres negocis de venda de mobles molt menys glamurosos i cadascú ha fet reformes a l’interior que han esborrat bona part del disseny original. Encara es pot veure un petit tros de l’interessant paviment fet amb lloses de pedra polida, així com el laboriós enteixinat de fusta que recobria el sostre.
A l’exterior, crida l’atenció l’artístic rètol realitzat amb metall. En Josep em comenta que el fa dissenyar ell mateix, inspirant-se en els grups de rock simfònic que escoltava en aquella època, com Yes.
Al que havia estat el jardí, mig amagat per la malesa, encara es pot veure un grandiós rètol fet amb tubs de PVC de color groc. Segons m’explica el propietari, quan la Direcció de Carreteres li va negar la col·locació d’un cartell publicitari, el seu pare va idear aquest enginyós i decoratiu rètol que esquivava la normativa.
El pas de la llum
En un lateral de l’edifici destaca un interessant vitrall signat amb el nom Castrillo 77. José Fernández Castrillo va néixer el 1944 en un poblet de Lleó. Amb vuit anys va anar a viure a Barcelona A dinou anys, per tal de pagar-se la carrera d’arquitectura, va entrar a treballar en una empresa que feia vidrieres per a esglésies. Un projecte per a l’Escorial va fer fortuna i des de llavors es va dedicar a aquest món.
El 1994 va realitzar un vitrall commemoratiu dels Jocs Olímpics per a la basílica de Santa Maria del Mar. A més, té obra a la Casa Botines de León, als laboratoris Bayer i l’Hospital Clínic de Barcelona, entre molts altres.
D’altra banda, Castrillo va renovar aquest sector encunyant el terme ‘vitrografia’ aplicat a una particular tècnica que, segons les seves paraules, “és dibuixar amb la llum”. D’aquesta manera, ha creat peces úniques que ha exposat en nombroses mostres arreu del món.
Zona de fusta
Probablement degut als boscos que les envolten, tant La Garriga com l’Ametlla del Vallès han destacat pel treball relacionat amb el món de la fusta. De fet, fins i tot hi ha un carrer de l’Ebenisteria i s’ha creat un doble cicle formatiu vinculat a la fusta.
El 1967, un any després d’inaugurar-se l’autovia, va tenir lloc la primera Fira del Moble de la Garriga. L’esdeveniment se celebrà durant pocs anys i es va haver d’esperar trenta més per tornar-lo a recuperar. Ha estat tan gran l’èxit, que la manca d’espai ha obligat a traslladar-lo a Barcelona.
Batejada com la “Ruta del Moble“, el tram que va des de Parets del Vallès fins poc abans del Figaró, està format per una llarga línia de comerços relacionats amb aquest sector. En un inici els comerços de mobles es trobaven al centre de La Garriga, però amb la construcció de l’autovia, es van anar ubicant aquí, com la botiga de mobles l’Art.
Després de passar per una davallada en què molts comerciants van haver de tancar portes, el sector sembla haver-se reinventat amb solucions més imaginatives. La competència oriental i nòrdica estreny.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Autovia C-17, km. 25. L’Ametlla del Vallès
Saber més
- Josep Jofré: josepjofre.com
- Informe de diagnosi i prospectiva dels clústers de fabricants de moble domèstic de Catalunya
- Fira del Moble: vilaweb.cat
- Castrillo: bibliotecas.unileon.es – flickr.com
- Cicle formatiu: gremifustaimoble.cat – lavanguardia.com
- La primera fira del moble: alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net
- Història de La Garriga: enciclopedia.cat – lagarriga.cat
- Història de l’Ametlla del Vallès: enciclopedia.cat
- Lluís Carles Ferrer: ambitsurbans.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: