La casa Miquel Blanxart de Granollers, un edifici amb 4 protagonistes.
Quan a mitjans del segle XIX, Granollers (Vallès Oriental) va decidir sortir dels estrets límits medievals, s’obrí una carretera que aviat es convertí en una important via de comunicació cap a l’exterior. En realitat, responia a motius militars, però això és un altre tema. Per una banda anava a Barcelona; per l’altra es dirigia cap a Vic. És l’actual carrer de Joan Prim i segueix, més o menys, el traçat de l’antiga via romana.
El carrer canvia diverses vegades de nom, però tant és, la gent el coneix popularment com “la Carretera“. En un principi anava dedicat a Isabel II, però quan el 1842 el general Prim va visitar Granollers, es canvià oportunament la denominació. Com a símbol de modernitat, aquí s’establiren les principals famílies, els negocis importants i tota mena de serveis.
Un habitatge singular
És precisament en aquest carrer on trobem la indescriptible casa Miquel Blanxart de Granollers. De fet es tracta de la remodelació d’un habitatge més antic, realitzada el 1904. L’edifici, que necessitaria una bona rehabilitació dels esgrafiats, és considerada una obra mestra. M’ho semblarà a mi, però tot i que ningú ho esmenta, sota els actuals esgrafiats s’endevina la silueta de diversos personatges femenins en ambdues façanes.
Potser en Blanxart els va fer tapar perquè els trobava poc seriosos? O bé va ser durant alguna restauració posterior que es va decidir continuar les sanefes perquè eren més senzills de fer? Sigui com sigui, segurament la figura de la porta principal prendria més significat si veiéssim el conjunt tal com -imagino- havia estat projectat. D’altra banda, veient una antiga aquarel·la realitzada per Frederic Lloveras, fa l’efecte que els colors de la façana no eren com ara i la barana tenia més decoració.
1. El propietari
Nascut a Granollers el 1857, Miquel Blanxart i Estapé pertanyia a una prominent família burgesa. En un principi es dedicava a la producció de vins i aiguardents. Potser per aquest motiu a la façana apareixen grapats de raïm. El 1903 i durant dos anys va ser alcalde de Granollers, de tendència molt conservadora. Catòlic molt practicant, formava part de diverses associacions religioses.
També va ser president de la Creu Roja, soci de la Cambra Agrícola del Vallès i benefactor de l’Hospital Asil de Granollers on a més va tenir diversos càrrecs. Tot un personatge de qui, no obstant això, resulta difícil trobar informació.
Potser per tocar-li el voraviu, la seva filla Llorença es casà amb el metge Ricard Pedrals, de tendències lliberals. Però la noia va morir i el metge es tornà a casar… amb la Maria, l’altra filla de Blanxart. D’això en diuen el ‘karma‘
2. L’arquitecte
Pràcticament tothom dona per fet que l’autor de la Casa Miquel Blanxart de Granollers va ser Jeroni Martorell i Tarrats. Nascut a Barcelona el 1876, Martorell es va formar amb importants arquitectes, com Josep Puig i Cadafalch.
Més tard esdevindria director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya, així com del Tresor Nacional. Com a arquitecte, va deixar una impressionant mostra en estil plenament noucentista, especialment a Granollers i Calella.
En cas que la casa Blanxart fos obra seva, hauria estat un dels primers projectes de Martorell i amb un estil que fregava l’agonitzant modernisme, que ja no tornaria a tocar. Pel que he llegit, no hi ha constància documental que Martorell hagi estat realment l’autor.
En canvi, una font consultada esmenta que la premsa del moment atribueix l’obra a Simó Cordomí. En aquell moment, Cordomí era l’arquitecte municipal de Granollers i autor del destacat edifici de l’Ajuntament, mentre Blanxart era l’alcalde.
És possible que Cordomí hagués signat el projecte elaborat per Martorell, fet habitual quan els arquitectes no tenien encara la titulació o bé per facilitar els tràmits. Després d’ell, Jeroni Martorell va passar a ser l’arquitecte municipal d’aquesta ciutat i més tard, de Calella.
3. L’escultor
Josep Maria Barnadas i Mestres va néixer a Barcelona el 1867 i és considerat una important figura de l’escultura catalana moderna. Incomprensiblement, la seva obra és poc coneguda. De profundes conviccions catòliques, es va especialitzar en imatgeria religiosa, impregnant de simbolisme cristià les seves creacions.
Trobem obra seva a importants edificis, com l’Ajuntament de Granollers, l’abadia de Montserrat o el Palau de Justícia de Barcelona. L’escultura de la casa Blanxart recorda molt a la que hi havia a la desapareguda façana del Cafè Torino de Barcelona, realitzada per Josep Massana tot just dos anys abans. Casualitat?
4. El forjador
Tot i que tothom recita la mateixa frase on s’esmenta que l’autor de la forja dels balcons i finestres va ser Joan Bellavista de Can Guidons, poca més informació he pogut aconseguir.
Can Guidons era al mateix carrer que la Casa Blanxart, uns cinquanta números més amunt, on actualment hi ha un edifici escolar de recent construcció. D’aquest taller van sortir moltes altres peces, que es troben en destacables construccions, principalment de Granollers, com Torrabadella, Can Pinyol, Can Puntes i moltes altres. A part d’això, no he trobat res més sobre el forjador de la Casa Miquel Blanxart de Granollers.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Joan Prim, 11. Granollers
Saber més
- Carrer de Joan Prim: patrimonicultural.diba.cat
- L’obra escultòrica de Josep M. Barnadas a Granollers, per X. Soler
- Cafè Torino: paseodegracia.com
- Jeroni Martorell, el servei de monuments històrics i la salvaguarda del patrimoni…, per J. Amat
- Aquarel·la de Lloveras: todocoleccion.net
- Jeroni Martorell: wikipedia.org – dhac.iec.cat
- Jeroni Martorell, arquitecte de l’Administració Pública, per R. Lacuesta
- Miquel Blanxart: alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net
- Casa Miquel Blanxart: patrimonicultural.diba.cat
- Simó Cordomí: wikipedia.org
- El Modernisme d’estiueig, una arquitectura i un estil de vida, per C. Clusellas i Ll. Cuspinera
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: