Els plafons ceràmics del viacrucis de Premià de Mar.
Com si es tractés d’un serial televisiu, el viacrucis relata una història. En aquest cas es tracta de la passió de Crist, narrada en catorze imatges, anomenades estacions. Però no sempre ha estat així.
Un relat en catorze episodis.
Cap al segle IV els fidels realitzaven a Jerusalem un recorregut des del pretori del governador, fins al mont Calvari. Era el camí que Jesús va fer des que va ser jutjat fins a la crucifixió.
Es coneix com a “Itinerari d’Egèria”. Egèria era una viatgera i escriptora romana que el 378 va fer un relat sobre la seva peregrinació pels llocs sants. L’autora explica que els cristians ‘acompanyaven’ les passes de Jesús i, en arribar al peu de la creu, llegien el text sagrat dels fets.
A partir d’un text bíblic que diu que “ni que caigués set vegades, s’aixecaria” (Pr 24,16), s’establiren set estacions al camí del viacrucis. En arribar a Europa aquest ritual, els monjos cistercencs i la devoció de Francesc d’Assís, van contribuir a donar forma a l’actual camí de catorze estacions.
Al voltant del temple
Amb tot això al cap, ens n’anem a veure l’església de Sant Cristòfol de Premià de Mar. De l’edifici construït el 1798 queda la bonica portalada barroca i poca cosa més. El temple va ser reconstruït a partir del 1940 i va trigar prop de vint anys a ser acabat del tot.
El 1969, durant la celebració del diumenge de Rams, el rector va celebrar un viacrucis al voltant de l’església. Com toca, hi havia catorze estacions. Cada una estava realitzada amb rajoles ceràmiques col·locades al mur exterior. Tristament, avui dia tan sols en resten deu. Patrimoni que es perd.
Un autor manxego
Cal tenir bona vista per veure que cada grup de majòliques està signat amb un V. Quismondo Toledo. Nascut el 1903 a la població de Layos, a quinze quilòmetres de Toledo, Vicente Quismondo Briones estabí el seu obrador en un antic habitatge a la vora de l’església de San Miguel el Alto, dins el recinte històric de Toledo.
Tan antic era el lloc, que en fer la remodelació es va descobrir un passatge soterrani amb unes escales que baixaven per l’interior del terreny rocós, formant diverses cavitats. Aquí el ceramista emmagatzemava el material i de pas es reunia amb la seva colla d’amics.
Bon dibuixant com era, Quismondo va crear un nou estil de ceràmica popular, amb plafons ceràmics costumistes, devocionals i amb refranys. De tant en tant li venien encàrrecs més importants com el de decorar una església, el pati o el portal d’alguna finca.
Així mateix va reproduir un bon grapat de quadres famosos, especialment les obres d’El Greco. Imagino que d’aquí li ve que de vegades, les cares que pinta tenen una retirada a les característiques obres d’aquest pintor.
El viacrucis de Premià de Mar tampoc és que sigui una gran meravella, però té el seu interès. Imagino que va ser un de tants encàrrecs seriats que va fer Quismondo. L’home devia estar una mica cansat de pintar verges i sants a tort i a dret, però aquests eren els encàrrecs que li donaven a menjar.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de la Rectoria i carrer del Segle. Premià de Mar
Saber més
- Devoción hecha ceràmica: latribunadetoledo.es
- Cerámica de Toledo: toledoantiques.es
- Secuencias de una Ciudad Patrimonio de la Humanidad: toledo-escondido.com
- Fundadores y directores de la RABACHT, per A. de Mingo
- El taller de Quismondo: toledo-escondido.com
- Vicente Quismondo, per G. Malagón
- Obres de Quismondo: guadamurayeryhoy.blogspot.com
- El Vía Crucis: franciscanos.org – viensseigneurjesusven.blogspot.com
- L’art religiós a l’església de Sant Cristòfol: patrimoni.pdm.cat
- Egèria: wikiwand.com – rialp.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: