El carrer del Roser de Vilassar de Mar (Maresme).
A principis del segle XIX va tenir lloc una important venda de terrenys agrícoles a Vilassar de Mar que aviat es van urbanitzar. Una bona part corresponen a l’actual carrer del Roser. En aquells temps les terres pertanyien al mas Armengol de Cabrils. Per què? Doncs perquè Cabrils, com Vilassar de Mar, havien estat veïnats de Vilassar de Dalt fins al segle XVIII.
La majoria de carrers estaven orientats a mar i s’edificaren les anomenades cases de cós. Les parcel·les quedaven dividides en dues parts, ja que els habitatges havien de deixar davant seu un espai pel nou carrer.
A l’altra banda del carrer el terreny no podia ser construït; era per destinar-lo a hort o jardí. L’especulació del segle XX no respectaria això i pràcticament ja no queda cap jardí.
Buscant fortuna
És al número u d’aquest carrer on trobem un interessant plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. Aquest habitatge es coneix com a Cal Tit i és una destacada mostra d’arquitectura modernista.
A finals del segle XIX, l’hereu de Cal Tit va marxar a buscar fortuna a Argentina. Quan volia tornar, va esclatar aquí la Guerra Civil i mai més va poder venir.
Aquest carrer ha tingut altres personatges, cadascun amb la seva història. Com els Arumí, que estiuejaven en un habitatge ja desaparegut on s’hostatjà Verdaguer, amb qui tenien bona relació. I també tenim els Carrau, qui comerciaven amb Ultramar i viatjaven amb el Titanic el 1912, quan aquest vaixell va naufragar.
Colors simbòlics
Tot i que no he pogut localitzar la pintura d’on l’artista es va inspirar, la imatge presenta similituds amb obres de diverses èpoques i estils. Per exemple, la pots comparar amb les marededéus que van pintar entre altres, Tiziano, Guido Reni o Murillo.
La figura principal es troba asseguda damunt dels núvols. No llueix cap corona, com sol ser habitual, sinó un mocador blanc. Amb una mà agafa l’infant que està dempeus i no queda clar on posa els peus.
Resulta curiós que el nen va vestit, quan la majoria d’obres consultades el presenten a pèl. Amb l’altra mà, Maria sosté una rosa -símbol femení de la virginitat- i un rosari.
Ara fixa’t com va vestida la Mare de Déu. Duu un vestit vermell cenyit a la cintura. Damunt les espatlles es cobreix amb una túnica blava. Aquests colors no són triats a l’atzar. La majoria de pintors de tots els temps la vesteixen així. Per què?
Tradicionalment, el vermell és un color ‘terrenal‘ que simbolitza la sang i la mort, però també significa amor -de vegades també l’odi-. Pel que sembla, va ser el primer color al qual els babilonis li van donar un nom.
El blau, en canvi, sempre vinculat amb l’aire i el cel, ha estat relacionat amb la divinitat per cultures molt antigues. En la cultura egípcia de vegades el déu Amon es representava amb la pell blava. D’altra banda, l’elevadíssim preu d’aquests dos pigments, també pot tenir alguna cosa a veure. Quan algú encarregava una pintura de la Verge, volia el bo i millor.
Roser o rosari?
El mot roser, fa esment tant a la planta com al rosari, que en català medieval també es deia roser. Tot i que el rosari ja es coneixia al segle IX, s’atribueix la invenció a sant Domènec. Novament tenim una llegenda per provar els fets. Diu que el sant afirmava que veia la Verge sostenint un rosari i que l’ensenyà com resar-lo, demanant-li que ho ensenyés a tot el món.
En realitat l’invent no és seu, sinó d’un altre frare dominic al segle XV. Tot i això, l’estri és més antic que la sopa d’all i en cultures molt llunyanes. El rosari es compon de diverses boles, que corresponen a oracions que ha de fer el portador, Cada pregària simbolitza una rosa oferta a la Mare de Déu.
La devoció del Roser és una de les més esteses a Catalunya. Van contribuir diverses tradicions, l’aparició de la pregària del rosari, el culte promogut pels dominics i fins i tot pel papa.
A Catalunya es crearen confraries, construïren capelles i proliferaren les processons i festes a aquesta verge. Potser la més coneguda és la Festa del Roser de maig (la d’octubre, amb més connotacions polítiques, no va agradar massa). A Mataró tenia lloc la benedicció de roses que després es repartien entre els fidels. És en aquesta ciutat on trobem el magnífic retaule barroc del Roser -amb l’infant nu, com toca-.
La verge victoriosa
El carrer del Roser de Vilassar de Mar encara té un altre detall per descobrir. Mira una mica més avall del plafó ceràmic. Unes rajoles recorden que el 1959, quan la vila es deia ‘San Juan de Vilasar’, va tenir lloc la Festa de l’Arbre, de la qual ja vaig parlar àmpliament.
També s’indica que la Mare de Déu del Rosari és alcaldesa honoraria-perpetua. Qué té a veure la Verge amb l’Ajuntament i amb la festa? El 1571 tothom va creure que la Mare de Déu del Roser va intervenir per guanyar la Batalla de Lepant i el sant pare va reconfirmar-ho més tard, dedicant el 7 d’octubre com a dia de culte universal.
Amb el temps rebria el sobrenom de Mare de Déu de la Victòria. Potser per això el franquisme l’utilitzaria com a una subtil -o no tan subtil- forma de recordar la fi de la Guerra Civil, quan va declarar el 1939 el ‘Año de la Victoria’.
Però, i l’alcaldessa?
En aquest país ens ve de lluny barrejar política amb religió. Però en l’època de què parlem era un tot indivisible. Tant és qui fos el patró o patrona de la vila, la del Roser acabava amb el màxim guardó, ajuntant el poder eclesiàstic i el polític. Era una manera de testimoniar la ‘catolicitat mariana’ de la població.
Actualment encara nomenen alcaldes i alcaldesses amb caràcter vitalici a sants i verges per tot el territori, malgrat viure en un país suposadament laic. De fet, el 2017 el Ple de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat va rebutjar retirar el títol de batllessa a la Verge del Roser. Aquí queda.
El ceramista
Les rajoles del carrer del Roser de Vilassar de Mar van signades amb el nom de Casademunt. Es tracta de Modest Casademunt i Giralt, nascut a Barcelona el 1881 i que, després d’estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona, es convertí en un important dibuixant i decorador ceramista.
Els primers anys, però, va treballar en una foneria on dissenyava reixes, llums i vitrines. A continuació es va especialitzar en el dibuix d’ex-libris.
A partir dels anys vint produeix ceràmica decorativa de tema religiós, com aquesta del carrer del Roser de Vilassar de Mar o la del pròxim carrer Sant Ramon. Va tenir un important taller i un magatzem a Barcelona i un altre a Sabadell, ciutat on ha deixat un important llegat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer del Roser, 1. Vilassar de Mar
Saber més
- Revista Singladures núm. 24: vilassardemar.cat
- Mare de Déu del Roser: bibiloni.cat – ca.wikipedia.org – es.wikipedia.org
- Iconografia del retaule de la Mare de Déu del Roser de Santa Maria de Mataró, per A. Pérez
- María se viste de rojo y azul: lacouleurestmonobsession.wordpress.com
- Simbología de colores: iconografiaartecristiano.blogspot.com
- Arte mariano: es.wikipedia.org
- El ple rebutja retirar el títol de batllessa…: liniaxarxa.cat
- La formació urbana de Vilassar de Mar, per F. Caballé
- Els cognoms i els llinatges dels vilassarencs de mar, per J. Casanovas
- Culte del Roser, per J. Piñero
- Alcaldessa perpètua: rondaller.cat
- El fenomen dels indians a Catalunya: pageseditors.cat
- Verdaguer al Santuari de la Cisa, per Ll. Soldevila
- Originaris de Vilassar de Mar al naufragi del Titanic,…, per J. Casanovas
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: