El confinament per la Covid m’ha donat l’oportunitat d’escrutar fins a la darrera pedra de la població on visc: Vilassar de Mar. El fet de passar mil vegades pels mateixos llocs, fa que t’hi fixis més, com per exemple, un plafó ceràmic del taller BenSu.
Jo també rego el meu hortet
Per començar, allà cap als anys seixanta del segle XX es va crear una empresa anglo-espanyola especialitzada en diversos sistemes de rec destinats al món agrari. Seguidament, el 1983 es va escindir, donant inici a una nova empresa anomenada Copersa, que s’instal·là a Vilassar de Mar.
El lloc sembla prou lògic, ja que es troba en un municipi envoltat d’horts, camps de conreu i vivers i a dues passes del Mercat de la Flor.
El 1993, van decorar l’entrada de l’edifici amb un gran plafó ceràmic que recrea tota mena de productes de l’horta: tomaqueres, cebes, cols, bledes, enciams o maduixeres són algunes de les varietats representades.
A la part superior, sota un cel blau amb núvols, hi ha una imaginativa panoràmica de Vilassar de Mar amb la històrica Torre d’en Nadal, envoltada d’un paradisíac i impossible paisatge.
Una mica més avall, un pou -amb una forçada perspectiva- remet a l’abundor d’aigües subterrànies en aquesta població, així com a l’activitat de l’empresa.
Finalment, una garlanda de regust barroc, totalment fora de lloc i que sembla voler tapar algun forat no previst inicialment, completa la variada decoració del conjunt.
Actualment, l’edifici acull un taller mecànic. Em pregunto si més endavant es decidirà conservar aquesta interessant plafó ceràmic del taller BenSu.
Com abans
Aquesta obra està signada per BenSu, un prestigiós taller de ceràmica ubicat al barri de La Bordeta de Barcelona.
El taller va començar fa més de trenta anys, quan l’artista britànica Susan Mussi va obrir una botiga de ceràmica a la Costa Brava. Més endavant va començar a treballar amb Benito Arroyo -d’aquí ve BenSu-.
Actualment, el taller agrupa diversos artesans que decoren la ceràmica seguint la tècnica emprada pels antics perses i produint rajoles tradicionals catalanes dels segles XIII al XVIII.
Recordant una altra pandèmia
A continuació, ja que hi som, ens fixem en el nom del carrer on es troba el plafó ceràmic de BenSu: Maria Vidal.
Probablement per a moltes persones ja ha desaparegut la memòria d’aquesta senyora, així que vaig a fer una mica de justícia. Per això ens remuntem a finals de 1917.
En plena Primera Guerra Mundial va tenir lloc un brot de grip que en només un any es va endur al forat més de vint-i-cinc milions de víctimes a tot el món, que aviat són dits.
Els països en conflicte, per tal d’evitar ser la riota i escampar el pànic, batejaren la pandèmia com a grip espanyola, tot i no haver-se originat aquí. Però així la culpa era nostra i no d’ells.
Altruisme en femení
Davant l’allau d’infectats, la Maria Vidal, juntament amb el seu marit en Lluís Jover, van encarregar el projecte d’un nou hospital a Vilassar de Mar, població on estiuejaven.
La Maria Vidal i Casacuberta era filla de l’industrial manresà Ignasi Vidal, fundador de la colònia tèxtil de Puig-reig. Es va casar amb l’industrial cotoner Lluís Jover.
Per tal de crear l’hospital, la senyora Vidal afegí el seu capital als fons que l’Ajuntament ja havia recaptat per mitjà una subscripció popular. S’encarregà a l’arquitecte Agustí Domingo l’elegant edifici noucentista que encara pots veure a pocs metres del plafó ceràmic de BenSu.
Tot s’ha de dir, que l’hospital va ser inaugurat el 1920, quan la pandèmia ja havia passat, però va anar molt bé per a la població. La prova és que va estar en actiu fins al 1990 i actualment és una residència d’ancians.
Com a agraïment, el Consistori va batejar aquest tram de carrer amb el nom de la benefactora que va fer possible aquest important equipament.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Maria Vidal, 81. Vilassar de Mar
Saber més
- Copersa: copersa.com
- Bensu ceràmiques: ceramicsbensu.es
- Metges, farmacèutics i centres assistencials a Vilassar de Mar entre els segles XIX i XX, per A. Serrano (pàg. 94)
- Els Vidal, nissaga manresana i berguedana, per J. Farquell
- La pandèmia de grip: historia.nationalgeographic.com.es
- Casal de Curació: ca.wikipedia.org
Molt bonic,felicitats. A mi em passa igual, ara “miro” i veig coses que abans passava de llarg.
Moltes gràcies! Efectivament, cal veure la part positiva del confinament 😉