La Villa Celina a Vilassar de Mar (Maresme).
De la mateixa manera que els catòlics s’encomanen a tal verge o sant, segons quina mena de petició volen fer, els romans també tenien déus per a qualsevol cosa. Així, si un s’enfadava, disposaven d’altres més benèvols.
Concretament, hi havia un d’específic pel cel que clar, com s’havia de dir? Caelus. D’aquí prové el mot cel. L’home, perdó, el déu era un pixa-fluixa i el molt pendó va tenir fills fins i tot de la seva mare. De totes maneres va tenir un mal final, quan el seu fill Crono li va tallar els daixonses i se li acabà la gresca.
Hi ha qui diu que en realitat, el mot cel prové del grec i ve a dir buit. Tanmateix, d’aquest mot tan celestial, els entesos diuen que deriven els noms propis de Cèlia o Celina.
La casa de la Celina
A Vilassar de Mar hi ha una caseta que en si, no té més interès. És al costat d’una carretera i ningú hi para atenció. Tan sols de la balustrada podem destacar les discretes rajoles que donen un petit toc de color. I també el nom de la vil·la, que apareix en un plafó ceràmic, convenientment datat i amb punt final. Bona ortografia.
Hi ha un tercer detall interessant, però no és visible. La Diputació de Barcelona manté un pla de protecció especial sobre aquest indret, ja que es troba a prop d’un jaciment d’època romana, concretament d’una necròpolis.
Ara et preguntaràs, on és aquesta necròpolis. No pateixis que t’ho dic ara mateix: sota l’asfalt de l’aparcament de la piscina municipal. Així que ja veus com tractem aquí els jaciments arqueològics. Les tombes que es van salvar estan ben desades en un edifici que algun dia esperem que sigui un museu visitable.
Tornant al rètol ceràmic, llegim com podem el nom de Villa Celina. Sense cap mena de dubte, jo classificaria aquest rètol de noucentista. Bé el que queda d’ell, perquè molt em temo que no sobreviurà un altre segle.
Una llàstima. El noucentisme va deixar algunes mostres interessants a Vilassar de Mar, com Can Riera o Can Plantada, però han estat sistemàticament ignorades.
Santa llet
De santes amb el nom de Celina hi ha més d’una. De totes elles, la més coneguda és precisament de qui hi ha menys informació fidedigna. Es tracta de Celina de Laon -Céline, pels francesos-, nascuda al segle V al nord de França. Diu la llegendària biografia que era filla de casa bona i casada amb el comte de Laon qui per cert, ja tenia dos fills, un dels quals va ser bisbe.
La senyora ja tenia una certa edat, quan un monjo cec li vaticinà que aviat seria mare. Però la predicció comportava a més una estranya obligació. El monjo li demanà que, quan tingués el fill, l’anés a veure i li tirés un raig de llet dels pits als ulls i així ell recobraria la vista. Mira tu el vellet què espavilat!
El fill va rebre el nom de Remigi, nom que en llatí ve a significar remei, ja que ‘curaria’ molts mals durant la seva vida. Dit i fet, el nano va néixer, la Celina ruixà els ulls del cec qui va tornar a veure i el Remigi va ser bisbe i va viure molts anys fent coses bones i arribà a sant. Tristament, la Celina és més coneguda per ser “la mare de” que no pas per mèrits propis.
La pastoreta
Però resulta que Celina pot ser també el diminutiu de Marcel·lina. En aquest cas, el nom derivaria del Mart, el déu romà de la guerra que es va posar tan de moda que va donar variants com Marcel, Marc o Martí. Altres derivats femenins són Cèlia i Marcel·la.
De santes que es diuen Marcel·lina, també en tenim per a tots els gustos. La més coneguda va viure allà pel segle IV a Milà i era germana del bisbe Ambrosi, considerat un dels ‘pares’ de l’església catòlica. La fixació de la Marcel·lina era conservar-se verge i pura, passant la major part del temps fent dejú i pregant. Es va convertir en tot un model de virginitat.
Una altra santa amb el nom de Marcel·la va viure també al segle IV a Roma. Era molt creient i rica fins a dir prou. Quan els gots van arribar a la ciutat la van torturar per saber on tenia les riqueses, però ella ja les havia donat als pobres.
Finalment tenim un personatge del Quixot molt interessant: la pastora Marcel·la. Era una noia atractiva i culta i amb una bona herència, que preferia viure al camp pasturant les seves ovelles. Una vegada i una altra va plantar als xicots que la pretenien.
Per acabar i com a curiositat, a la província de Buenos Aires (Argentina) hi ha una localitat que fins fa poc es deia Villa Celina (actualment Ciudad Celina), en honor al nom d’una antiga propietària d’aquells verals.
Però, qui va ser realment la senyora que dóna nom a la Villa Celina de Vilassar de Mar? Misteri.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carretera d’Argentona, 240. Vilassar de Mar
Saber més
- Caelus: wikiwand.com – sobreitalia.com
- Etimologia: etimologias.dechile.net
- Villa Celina: do.diba.cat
- Celina de Laon: ecured.cu
- Altres Celines: preguntasantoral.es
- Ciudad Celina: wikiwand.com
- Santa Marcel·lina: es.catholic.net
- Marcela de Roma: wikiwand.com
- La pastora Marcela: cuadernosmanchegos.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: