La Casa Paulet a Arties (Vall d’Aran).
Si observes l’escut d’Arties -Arties e Garòs si hem de ser com cal-, veuràs que dibuixa una flor de lis -de lliri- a la confluència de dos rius. Aquí el lliri no és cap símbol monàrquic, sinó que representa a la Mare de Déu, patrona de la vila. I els rius són la Garona i el Valarties. El mot Arties sembla que deriva del basc i vindria a dir ‘pla entre dues aigües’, definició molt escaient.
No et deixis enganyar pel bucòlic aspecte del Valarties. Al llarg dels segles aquest inofensiu riu ha protagonitzat temibles inundacions. I és justament aquí, desafiant les avingudes d’aigua, que trobem la històrica Casa Paulet. O, com diuen en aranès, Çò de Paulet (çò vol dir casa de).
Amb tantes ocupacions i guerres que han tingut lloc a la Vall d’Aran, molts arxius i documentació van desaparèixer. Així doncs, no t’ha d’estranyar la poca informació històrica que disposem. I molt menys encara que estigui disponible a les xarxes.
El que sí que sabem és que al segle XII hi havia un castell i també es bastí la magnífica església d’Arties que és imprescindible visitar per dins. Del castell queda tan sols part d’una torre a la porta de l’església.
La casa del mossèn
Se sap que allà cap al segle XVI ja existia la Casa Paulet a Arties. De la -poca- documentació existent, es dedueix que allà hi vivia mossèn Paulet de Sanjun. Més tard, d’aquí sortirien altres eclesiàstics, algun d’ells amb un cert renom.
Aquest gran casal té interès arquitectònic i artístic per diverses raons. Fixa’t per exemple amb el coronament graonat de la teulada, molt característic a les cases de la Vall d’Aran.
Però els elements més destacats són, sens dubte, les finestres d’estil renaixentista. Diverses columnes estretes amb uns peus una mica més treballats, emmarquen l’obertura, totalment rectangular.
Segons la finestra, pots veure una motllura a la part superior que s’anomena guardapols. Dues finestres es troben dividides en quatre parts i presenten a més, decoració escultòrica. Per exemple, tenim un escut on es distingeix una gran flor, diverses barres, ones, escaquejats -petits quadrats- i també una composició amb la flor de la vida.
La finestra més gran està decorada amb dos enigmàtics relleus. L’un mostra un personatge entre diversos caps. L’altre relleu és el d’una figura ajupida. Com que no he trobat ni així d’informació, diré la meva i si l’encerto, l’endevino.
Hipòtesis de collita pròpia
En primer lloc sorprèn que l’edifici no té dues finestres iguals. D’una banda és evident que ha sofert diverses ampliacions al llarg del temps. Però em pregunto per què hi ha finestres tan treballades quan la casa en si no destaca per res més.
La primera conclusió a la qual arribo -insisteixo que no tinc cap base amb la qual afirmar això- és que les finestres són reaprofitades. Potser procedeixen d’un dels dos castells, el de Peralèr o el d’Entransaigües, que va haver-hi en segles anteriors. L’escut podria tenir també la mateixa procedència.
A la Vall d’Aran hi ha diversos escuts que contenen un o més motius -armes, com diuen els entesos en heràldica- recollits en aquest blasó.
Humanitats
La segona hipòtesi que vull fer, té a veure amb els estranys relleus escultòrics, que no semblen renaixentistes de cap de les maneres. I si provenen d’alguna església? A més de l’església de Santa Maria, a Arties hi ha la de Sant Joan -a l’altre costat de la carretera-, la de Sant Jaume i també la d’Era Mare de Diu deth Peiron, actualment enrunada.
És probable que aquestes imatges foren col·locades aquí com a amulets protectors, per tal de foragitar les bruixes i els mals esperits.
Com a possible interpretació, la figura dempeus podria representar Déu Creador. En aquest cas, els dos caps que sobresurten dels seus costats, es podrien entendre com Adam i Eva.
En canvi, els dos caps a la part superior vindrien a representar, juntament amb la figura central, la Trinitat. Un capitell molt similar el trobem a la col·legiata de Santa Maria la Mayor a Alquézar dins la província d’Osca.
Sexe a la paret
En canvi, l’altre relleu de la Casa Paulet a Arties, amb una figura ajaguda pot tenir una interpretació més terrenal. La cultura medieval assimilava el pecat, especialment el de la luxúria, al mico. La posició ajupida remet a la condició animal de les persones. Si es tracta d’una dona -l’abundosa cabellera així ho sembla confirmar, veiem que amb les mans està obrint el seu sexe, convidant-nos al pecat.
En cas que representi un home, probablement amb les mans s’agafa descaradament el patracol que li penja, exemplifica el pecat d’onanisme. Sigui com sigui, sembla clarament una postura sexual. Les persones enteses en el tema de les figures eròtiques a les esglésies romàniques no s’acaben de posar d’acord en la raó de la seva presència en llocs sagrats.
Diverses explicacions
En un principi es pensava que era una ‘broma’ dels escultors. Però són massa bromes les que hi ha i difícilment l’autoritat eclesiàstica les hauria deixat passar com a tals. També es creu que poden exemplificar el pecat de la luxúria. Però no fa gaire s’ha arribat a dues interessants interpretacions. D’una banda diuen que pot ser una mena de ‘parallamps‘ que distregui el diable en un lloc sagrat.
De l’altra banda es pensa que es pot tractar d’una ‘invitació’ a la procreació en un temps marcat per la gran mortaldat. A més, el celibat religiós encara no s’havia imposat, de manera que no es veia amb mals ulls el sexe als convents. Va ser a partir del segle XII quan una rigorosa reforma eclesiàstica va prohibir al personal religiós, el plaer més terrenal.
Tanmateix, una altra explicació la podem trobar en la figura de l’atlant, un personatge mític condemnat a suportar un gran pes pel seu pecat. Per la postura de la imatge es pot deduir que es trobava ‘a sota’ d’alguna cosa, potser una teulada.
I com que per exposar teories que no quedi, apunto que també es pot tractar d’una persona defecant. És a dir, un caganer medieval, imatge que també té precedents.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça d’Ortau, 3 Arties
Saber més
- Arties: visitarties.es – enciclopedia.cat
- Casa Paulet: invarquit.cultura.gencat.cat
- El sexo protector: foro.amigosdelromanico.org
- Obscenidades románicas: elpais.com
- Iconografía erótica románica: artevalladolid.blogspot.com
- Castell d’Arties: catalunyamedieval.es
- Colegiata de Santa María la Mayor de Alquézar: aragonmudejar.com
- El ‘caganer’ románico: saludyromanico.blogspot.com
- Arties, una vila aranesa a l’antic règim, per B. Boix
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: