Els 28 busts de l’edifici del Parlament de Catalunya al parc de la Ciutadella.
El parc de la Ciutadella és ple de detalls, cadascun amb la seva història. Només cal parar atenció. A més de cascada, d’un gust més aviat dubtós, el recinte comté edificis i escultures que ens parlen d’èpoques passades.
Per exemple, t’has fixat mai en els busts que hi ha a banda i banda de l’edifici del Parlament de Catalunya? Saps qui són i per què són allà? Anem a veure-ho!
Vigilància ofensiva
El 1716, dos anys després d’ocupar Barcelona, Felip V va arrasar bona part del barri de la Ribera per construir una immensa fortalesa amb què vigilar de ben a prop els vilatans.
Tot s’ha de dir, l’enginyer flamenc Prosper Verboom va projectar un recinte que era un exemple d’arquitectura militar. Però cent anys després, els barcelonins, que sempre van veure amb mals ulls aquell símbol de domini, ho van enderrocar pràcticament tot i ho convertiren en un parc amb motiu de l’Exposició Universal de 1888.
Tan sols es van salvar la capella, el palau del governador i l’arsenal, que ens ajuden a captar una mica les dimensions de la fortalesa.
Un arsenal és un edifici destinat a la construcció, reparació i emmagatzematge d’armament i munició. El mot deriva de l’àrab i vindria a dir ‘casa de la fàbrica’. Cap al segle XVI els italians l’utilitzaven per a designar els molls on es fabricaven naus i a més es desaven els canons i la munició.
Un edifici, mil projectes
El 1899, un any després de l’Exposició Universal, l’arsenal, un robust edifici de dues plantes, format per naus i patis, es remodelà per tal de convertir-lo en palau reial. El projecte va recaure en l’arquitecte municipal Pere Falqués, qui obrí balcons, decorà la façana amb esgrafiats i alçà el cos central, a part de molts altres canvis, bàsicament decoratius.
Pere Falqués és el prolífic autor d’obres tan conegudes com l’església de Sant Andreu Palomar, la Casa de la Lactància, la Central Catalana d’Electricitat o els famosos fanals modernistes del passeig de Gràcia.
Però la reina regent va passar del palau que els barcelonins li regalaven i el 1900 es decidí dedicar l’edifici a Museu Municipal d’Art. Així doncs, s’afegiren dos cossos, un a cada costat, decorats amb busts de personatges relacionats -més o menys- amb l’art.
No seria fins al 1932 quan l’edifici es convertiria en la seu del Parlament. Amb la dictadura, seria clausurat i convertit en caserna. A continuació s’instal·laria el Museu d’Art Modern i altres organismes, fins que el 1980 tornaria a acollir el Parlament.
Triats a dit
L’ampliació de l’edifici del Parlament de Catalunya realitzada el 1911 per convertir-lo en Museu d’Art, incloïa unes fornícules per a contenir diversos busts.
La tria dels personatges no va tenir res d’imparcial. El museu era una iniciativa cultural que, després d’anys de domini centralista, volia fer valdre les arrels catalanes. Es van buscar figures que en el moment de la construcció de l’edifici, gaudien de certa popularitat, reafirmant un passat cultural, en alguns casos dubtós.
Així doncs, d’una banda trobem artistes medievals, com els pintors de retaules Lluís Dalmau, Lluís Borrassà o la nissaga dels Vergós. De l’altra tenim personatges del segle XVIII com l’escultor Nicolau Travé, els pintors Pere Pau Montanya, Manuel Tramulles, Josep Bernat Flaugier, Antoni Viladomat i Ramon Amadeu.
Els més fàcilment visibles corresponen al segle XIX. La majoria van ser professors de la Llotja, fet que demostra que hi havia favoritisme en la tria. Dins d’aquesta etapa veiem pintors com per exemple Benet Mercadé, Salvador Mayol, Marià Fortuny o Joaquim Vayreda. L’escultura està representada per Damià Campeny i Jeroni Sunyol i l’arquitectura per Elies Rogent entre altres.
Curiositats
Com que només apareix el cognom, sembla que en alguns casos hi ha contemplada tota una nissaga, com els Vergós. Però, a qui van retratar? Doncs sembla que a ningú en concret, ja que el bust no correspon a cap rostre en concret.
D’altra banda, el bust de Vayreda és una rèplica d’un altre que hi ha al parc de la Ciutadella, realitzat per Manuel Fuxà. La còpia es deu a Josep Canalies, probablement un treballador del taller de Fuxà.
Un bust correspon a Ferdinando Galli, un artista italià que al segle XVIII va venir a Barcelona per tal de supervisar aspectes decoratius del casament de Carles d’Àustria. Tot i que després va viure uns anys aquí i la seva empremta va ser poc rellevant, l’ajuntament va voler dedicar-li aquest reconeixement. Col·locar un personatge austriacista en temps de monarquia borbònica tenia una evident intencionalitat política.
Finalment, hi ha un bust dedicat a un tal mestre Alfonso que ningú sap qui va ser. En aquells temps era famós perquè se li atribuïa la magistral taula renaixentista ‘La degollació de Sant Medir’. Temps després es descobrí que la pintura representava Sant Cugat i que l’autor era Ainé Bru. Però l’Alfonso ja era a la fornícula.
Autors de prestigi
Aquests retrats en pedra van ser encarregats per la Junta de Museus a importants escultors del moment com Rafael Atché, els germans Oslé, Pau Gargallo, Enric Clarassó o Venanci Vallmitjana entre altres. Per tant, són artistes representats per altres artistes. Molt adient per a un museu.
Actualment, de les vint-i-vuit figures només unes poques són visibles pels vianants. La resta queden ocultes per la vegetació, el zoo o bé es troben encarades cap a patis interiors o amagades per instal·lacions posteriors.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Parc de la Ciutadella. Barcelona
Saber més
- Fortalesa de la Ciutadella: memorial1714.cat
- El palau del Parlament: parlament.cat
- Elements de valor històric i artístic del Parlament de Catalunya: parlament.cat
- Pere Falqués: dbe.rah.es
- Exposició Universal: mnactec.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: