Església de Sant Nicolau de València.
Sant Nicolau, Santa Claus o el Pare Noel actualment són el mateix personatge amb diferent nom. Però l’enrevessada història, plena de mites, controvèrsies i campanyes de màrqueting d’aquest senyor grassonet que vesteix de vermell i viu en un fred país, es remunta fins i tot molt abans de l’era cristiana.
Hold Nickar era un llegendari déu nòrdic que anunciava el solstici d’hivern creuant el cel i distribuint benediccions als seus fidels. Curiosament, aquest i altres símbols van ser apropiats segles més tard pel cristianisme per tal de donar forma a Nicolau, un sant tan poc creïble, que fins i tot el papa Pau VI el va suprimir del calendari.
Però tant és! anem a veure qui diuen que va ser.
Repartint felicitat
Fill de pares amb calerons i molt creients, en Nicolau va néixer allà pel segle III on actualment es troba Turquia. A la mort dels seus pares, va heretar una fortuna que ara ens aniria bé per liquidar la hipoteca. Però, altruista com era, va repartir l’herència entre els més necessitats i va marxar a la ciutat de Mira.
Diu la llegenda que en aquella ciutat feia poc havia mort el bisbe i els sacerdots no es posaven d’acord sobre qui el succeiria. Llavors van decidir que el primer capellà que entrés al temple seria nomenat sacerdot. I mira tu per on, que va ser Nicolau.
Més tard, l’emperador el va fer empresonar, però després va ser alliberat. Va ser molt combatiu amb les altres creences diferents al cristianisme. Quan va morir de vell, les seves restes es dugueren a la ciutat italiana de Bari. A causa dels nombrosos suposats miracles, es convertí en el primer sant no màrtir i el seu culte es va popularitzar molt per Catalunya i València.
Els seus miracles acostumen a anar de tres en tres. Tres noies pobres a qui va donar un dot suficient per casar-se i no haver de ser prostitutes; tres nens que van morir en caure d’un arbre i ell els va ressuscitar, tres generals condemnats a mort injustament i que per la intercessió del sant, es van salvar. I encara hi ha un altre que l’explicaré més avall.
El temps, l’evolució de les tradicions i el màrqueting, van donar lloc a un sant generós que feia regals als infants.
Apoteosi barroca
Un dels llocs on es venera aquest personatge és a l’església de Sant Nicolau de València. La discretíssima entrada al carrer de Cavallers dona poques pistes del que s’amaga al final d’un estret passatge.
Pel que sembla, en temps pretèrits els romans ja veneraven aquí mateix a les seves divinitats i enterraven els seus difunts. Així doncs, ens trobem en un recinte considerat sagrat des de fa molts segles.
Al segle XIII aquesta va ser una de les primeres parròquies de la ciutat, que ja llavors estava dedicada a Sant Nicolau. Més tard, Sant Pere Màrtir faria un miracle i es colaria com a cotitular del temple. L’edifici va ser ampliat i modificat diverses vegades, primerament en estil gòtic.
A finals del segle XVII es decorà l’interior segons el gust barroc, no deixant un sol espai buit. Les espatarrants pintures del sostre relaten principalment les vides de Sant Nicolau i de Sant Pere Màrtir.
Pere Màrtir -no confondre amb el Pere de les claus del cel- va ser un sacerdot dominic que va néixer a Verona al segle XIII. Fill d’una família de càtars, va lluitar precisament contra aquesta -suposada- heretgia, arribant a inquisidor.
Era un gran orador i predicador i se la va passar evangelitzant tota Itàlia. Un dia que anava xino-xano, un home li clavà un parell de ganivetades que el van deixar fregit. Diuen les males llengües que l’assassinat l’ordí un bisbe heretge.
El cel per un forat
Tan destacada resulta la decoració, que hi ha qui anomena aquesta església la Capella Sixtina valenciana.
Abans de realitzar les pintures, l’interior de la nau va ser totalment recobert d’estucs per tal de suavitzar la superfície. El disseny de les magnífiques pintures va anar a càrrec del cordovès Antonio Palomino, qui el 1688 obtingué el títol de pintor del rei.
A més de treballar a la Cort, també va decorar altres esglésies, com aquesta. No obstant això, la realització -és a dir, qui es va embrutar les mans-, la va dur a terme el 1700 el valencià Dionís Vidal, deixeble de Palomino.
Vint anys més tard Palomino va escriure una important obra de referència amb les biografies dels pintors del segle d’or espanyol. Però no va incloure el seu deixeble i això li va valdre a Vidal l’oblit de les generacions posteriors.
Com he comentat, el sostre es divideix en dues parts que relaten diversos fets de les vides dels dos sants en nòmina. En un rampell de virtuosisme, s’inclouen unes obertures simulades que permeten ‘veure’ un cel blau amb alguns núvols.
Miracle macabre
Quan acabis la visita a l’interior de l’església de Sant Nicolau de València, dóna la volta fins a la plaça del mateix nom per contemplar la façana. Sota la rosassa que dibuixa la creu de David, s’obre la portalada del segle XV, un dels pocs elements gòtics que resten visibles. El relleu del timpà representa la Verge envoltada d’angelets.
Però l’anècdota la trobem més amunt. Cal fixar-s’hi bé per veure que al vèrtex de la portalada hi ha representat un plat amb una ‘coca de carn‘. Aquest curiós detall fa esment a un rocambolesc miracle de Nicolau.
Diu el relat que el nostre sant va passar la nit en una hostatgeria. El sopar consistia entre altres, en una coca de carn. El bisbe s’adonà que la carn era humana i descobrí que l’hostaler assassinava hostes per convertir-los en l’àpat d’altres clients.
Després d’un escorcoll, dins una bota aparegueren els cossos de tres infants, que Nicolau va ressuscitar. I aquí tenim el plat que recorda el -suposat- fet.
Al costat de la portalada hi ha una capelleta al mur amb una reixa i un plafó ceràmic que recorda que aquí hi havia l’antic fossar o cementiri parroquial. Sota la teuladeta de fusta es representa el monograma de Crist (IHS) i alguns elements relacionats amb la Passió.
Prediccions acomplides
Si acabes de donar la volta, trobaràs una altra portalada. En aquest cas és neogòtica, ja que va ser realitzada a mitjans del segle XIX per Joaquín María Calvo, important arquitecte que va projectar diversos edificis i esglésies en estils igualment clàssics.
Un plafó ceràmic ens explica una altra història, mig llegenda mig real. Nascut al segle XIV a seixanta quilòmetres d’aquí, Alfons de Borja va ser un destacat jurista eclesiàstic. Diuen les cròniques que un dia va conèixer Vicent Ferrer, el famós predicador valencià. Aquest va predir que Alfons arribaria a papa i a més, canonitzaria a Vicent com a sant. Així ho veiem a l’escena de l’esquerra del plafó.
Dit i fet, Alfons va començar a escalar càrrecs a la Cort gràcies als seus dots com a diplomàtic. El rei Alfons el Magnànim el recompensà finalment amb un important càrrec en aquesta església de Sant Nicolau de València.
Anys després, arribaria al pontificat sota el nom de Calixt III i elevaria Vicent Ferrer als altars, tal com apareix a l’escena de la dreta del plafó.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Cavallers, 35. València
Saber més
- Sant Nicolau: bibiloni.cat
- Finding St. Nick: worldtrek.org
- Qui va ser realment Santa Claus?, per C. Masanés
- Parròquia de Sant Nicolau: jdiezarnal.com – sannicolasvalencia.com
- Miracles de Sant Nicolau: quieroitalia.com
- El miracle del plat de coca de carn: actualitatvalenciana.com
- Antonio Palomino: museodelprado.es
- Dionís Vidal: wikiwand.com – valentinatopofilia.wordpress.com
- Calixte III: dbe.rah.es
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: