16 coses imprescindibles per veure en un itinerari per Alfara del Patriarca (València).
El Carraixet és un barranc sec que el dia que baixa aigua inunda tota l’Horta Nord valenciana. És un topònim llatí que antigament feia referència a l’abundor de l’herba coneguda com a càrritx. En els seus quaranta-cinc quilòmetres aquesta riera passa per diverses poblacions que conformen la Mancomunitat del Carraixet.
Una d’aquestes poblacions és Alfara del Patriarca, de la qual ja vaig parlar de la seva història en un altre article. Però avui hi torno per fer una breu descoberta pels seus carrers. Com no pot ser d’altra manera, comencem per la plaça Sant Joan de Ribera, centre històric de la vila. Al segle XVII, quan els temes divins eren més terrenals, l’arquebisbe de València Joan de Ribera, va comprar el senyoriu d’Alfara.
1. El rovell de l’ou
Entre altres possessions, el senyor Ribera, conegut com El Patriarca -d’aquí el segon nom de la població-, va passar a ser propietari del Palau de la Senyoria. Aquest edifici fou construït al segle XIV i allotjà diverses famílies benestants que van anar remodelant l’estructura al seu gust.
El Patriarca va fundar el col·legi Corpus Christi per a la formació de sacerdots, entitat que es convertiria en un referent de la Contrareforma a València. L’escut amb el calze a la façana del palau en deixa constància. El mateix blasó el pots veure a la façana de l’església de Sant Bartomeu presidint la plaça.
Aquesta església fou edificada al segle XVII al lloc d’una anterior, quan Ribera va cedir el senyoriu d’Alfara al col·legi. Les obres finalitzaren un segle més tard. Si és oberta, no et perdis el plafó ceràmic barroc d’una de les capelles de l’interior.
Enfront del poder diví, destaca l’edifici de l’Ajuntament. Va ser construit a principis del segle XX com a residència d’un metge. L’arquitecte valencià Antoni Gómez Davó projectà l’habitatge seguint l’estil i l’estructura del palau del Senyoriu amb qui fa cantonada. Davó va destacar especialment per la construcció de diversos edificis per a entitats bancàries a la ciutat de València, utilitzant un estil que incorporava elements del barroc.
2. Temps de cinema
Baixa fins al carrer 1er de Maig, Dr. Navarro i a l’avinguda Nou d’Octubre atura’t per veure dos interessants edificis. Després de consultar cartografia variada he d’admetre que no em queda clar si aquest carrer pertany a Alfara o a Moncada. Tan és. Al número trenta-nou hi ha un interessant habitatge particular molt ben restaurat. Probablement data de principis del segle XX.
A pocs metres i mig morta de pura desídia, s’aguanta com pot la façana de l’antic cinema Ideal Rosales, un bon exemple d’arqueologia industrial. Inaugurat el 1925, quan Moncada tenia uns cinc mil habitants. El local també oferia representacions teatrals del gust de l’època, generalment comèdies amb diàlegs poc complicats.
3. Cases i personatges
D’aquí ves a buscar el carrer Sant Bartomeu. Passaràs pel davant del Teatret, amb un llarguíssim balcó que dóna la volta a la cantonada. Aquest edifici de principis del segle XX va ser casino i seu d’una organització d’agricultors.
Ja que hi ets, observa també els interessants edificis de maó vist de finals del segle XIX que hi ha en aquest carrer, algun amb decoració de mosaic. Com per exemple, el del número trenta. Aquest habitatge per a alguna família benestant de finals del segle XIX mereix una aturada. Fixa’t amb la decoració de rajoles -taulells que en diuen aquí- amb el cap d’un personatge egipci.
Al segle XIX, arran de diversos fets, com la campanya napoleònica a Egipte i de l’impacte de la guerra espanyola a l’Àfrica, s’estén el gust per les cultures exòtiques. Aquest mateix motiu el trobarem en un altre habitatge d’Alfara i també en altres poblacions, com Quart o València. Per tal que el vegis de més a prop, aquí tens una mostra exposada al magnífic Museu del Taulell d’Onda. Preciós, oi que sí?
Continua aquest itinerari per Alfara del Patriarca i tomba pel carrer de Sant Vicent. Nascut a València al segle XIV, Vicent Ferrer és un personatge molt vinculat a aquestes terres, reconegut pel seu antisemitisme, pels nombrosos viatges que va fer i per ser protagonista de curiosos miracles.
Entra pel carrer de Lluís Vives, un altre valencià de renom que va néixer al segle XV i va destacar en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
4. Passat industrial
I és així com et trobaràs cara a cara amb una descomunal xemeneia, coneguda com el fumeral. No és l’única, però sí que és la més interessant i diferent de totes les que has vist fins ara. La sinuosa col·locació dels maons li atorguen una peculiar fesomia que hi ha qui relaciona amb l’art-déco, que tot pot ser.
Aprofitant l’excel·lent argila d’aquests verals, a finals del segle XIX s’instal·len aquí importants fàbriques de teules i maons per tal d’abastir la demanda constructiva del moment. El fet que aquestes xemeneies tinguin tanta altura es deu a que havien d’evacuar els fums i alhora proporcionar el tir suficient, gràcies a la tendència a ascendir que té l’aire calent. En ser fetes de maó minva el refredament dels fums i facilita l’ascens.
Actualment tot el que abasta la mirada forma part de la important universitat catòlica privada Cardenal Herrera, que pertany al grup de la Fundació San Pablo CEU. Nascut a Santander el 1886, Ángel Herrera Oria va ser un jesuïta advocat, periodista catòlic, bisbe, cardenal qui fundà un centre d’estudi per a futurs bisbes.
5. Auto protagonisme
El carrer Primer de Maig, siguem sincers, no té gens d’interès. És una transitada via amb edificis anodins, comerços i poc més. No obstant això, et demano que t’acostis al número vint-i-quatre per observar una curiositat. Damunt d’una alta entrada hi ha una escultura. Amb una mà aixecada amb una maça i amb l’altra amb un cisell un home està cisellant una obra abstracta.
La cara de l’home correspon a la de Raúl Abad, l’artista real que regenta el taller d’escultura. L’obra, executada amb algun material sintètic ja presenta signes evidents del pas del temps, fet que diu poc en favor de l’autor. Abad es dedica principalment a fer tota mena d’imatgeria religiosa figurativa, tant per a esglésies i monuments com per a escultura funerària. En menor mida produeix obres abstractes, com la de la façana.
6. Manca de vocació
Tot i que pertany al municipi veí de Moncada, no podem obviar el descomunal edifici del Seminari Major, ja que ha tingut una gran empremta en ambdues poblacions. El 1944 es col·locava la primera pedra d’aquest immoble pertanyent a l’arquebisbat de València. Les obres s’allargarien durant més de vint anys, culminant amb la inauguració de l’església.
D’una banda, aquí es formarien els aspirants a sacerdots. De l’altra banda, una part es llogaria i s’impartiria formació escolar fins al dia d’avui. L’edifici va ser projectat per Vicente Traver Tomás, nascut el 1888 a Castelló de la Plana, qui fou arquitecte diocesà. També va ser polític, convertint-se en el primer alcalde franquista de la seva ciutat natal. Aquí queda.
Enfilada dalt de la façana de la capella hi ha l’escultura de la Immaculada Concepció, patrona del Seminari. A un costat i a l’altre hi ha representats sengles papes, un dels quals (el de la dreta) penso que és Pius XII, gran promotor de l’obra seminarista. Actualment, sense tanta vocació sacerdotal, gran part de les instal·lacions d’aquest desmesurat edifici romanen buides i amb un futur incert.
7. Tradicions fúnebres
Si ho desitges, en aquest itinerari per Alfara del Patriarca pots continuar per la mateixa carretera i arribaràs al discret cementiri, del qual no he trobat cap informació. Antigament hi havia diversos tipus d’enterrament. La categoria venia determinada pel nombre de capellans que hi prenien lloc. Si només hi anava un, es deia ‘enterrament de capa i creu’.
Generalment es resava el rosari a la casa del finat i un grup d’homes entonava cants tristos. En cas que el difunt fos de família modesta, dos dels familiars sortien a recollir almoina casa per casa per poder celebrar missa. El dol es complia rigorosament durant vuit dies i els familiars no escombraven la vorera, sinó que ho feien els veïns.
Ves a buscar el carrer Major on cal parar atenció als interessants habitatges que l’especulació va respectar.
Abans de tombar pel carrer de Don Emilio Ramón Llin -nom d’un metge que visitava aquesta i altres poblacions de la rodalia-, observa un plafó ceràmic de finals del segle XVIII. Es tracta d’una peculiar representació de la Trinitat que a més, incorpora la Mare de Déu dels Desemparats i Santa Bàrbara -vestida a la romana-. Aquesta composició es troba també en altres poblacions de la rodalia. Fixa’t que, per tal d’encabir les divinitats de la zona superior dins un quadrat, l’artista va haver d’escurçar el cos de les figures
8. La llar de l’escultor
A la cantonada amb el carrer dels Cavallers fes una altra aturada. Tens davant teu un habitatge actual de maó vist que incorpora a la façana diversos motius escultòrics que semblen pertànyer a un altre edifici. Aquí viu Alejandro Inglés, un escultor que ha treballat en la restauració de la malmesa decoració d’importants edificis de la ciutat de València, com el palau del Marquès de Dos Aguas, la seu de Correus o el que es coneix com a Edifici del Rellotge, situat al port.
Precisament, els motius escultòrics d’aquest darrer edifici són els mateixos que tens al davant. L’antiga estació marítima, més coneguda com a Edifici del Rellotge, va ser construïda el 1916 amb un estil clarament afrancesat, prenent com a model l’estació de trens de Lió a París.
Les dues escultures, que a l’edifici original es troben en una mateixa façana, s’assemblen molt però presenten diferències subtils. Una sembla representar l’activitat siderúrgica. En canvi l’altra, amb el barret del déu Hermes, és una clara al·lusió al comerç.
El 2005 l’Edifici del Rellotge fou remodelat completament, ja que havia patit greus desperfectes durant la Guerra Civil. És quan Inglés executà les còpies de les escultures, una per a l’edifici del port i l’altra per a casa seva.
9. A prop d’aquí
No estaria de més que, ja que est aquí, t’acostis fins al carrer de Sant Vicent per veure -si el trobes obert, és clar- el curiós calvari. Totes les poblacions de l’Horta en tenen un, però aquest és més senzill i no per això menys interessant. Inaugurat el 1867, el recinte fou reedificat el 1929. Malgrat això, els plafons ceràmics de les estacions són posteriors a la Guerra Civil.
Seguint per la mateixa vorera, pocs metres més amunt, destaca un habitatge dels que es coneix com a torre Miramar, per la torre que sobresurt a la cantonada. Observa les delicades reixes dels balcons i l’escultura d’un sant que no tinc clar qui és. Però, pel damunt de tot, acosta’t a veure les rajoles blanques i negres del brancal de la porta, que reprodueixen escenes del Quixot. Una delícia!
Enrajolar els brancals és un costum molt arrelat des del segle XIX a la zona de l’Horta, com una manera d’exposar públicament l’estatus social. Tot i que a Alfara del Patriarca queden poques mostres, ves amb els ulls ben oberts per descobrir aquestes meravelles decoratives.
10. Un carrer noble
Continua aquest itinerari per Alfara del Patriarca pel llarg carrer dels Cavallers, un dels més rellevants de la vila, i ves admirant els habitatges que la burgesia s’hi va fer construir a finals del segle XIX. Els més interessants es troben al costat dels nombres parells i generalment són edificis simètrics que consten de planta baixa i un pis amb balcó.
En primer lloc tens la del número vint-i-vuit amb una carota damunt la porta que treu la llengua. Totes les obertures contenen un element semicircular de ferro colat que rep el nom de guardamalleta. La seva funció és tapar la persiana quan es troba enrotllada. Té el seu origen en les peces de tela que antigament tapaven les cortines de casa o el teló del teatre. Els que veus aquí són especialment notoris, però en trobaràs de més discrets a altres edificis.
11. Cases de tots els estils
Tres portes més amunt hi ha un altre habitatge singular, en aquest cas d’estil neoplateresc, un corrent sorgit l’any 1900 que buscava la inspiració en l’esplendorós passat de la península al segle XVI. Aquest estil va fer fortuna i s’utilitzà per a nombrosos edificis oficials del país.
Para atenció a les finestres amb relleus, els motius heràldics, les treballades reixes de forja, els medallons amb personatges clàssics i el gran ràfec sota la teulada. Et semblarà que no pot ser, però no he trobat una sola ratlla parlant d’aquesta façana.
Al número setze, un habitatge exhibeix tot un repertori decoratiu a base d’elements inspirats en l’art grec clàssic així com imitació de maons i falsos marbres. Tal com has vist en un altre carrer, aquí també tenim les rajoles amb la faraona. Així mateix hi ha guardamalletes de ferro colat a les finestres superiors.
Gira a la dreta pel carrer Mestre Palau. Manuel Palau Boix va ser un compositor nascut a Alfara del Patriarca a finals del segle XIX. Esdevingué professor al conservatori de València i va compondre un bon grapat d’obres.
12. Emparant desvalguts
Fixa’t a la paret on hi ha un taulell ceràmic del segle XIX que representa la Mare de Déu dels Desemparats, extreta d’una estampa de l’època. En realitat, el seu nom complet és Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desemparats i és la patrona de la ciutat de València.
El seu culte tingué lloc al segle XV, quan un capellà va presenciar com uns nanos feien burla d’un boig indigent. L’homedecidí fundar una confraria per atendre aquestes persones i la va posar sota l’advocació de la Mare de Déu. Als seus peus hi ha dos Vicents: Vicent Ferrer i Vicent d’Osca. Del primer ja he parlat abans. El segon era ajudant del bisbe de Saragossa i va acabar els seus dies a València on fou cremat.
Al següent habitatge trobaràs un altre interessant brancal enrajolat que decora el portal.
13. Conserves vegetals
Aquest itinerari per Alfara del Patriarca et durà novament al carrer de Sant Bartomeu on, al que abans eren els afores de la vila, vueràs les antigues instal·lacions de la Unió Conservera i Arrossera, reconvertides en escola. Popularment conegut com ‘La Conserva‘, aquest edifici construït el 1926, es dedicava a la fabricació de conserves vegetals, així com melmelades i llet condensada.
14. Mistos franciscans
A pocs metres s’aixequen les restes del convent franciscà de Sant Dídac que espera millors temps. Al segle XV Dídac fou un missioner franciscà sevillà, molt popular per la seva generositat. Morí a Alcalà d’Henares després d’exercir com a porter i cuiner de diversos convents a Canàries, Roma i a altres indrets.
Diuen les cròniques que un ric llaurador de la vila solia anar de cacera a unes muntanyes que hi ha a uns vint quilòmetres d’aquí. Un dia de tempesta demanà aixopluc als monjos franciscans d’un convent. Imagino que devia ser molt ben atès, perquè els proposà de fundar un altre convent a Alfara.
Ens trobem a finals del segle XVI i Joan de Ribera, senyor feudal de la vila donà el seu consentiment per a la construcció de l’edifici, en un terreny de Gaspar Jaca, que així es deia el llaurador i caçador. Amb la desamortització del segle XIX l’edifici, edificat totalment amb maó -o rajola com en diuen aquí-, allotjà una fàbrica de mistos fins no fa gaire. A causa dels reiterats incendis que ha patit, l’estructura interior ha quedat molt malmesa.
15. Una font amb segones intencions
Per finalitzar aquest itinerari per Alfara del Patriarca, acosta’t a la font de Sant Isidre que trobaràs a pocs metres seguint aquest carrer. Està situada a la vora de la séquia de Montcada, un dels sistemes hidràulics més antics de les terres valencianes. Aquest canal rega la gran Horta, famosa per la plantació de cítrics.
La font, siguem sincers, no té cap atractiu, però ens hi aturem perquè forma part de la història. Un plafó ceràmic representa Isidre, anomenat Llaurador, un personatge nascut al segle X a Madrid, quan encara era territori musulmà. Treballà la terra com a jornaler, motiu pel qual se’l sol representar amb una aixada, una pala o una arada.
Aquest senyor que, com diuen a Llevant era un ‘faenafuig‘, se la passava pregant mentre els àngels li llauraven el camp. Però el fet d’haver guarit alguna reina i guanyat la batalla de les Navas de Tolosa, foren motius més que suficients per a consagrar-lo definitivament com a patró de la reialesa -i de la capital- així com dels pagesos de tot el país, desbancant altres sants més de la terra.
Però encara hi ha més
Sota la imatge del sant llaurador, hi havia la inscripció “25 años de paz” que, tot i que la pots veure encara a la fotografia, el 2022 va ser eliminada a cops de martell (prou temps que van trigar a fer-ho!). Després d’uns quants anys insistint en la “Victoria” -així amb majúscules-, el dictador es va deixar convèncer de què calia canviar d’estratègia. El 1965 es va posar en marxa una gran campanya a escala nacional, que ressaltava el període de pau que gaudia la població des de la finalització de la Guerra Civil.
La celebració pretenia associar la pau a les millores econòmiques i socials. Així doncs, nous hospitals, carreteres i urbanitzacions van incorporar aquest eslògan, que encara avui perdura en diversos indrets, com aquí. De fet, fins i tot l’eslògan es va arribar a encunyar en català!
16. No t’ho perdis
Si et ve de gust, pots continuar aquest itinerari per Alfara del Patriarca fent una breu passejada entre els tarongers, seguint un tram de la Reial Sèquia de Moncada. Arribaràs al molí hidràulic d’Alfara, construcció que està totalment abandonada i a punt de caure a trossos de pura desídia.
Aquest històric edifici està documentat al segle XV i pertanyia al Reial Col·legi Corpus Christi de València. També es coneix com a molí d’Alcañiz perquè el va adquirir aquesta família al segle XIX després de la desamortització de béns eclesiàstics. Llavors es transformà en un molí fariner mogut a vapor i posteriorment per electricitat. Encara pots veure restes d’ambdues forces motrius.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell, per V. Baydal i F. Esquilache
- Propuesta de catálogo de edificios protegidos…, per C. Aparicio
- Castell de la Senyoria: espaicarraixet.es
- Patrimoni d’Alfara: beatriunavarro.blogspot.com
- Cine Ideal Rosales: prospectosdecine.com
- Joan de Ribera: wikiwand.com
- Antonio Gómez Davó: wikiwand.com
- Església de Sant Bartomeu: beatriunavarro.blogspot.com
- Els rajolars d’Alfara: espaicarraixet.es
- El fumeral del rajolar de Bonet: beatriunavarro.blogspot.com
- Raúl Abad: arteyesculturas.es
- Vicente Traver: wikiwand.com
- Els enterraments: alfaradelpatriarca.es (pàg. 8)
- Història del Seminari: paraula.org – historiarum.es
- El Seminari: wikiwand.com – lasprovincias.es
- Ángel Herrera: wikiwand.com
- Taulells valencians del gòtic a l’art-déco, per N. Blasco
- La pintura ceràmica d’Alfara del Patriarca, per B. Navarro
- Mare de Déu dels Desamparats: wikiwand.com
- Edifici del Rellotge: valenciacuriosa.blogspot.com – actualitatvalenciana.com
- Alejandro Inglés: lasprovincias.es
- Guardamalleta: wikiwand.com
- Arquitectura neoplateresca: wikiwand.com
- Manuel Palau: wikiwand.com
- La Conserva: espaicarraixet.es
- Convent de Sant Dídac: familiarodrigobigne.blogspot.com
- Sant Dídac d’Alcalà: levante-emv.com
- Sant Isidre: bibiloni.cat
- Reial Sèquia de Montcada: uv.es
- 25 años de paz: pionerosgraficos.com – joaquimverdaguer.blogspot.com
- El molí: uv.es
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: