El balneari La Doncella de la Costa de Badalona.
Diu la lletra d’una havanera, que hi havia una noia que estava brodant i va veure un vaixell que lluitava contra un huracà. Finalment i resumint, els mariners van arribar a bon port cantant visca l’amor.
Aquesta peça va ser composta cap al 1876 per en Ramon Bartomeus i Mola. Nascut a Barcelona el 1832, Bartomeus va ser un compositor contemporani d’Anselm Clavé, amb qui hi havia una gran rivalitat. Malgrat que tots dos van realitzar concerts similars i amb molt bona crítica, sembla com si actualment només existís Clavé.
De petit va mostrar una gran aptitud musical, ja que a onze anys formava part d’una orquestra. Va escriure sarsueles, simfonies i música religiosa. “La donzella de la costa” és una de les més celebrades, que encara es pot escoltar en concerts d’havaneres.
De fet, aquesta era una de les peces que fa un segle un grup d’amics cantaven a la platja de Badalona. Precisament a la platja on actualment hi ha l’establiment amb el nom de l’havanera.
Temporada de bany
El balneari La Doncella de la Costa (sic) encara conserva les casetes, record de les que el 1929 es van construir de fusta perquè els banyistes es poguessin canviar.
Després de les destrosses d’un temporal, l’edifici va haver de ser refet en bona part. Trenta anys més tard, el 1962, el pescador Joaquim Blanch i el seu nebot, que venia el peix al mercat, van fer construir l’edifici que hi ha actualment, un dels pocs de la costa que, de moment, s’ha escapat de l’enderroc.
Aquest no va ser el primer negoci de banys a Badalona. Segles després que els romans es remullessin a les termes d’aquesta ciutat, la passió pel bany va convertir-se en una moda. Amb l’arribada del ferrocarril s’arranjà el passeig, es plantaren palmeres i s’instal·laren bancs.
És en aquest entorn que els banys d’en Titus van ser creats el 1880 pel malaltís fill d’un patró pescador. L’èxit d’aquest primer establiment s’intensificaria durant els anys vint i fins i tot seria la llavor de la creació del Club Natació Badalona el 1930.
Altres locals de banys s’obririen, com La Sirena, Can Belluguets, Mar i Cel i, naturalment, La Doncella de la Costa, l’únic que ha sobreviscut.
Dissenys que perduren
Probablement la persona que va dissenyar el característic logotip, va pensar que per a un establiment marítim, era més adient una sirena fent sonar una closca que no pas una noia brodant un mocador. Però aquí la tenim, amb més de seixanta anys i sense mostrar senyals d’envelliment.
Molt interessants resulten els enrajolats de la façana que m’atreviria a dir que daten dels anys setanta i per tant, són posteriors a la construcció de l’edifici.
Els peculiars cercles de tonalitats torrades em fan pensar si no es tracta d’un dels nombrosos dissenys del catàleg que l’empresa Novo & Bono comercialitzava aquells anys. Altres combinacions molt similars es poden veure a façanes i vestíbuls d’edificis de Barcelona i rodalia.
Però, qui va ser l’arquitecte? No ho sé. Casualitats de la vida -o no-, a Badalona hi havia un constructor amb el mateix nom i cognom del propietari de l’establiment: Joaquim Blanch Cairó. Durant els anys vint i trenta del segle passat va realitzar diverses obres d’estil noucentista i va col·laborar amb Josep Lluís Sert. Va ser ell l’autor de La Doncella de la Costa? Algú ho sap?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig Marítim. Badalona
Saber més
- El restaurant: donzella.cat – labcnquemegusta.com
- Fotografies antigues: museudebadalona.cat
- La partitura: bdh-rd.bne.es
- La lletra: cantut.cat
- Ramon Bartomeus (1832-1918): Perfil humà i musical, per M. T. Garriga
- Enrajolats similars: El mosaic del meu barri
- El Titus de la platja: independentbadalona.cat
- Joaquim Blanc Cairó: elturnemimecanic.blog.cat
Espectacular la acuarela. Me gusta el blog en genrral. Enhorabuena
Moltes gràcies!