Làpida medieval a Es Bòrdes, a la Vall d’Aran.
Per començar, no pensis que la idíl·lica Vall d’Aran ha estat sempre un paratge tranquil i ple d’esquiadors de l’aristocràcia. Allà pels temps de l’olha aranesa -segle XIII, any amunt any avall-, quan el cru hivern ho permetia, és clar, això era un no parar.
Per aquí passava el Camin Reiau, un camí utilitzat en època romana que venia de Toulouse, travessava tota la vall d’Aran i, passant pel Pòrt de la Bonaigua arribava fins a Tarragona.
Un lloc estratègic d’aquesta ruta era on actualment es troba el poblet d’Es Bòrdes, en la confluència dels rius Garona i Joèu i de diversos camins. Si fas la inevitable visita a l’Artiga de Lin, passaràs per aquí. No passis de llarg. Fes una breu aturada i llegeix això.
Vigilant els camins
Al segle XIII després que el rei de França envaís la Vall d’Aran, les tropes franceses del senescal de Tolosa feren construir un castell en un monticle que dominava el camí. Durant cinc segles la fortalesa es convertí en la principal defensa d’Aran, on també residien els governadors francesos de la vall.
Tanmateix s’explica que aquesta important fortificació disposava de canons adornats amb una cara de lleó, que van acabar donant nom a l’edifici, que es coneix com a Castèth Leon.
La construcció va patir els desperfectes d’un terratrèmol al segle XIV, l’ocupació de les tropes castellanes al segle XVII i dels francesos un segle més tard. Finalment, una darrera invasió de les tropes al servei de Lluís XIV van deixar el castell completament enrunat.
La vila
A partir del segle XVIII, als peus de la fortalesa, s’establiren diverses quadres -bordes- que donaren lloc a l’actual població de carrers costeruts.
L’església de la Mair de Diu deth Roser d’Es Bòrdes es construí al segle XIX damunt d’una anterior més petita. D’altra banda, al costat de la porta s’encastà una llosa que, segons diu tothom, prové del desaparegut castell.
Probablement es tracta de la tapa d’un sarcòfag del segle XIV. De manera molt esquemàtica, veiem un cavaller en posició orant, vestit amb cota i espasa. Observa els rínxols que sobresurten de la seva cara somrient.
Damunt la làpida medieval a Es Bòrdes, una inscripció ens informa que el difunt era el fill d’un tal Esteve de Merriaco, probablement un noble del Castèth Leon.
Sota els peus jeu un lleó amb una corona que té forma de castell, fet que ens indica que el xicot no era un qualsevol i també fa esment al nom de la fortalesa on residia.
Però, qui va ser? Què va fer? On era realment la llosa? Com es va trobar? Em temo que tot això formarà part del misteri que envolta el descans del cavaller.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça deth Jardin, 1. Es Bòrdes
Saber més
- Camin Reiau: valdaran.com
- Topònim: icgc.cat
- Es Bòrdes: esbordes.org – enciclopedia.cat – valdaran.com
- Val d’Aran. Era luta ena termièra, per J. C. Riera
- Castèth Leon: artmedieval.net
- La làpida: patrimonifunerari.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: