L’antic restaurant Miami de Manresa.
Comencem pel principi. En primer lloc, al segle XVI, l’explorador i conqueridor espanyol Juan Ponce de León no es diferenciava gaire de l’actual família Kardashian. Tan preocupat devia estar amb el seu físic que va arribar fins a l’actual península de Florida cercant la font de l’eterna joventut.
Naturalment no la va trobar. Tanmateix, el que sí que va trobar va ser una sorprenent varietat de tribus indígenes. Una d’aquestes ètnies, els ‘maiaimi‘ és la que va donar nom al cabalós riu de prop de nou quilòmetres, que desemboca a l’Atlàntic i que significa ‘gran aigua‘.
Seguidament, el 1891 una vídua amb calerons va comprar un bon tros d’aquell territori, va fer arribar el ferrocarril i va construir un luxós hotel. Cinc anys més tard la població de Miami ja existia oficialment -els indígenes s’havien extingit-. Atrets pels suposats diners fàcils, una onada de persones d’arreu va fer créixer la ciutat cap als anys vint del segle passat.
Influències d’arreu
En aquells moments triomfava l’estil art-déco, que va deixar una estesa d’edificis de línies geomètriques i colors pastel.
A casa nostra l’art-déco es va fer un petit espai, lluitant amb el noucentisme que començava a triomfar en aquells moments i el modernisme que ja entregava l’ànima al Senyor. Va ser especialment triat per la nova societat burgesa que volia alliberar-se de la rigidesa moral anterior.
Aquest estil, que no tenia cap inconvenient a barrejar l’art africà, egipci o oriental, era el xoc perfecte contra les velles formes decoratives -d’aquí ve déco-. Amb l’Exposició Universal del 1929, el moviment va prendre una bona embranzida.
Glamur a la ciutat
Per acabar, fora de Barcelona trobem algunes impagables mostres. A pocs metres del mític edifici de Can Jorba, destaca la façana de l’antic restaurant Miami de Manresa, tot i que ningú en parla.
L’establiment va obrir els anys cinquanta, quan l’art-déco ja era un record, però veient imatges antigues, cal suposar que l’impacte va ser prou notori.
El local està situat en una cantonada del Teatre Conservatori, un històric edifici cultural del segle XIX que aprofita el claustre d’un antic convent desaparegut.
Finalment, un nou restaurant amb el mateix nom -que ara ja sabem que significa ‘gran aigua’-, un logotip molt similar i amb la façana completament restaurada, perpetua aquell esperit dels feliços anys vint.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: muralla de Sant Domènec, 1. Manresa
Saber més
- Miami: disfrutamiami.com – wikiwand.com
- Juan Ponce de León: wikiwand.com
- Els maiaimi: wikiwand.com
- L’art a la Catalunya dels feliços anys 20, per A. Ribas
- Imatges antigues del local: 1.bp.blogspot.com – todocoleccion.net – todocoleccion.net
- Antic convent de Sant Domènec: monestirs.cat
- Teatre Conservatori: naciodigital.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: