Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d’Aran.
Quan l’imperi romà ja anava de capa caiguda -segle IV-, el cristianisme es va escampar lliurement, implantant l’estil que coneixem com a primer romànic.
Tot i això, es considera que aquest estil s’inicià al monestir de Cluny -segle X-, donant peu a discussions entre els defensors i detractors de l’ús d’iconografia. Això fa que en conjunt, les primeres esglésies romàniques siguin senzilles.
Els primers constructors van haver-se d’adaptar als materials i les condicions de cada indret, per tant, era normal fer proves que no sempre sortien com s’esperava. A més, per tal d’economitzar, també s’aprofitaven els materials de construccions anteriors que hi havia a la vora.
D’altra banda l’aïllament geogràfic de la Vall d’Aran ha motivat un peculiar estil arquitectònic influenciat per les formes celtes i basques.
El poble aranès de Vilac ja s’esmenta al segle XIII i probablement es va formar sota l’ombra del desaparegut castell i de la primera església, construïda un segle abans. Amb el temps es convertiria en una de les poblacions més importants de la Vall d’Aran.
Com que tota la documentació d’aquestes esglésies es va perdre en alguna guerra, ara els entesos només poden fer supòsits i conjectures.
Per exemple, a l’església de Sant Fèlix de Vilac observem un poc dissimulat reaprofitament de materials que, en la meva opinió, és un dels grans atractius d’aquest edifici.
Només cal observar la façana per adonar-nos que a la part romànica hi ha carreus que és evident que no li escauen: aquí uns motius geomètrics, aquí un ocell, allà unes filigranes… Fins i tot el guardapols de la portalada sembla fet a trossos!
Primitivisme pur
Ara ens fixem en el timpà damunt l’entrada. Cal posar a prova la nostra imaginació per esbrinar de què es tracta. Al mig trobem una figura asseguda, realitzada de manera ben matussera, vestida amb una túnica i aixecant la mà en actitud de beneir.
El conjunt representa el que es coneix com a Maiestas Domini – que significa totpoderós- i té un aire tan rústic i primitiu i sembla que realitzat per algú poc destre en l’escultura. De fet, es creu que el va començar un artesà i el va acabar un aprenent encara menys expert que el seu mestre.
Al voltant de Déu apareixen les desproporcionades representacions dels quatre evangelistes, que ara no entraré a explicar i que reben el nom de ‘tetramorfs’ – que vol dir quatre formes-. Curiosament es troben col·locades en orde invers al que sovint se les sol presentar.
L’au de l’esquerra és una àliga que remet a Joan. A sota, t’has d’imaginar que hi ha un deforme bou, símbol de Lluc. A la dreta, la figura amb una mà aixecada correspondria a un àngel que seria Mateu. Ajagut més avall, cal deduir que hi ha un lleó que simbolitza Marc.
Sol diví
Damunt la portalada de l’església de Sant Fèlix de Vilac, apareix un curiós fris, que probablement també ha estat reaprofitat i col·locat aquí. Dels tres cercles, dos semblen motius florals, però probablement són símbols solars o estels.
A les Escriptures hi ha diversos textos que relacionen Crist amb el sol. A l’Apocalipsi, Jesús diu de si mateix: “Jo sóc… l’estel resplendent del matí” (Ap. 22:16).
Amb el temps, el cercle solar va derivar en el crismó, que és el que trobem al centre del fris. Es tracta d’un monograma amb les lletres X i P que són el nom de Crist en grec i que cadascú aplicava amb petites variants.
La P s’utilitzava per al Déu Pare. Les lletres de l’alfa i l’omega, tot i que capgirades, recorden la frase de l’Apocalipsi “Jo sóc l’alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi” (Ap. 22:13).
Però a més tenim una S -capgirada, com no!- que simbolitza l’Esperit Sant. Així doncs, tenim la Trinitat al complet. Altres explicacions diuen que la S vindria a simbolitzar la serp -el mal-, havent-se d’interpretar el conjunt com la victòria de Crist damunt el pecat. Un embolic, ho sé.
Abans d’entrar, observa la forja i el forrellat de la porta, amb decoracions realitzades fent incisions.
Enigmes
Un cop dins, veuràs en un racó una pica baptismal de marbre amb una curiosa decoració. A la part superior hi ha un fris amb un estrany animal que es mossega la cua que dóna la volta a la pica fent ondulacions.
Una desproporcionada figura femenina sota la pica tampoc ajuda gaire a entendre el significat d’aquest enigmàtic conjunt escultòric.
I si tens ganes de més enigmes, observa els altars situats al presbiteri. Veuràs formes humanes i geomètriques de difícil interpretació. El que mostra un personatge que sembla sostenir l’ara pot tractar-se d’un orant o bé d’un atlant.
En la mitologia grega Atles era un tità que es rebel·là contra els déus Olímpics i va ser condemnat a carregar amb els pilars que separen la terra dels cels. Aquest mite va ser convenientment fagocitat pel cristianisme com a exemple moral.
Fixa’t també amb les peculiars estacions del viacrucis, pintades a la paret. Només he vist dues i no tinc ni idea de quan van ser realitzades. A part del nombre romà que designa l’estació, no he trobat el significat dels altres símbols i lletres que hi ha a cada cantonada.
Bons temps
Pugem al campanar, diuen que un dels més esvelts de tota la comarca. Si t’hi fixes bé, des de l’exterior encara es veu que l’acabament era amb forma de merlets, ja que antigament havia estat torre defensiva.
El campanar gòtic es va construir cap al segle XIV, en un moment de plenitud econòmica, quan l’arxipreste de la Vall d’Aran vivia a Vilac. A diferència de la portalada, els capitells dels finestrals i els carreus estan molt ben treballats.
Campanes al vol
L’ús de la campana com a instrument musical es remunta a uns dos mil·lennis abans de la nostra era, en algun punt de l’orient. El cristianisme l’utilitzà per avisar les poblacions de les funcions litúrgiques.
Contràriament a altres regions, la Vall d’Aran ha conservat prou bé les campanes d’abans del 1936. El campanar de Vilac en té una del segle XIV que tocava els quarts d’hora del rellotge.
Molt peculiar resulta la campana fosa el 1622, on el darrer nombre sembla sortir volant. A la part superior apareix un text, que probablement en són dos, un dedicat a Maria i l’altre a Jesús: “Crist ens defensi de tot mal”.
Es veuen també uns petits relleus, un amb un cérvol que sembla travessat per sagetes (Pr. 7:23) i un altre amb l’anyell, simbolitzant Crist (Jn. 1:29).
Més avall apareix una creu amb tres fulles al voltant. Altres fulles es troben també escampades pel vas.
Probablement vaig errat, però aquestes semblen correspondre a alguna varietat d’estepa, un arbust d’on s’obté el làdan, resina utilitzada en perfumeria. A les escriptures es menciona com a regal per a grans personalitats.
Observació
Per les poc professionals explicacions de la persona que ens va fer la visita guiada, tot i que molt amable, era més que evident que no tenia per la mà ni la història ni les característiques d’aquest destacat edifici.
Seria desitjable que el Conselh Generau d’Aran destini persones més preparades per aquestes tasques.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça dera Glèisa. Vilac
Saber més
- Estudi des glèises en cornaenclinc…, per S. Coll
- Vilac: enciclopedia.cat
- Sant Feliu de Vilac: catalunyamedieval.es – indretsescbergueda.blogspot.com – enciclopedia.cat
- Església de la Vall d’Aran, per A. Miranda
- Esglésies de la Vall d’Aran: amicsartromanic.com
- Escrits d’arquitectura, art i política, per J. Puig i Cadafaclch i X. Barral
- Pantocràtor: wikiwand.com
- Crismó: wikiwand.com – blocs.xtec.cat
- Pica baptismal: lamagiadelaspiedras.blogspot.com
- Atlant: rondaller.cat – ucm.es
- El campanar: campaners.com
- Campanars i campanes de la Val d’Aran, per D. Vilarrubias
- Estepa: jardiniberico.es
- Làdan: ec.aciprensa.com
Moltíssimes gràcies per la resposta, està molt mal mesa, i la creu llatina que hi ha incusa, també sembla posterior, i no forma part de l’escena.
Bé continuarem buscant…
Benvolgut.
No voldria pas molestar, estic molt agraït per les vostres ratlles, i fer-me partícip del vostre coneixement.
Deveu pensar, que l’hi ha agafat amb els ocells.
En un viatge a la Cerdanya, a Prullans, vaig visitar l’església romànica del poble, amb un home d’allí, coneixedor del tema, em va mostrar una pedra, que formava part del mur, aprofitada per la reconstrucció, la manca de no ser al lloc original, en fa difícil la interpretació, en els anys que duia allí, no trobava explicació (probable peu d’altar, origen Catar?), us adjunto unes imatges, ja que sou entenedor, a veure què us sembla, un ocell i un calze?
Perdoneu que ús hagi robat el temps.
Jordi
Jordi,
Res a perdonar. Al contrari, gràcies per la confiança.
És una peça ben interessant. Però si bé és cert que s’endevina una forma d’au, em resulta de tot punt impossible deduir el significat o el contingut. He fet una cerca de motius romànics amb ocells, però no he trobat res ni llunyanament similar. Em sap greu, però el relleu està fora de context i massa erosionat per extreure cap conclusió.
Salutacions.
He vist el vostre article, força interessant per cert.
En una visita a l’església, vaig veure en la paret, una de les pedres, tenia un ocell en relleu, adjunto la imatge perquè el veieu.
Aquest està situat al començament de l’escala que puja al cor, però n’hi ha un altre a la paret esquerra més a prop de l’altar, crec recordar.
Diuen per això, que són tres, aquestes pedres, tots iguals.
No els mencioneu al vostre article, sabeu quelcom mes del tema.
Us estaria molt agraït.
Jordi
Jordi,
En primer lloc, moltes gràcies pel comentari. Certament, recordo els ocells. Aquesta església em va captivar per la profusió de detalls, d’una factura tan ingènua. Però vaig pensar que m’estava allargant massa en explicacions de detalls i vaig obviar temes com aquest.
El llibre del Gènesi explica que “l’esperit de Déu planava (és a dir, volava) sobre les aigües” (Gn 1.2), una metàfora que ajuda a entendre la importància del món de les aus dins el cristianisme.
Dins la iconografia medieval, els ocells com els coloms o les tórtores, com que poden volar, hi ha la creença que es troben més a prop de Déu. Simbolitzen l’ànima i també l’anhel de l’esperit per allunyar-se d’allò que és terrenal i acostar-se al celestial. És considerat un nexe d’unió entre el cel i la terra. Així mateix, crec recordar que un dels ocells que comentes tenia el bec abaixat. En aquest cas voldria dir que s’està picotejant les potes per alliberar-se del lligam terrenal.
Però caldria saber dins de quin context estaven aquestes representacions abans no van ser escampades i reaprofitades als murs del nou temple. Potser alguna d’elles podria simbolitzar l’Esperit Sant. De l’altra banda, a les Escriptures es compara les persones senzilles amb els coloms.
Espero haver aclarit una mica els dubtes.