Rajoles de l’Auca del Senyor Esteve.
Santiago Rusiñol va néixer amb una flor allà on l’esquena perd el nom. Nascut el 1861 a Manlleu, dins una família de casa bona, propietària d’una fàbrica de filats, en Santiago no va tenir mai problemes econòmics.
Amb disset anys va decidir que volia ser pintor, però la mort prematura dels seus pares l’obligà a dur la comptabilitat del negoci familiar. Aquesta tasca l’alternava amb el dibuix, la pintura, la literatura, el col·leccionisme i les tertúlies d’on naixeria el punt de trobada Els Quatre Gats.
Després de casar-se va continuar una vida bohèmia pintant, escrivint i reivindicant la professionalització de l’artista i idees innovadores que el situaven com a capdavanter del modernisme.
Autobiografia novel·lada
El 1907, ja en plena maduresa, publicà l’Auca del Senyor Esteve, probablement la seva obra literària més representativa.
Escrita abans de la normalització lingüística de l’IEC i Pompeu Fabra, retrata la petita burgesia barcelonina, poc avesada a l’evolució. L’avi de l’Esteve és l’estalviador propietari d’una merceria que passa de generació en generació. Fins que el fill de l’Esteve -el besnét del fundador-, posa en perill el negoci perquè no vol continuar amb la tradició familiar. És l’enfrontament entre l’artista i la seva classe social. Sona una mica autobiogràfic, oi?
La novel·la, formada per vint-i-set capítols, s’estrenà com a obra de teatre deu anys després, obtenint un gran èxit, que ajudà a recuperar el prestigi que Rusiñol havia perdut. L’Esteve s’havia convertit en un mite.
Trio triomfador
Paral·lelament a l’estrena, es publicà una auca amb un dibuix per cada capítol, realitzats per Ramon Casas i els corresponents rodolins escrits per Gabriel Alomar.
Casas, gran amic de Rusiñol, ja havia il·lustrat diversos articles que l’escriptor enviava a La Vanguardia. Resulta xocant la versatilitat d’aquest pintor -també amb una economia generosa-, que en aquell moment realitzava dibuixos i pintures de senyores amb posats diríem que clàssics.
D’altra banda, el poeta mallorquí Alomar, era fill d’un oficial de l’exèrcit. Va col·laborar amb diversos periòdics i va ser un ferm defensor de l’amenaçada cultura del nord d’Àfrica. Republicà, liberal i anticlerical, el 1906 plantejà la unificació de l’ortografia catalana -que poc després Pompeu Fabra faria realitat-. Va ser ambaixador de la República a Itàlia i més tard al Caire on va exiliar-se després de perdre el càrrec.
Una auca, dos carrers
El carrer Petritxol de Barcelona és petit però eixerit. Hi ha tants plafons ceràmics, tants rètols, consells i recordatoris, que un es pregunta si resta quelcom per dir o algú important que no tingués alguna relació amb aquest històric vial. Avui només em centraré amb la reproducció de l’auca, realitzada el 1956. Penso jo que potser va ser per celebrar el cinquanta aniversari de la publicació del llibre de Rusiñol.
Tot i que no porta cap signatura, he llegit que aquest plafó va ser realitzat per Jordi Aguadé. Nascut a Barcelona el 1925, aquest reconegut ceramista ha col·laborat amb importants artistes com Vila Grau, Mariscal o Perico Pastor, creant entre altres, murals i vaixelles.
Segona versió
Però hi ha un altre carrer que també llueix l’auca en format ceràmic. El carrer Cremat de Terrassa s’anomena així per un incendi que va destruir un portal de la muralla al segle XVI. Aquest cèntric vial ha tingut una gran vitalitat social des del segle XIX, gràcies als establiments comercials.
El 1976 es remodelà el carrer convertint-lo en zona de vianants. És quan es col·locaren les rajoles de l’Auca del Senyor Esteve, tot i que desconec la raó precisa. No feia ni vint anys d’això que una operació urbanística va motivar l’enderroc de diversos habitatges d’aquest carrer. Per aquesta raó algunes rajoles es van perdre i d’altres he vist que han estat col·locades de manera incorrecta. Actualment l’auca del carrer Cremat es troba incompleta.
Aquesta versió és molt menys fidel a l’original realitzat per Casas, tant per les il·lustracions com per la tipografia emprada, que aquí s’ha escrit completament amb majúscules. Es va realitzar a l’obrador de Ceràmiques Pahissa, empresa fundada el 1934, encarregada de la producció de rajoles i plats decoratius, i que encara avui es troba al carrer Llibreteria de Barcelona.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Petritxol, 2. Barcelona – carrer Cremat. Terrassa
Saber més
- Santiago Rusiñol: institutdelteatre.cat
- Auca del Senyor Esteve: josepmrodes.cat – auques.cat
- Ramon Casas: wikiwand.com
- Carrer Cremat: joaquimverdaguer.blogspot.com
- Gabriel Alomar: lletra.uoc.edu
- Plafó del carrer Petritxol: barcelonatienepoder.blogspot.com
- Jordi Aguadé: artenbuff.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: