L’escala de la Casa Macaya de Barcelona.
De la Casa Macaya s’han explicat moltes coses, la major part de les quals les pots trobar fàcilment a les xarxes. Aquesta obra modernista del prolífic i excepcional Josep Puig i Cadafalch està inspirada en els palauets medievals catalans.
L’industrial Romà Macaya volia una casa familiar per a ell, la muller i els cinc fills. No és un palau, perquè el senyor Romà no tenia cap títol nobiliari. Poc van gaudir de la mansió, que en aquell moment era al mig d’enlloc.
L’esposa i tres dels fills van morir, però l’home es va tornar a casar amb una noia quaranta anys més jove. Et pots imaginar el rebombori que es va originar. Però com que altres ja ho han explicat molt bé, passaré a un altre tema.
Un cop dins de la casa, destaca l’escala que arrenca del pati interior i mena fins a la planta noble. Està ricament decorada amb gàrgoles que no tenen cap funció, voltes, columnes, rajoles, forja i esgrafiats. Tot plegat realitzat pels artesans més capdavanters del moment, com Eusebi Arnau i Alfons Juyol, entre altres.
Així com de la noia en bicicleta del portal tothom en parla, sembla com que les escultures de l’escala són obviades sistemàticament. Així que jo diré la meva.
En aquells temps, Eusebi Arnau era un escultor prou conegut i disputat pels principals arquitectes modernistes. El Palau de la Música, l’Hospital de Sant Pau o la Casa Amatller parlen amb escreix del seu talent.
D’altra banda, Alfons Juyol tampoc es quedava enrere i podem trobar escultures seves a la Casa Lleó Morera, la Casa Navàs de Reus o el Palau del Baró de Quadres. De fet, ambdós escultors van treballar junts diverses vegades, com a la Casa Macaya.
Així doncs, en aquest cas no tinc clar qui va fer que.
Ensenyament moral
Imagino que alguns detalls escultòrics anaven dirigits als fills del senyor Romà. Com les delicioses escenes d’animals que decoren els graons de l’escala de la Casa Macaya.
Podem veure una granota agenollada davant una altra que sembla el rei, una família d’ossos, dos llops enfrontant-se a un os, un gall dindi, un caragol, un gos tocant la guitarra i un os fent saltar una guineu per un cercle.
En un primer cop d’ull m’ha semblat que es pot tractar de la representació de diverses faules.
Una faula és un breu relat de ficció en què els protagonistes acostumen a ser animals. Generalment la faula acaba amb una conclusió moral. Aquest estil ens ve de lluny. L’escriptor grec Isop ja n’escrivia set segles abans de la nostra era.
Set-cents anys més tard, Fedre, inspirant-se en l’obra d’Isop, va conrear també aquest gènere didàctic. Una mica més propers són Lafontaine, Iriarte i Samaniego, tots tres del segle XVIII. Poc o molt, es van copiar els uns als altres, així que una mateixa faula la podem trobar explicada per diversos autors.
Malgrat que totes les escenes són d’animals, no he trobat cap faula que encaixi exactament amb aquestes representacions.
D’altra banda em pregunto si no serà que totes les escenes corresponen a un únic conte infantil d’aquella època, ja que hi ha relleus que representen accions aparentment similars.
Si llegint això et ve la il·luminació i ho pots relacionar amb algun relat, t’agrairé que em treguis del dubte.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig de Sant Joan, 108. Barcelona
Saber més
- Casa Macaya: casessingulars.com – elperiodico.com – lespedresdebarcelona.blogspot.com
- Eusebi Arnau: wikiwand.com
- Alfons Juyol: wikiwand.com
- Faula: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: