Obres artístiques d’autor desconegut.
Sovint sorprèn trobar peces artístiques que, de tant a la vista com són, ningú les veu. I, el pitjor de tot, ningú en parla enlloc. En alguns dels articles d’aquest blog he anat rascant diverses peces que considero extraordinàries. Ara li toca el torn a tres més que em semblen igualment excepcionals. Potser així et desperta la curiositat de mirar amb més detall.
L’estiu és a la porta
A l’avinguda Diagonal, ben cèntrica per cert, hi ha un discret bloc, totalment eclipsat pel palau de Quadres. És un d’aquells edificis de canvi de segle que no va escapar de les famoses remuntes dels anys seixanta.
El controvertit alcalde Porcioles qui, addicte a l’especulació va fer créixer Barcelona de manera descontrolada, va fer desaparèixer bona part del patrimoni sota edificis oblidables. A més, en especial l’Eixample va patir la construcció dels àtics i sobreàtics, com aquest que ara veiem.
No obstant això, val a dir que també hi havia actuacions que podem salvar de la crema. Com l’excepcional porta d’aquest edifici, una obra anònima que bé mereix una ullada.
Sobre un esquemàtic fons marí d’ones i figures retallades en metall, se superposen dos personatges -masculins-, que semblen surar plàcidament al damunt. Per tal de donar-los més èmfasi, les dues figures han estat treballades amb un altre metall, que imagino que és coure.
El vidre de fons ajuda a imaginar la canviant superfície de l’aigua, a través de la qual veiem els peixos, les estrelles i caragols, així com el número de la finca. Una bona restauració li retornaria l’aspecte original a aquesta interessant peça.
El fons del mar
Seguim veient més obres artístiques d’autor desconegut.
A finals del segle XIX, un mariner d’ultramar de Vilassar de Mar, havia tingut la idea d’obrir uns banys que van ser freqüentats per la burgesia barcelonina. Un temporal es va endur els banys i la platja mig segle després.
Al cap de poc esclatà el boom turístic, que va convertir la idíl·lica costa catalana en una disbauxa constructiva. Per la seva proximitat amb Barcelona, les llargues costes del Maresme van patir la invasió d’estiuejants de tota mena, que a més, demanaven més propostes d’oci.
Així doncs, el 1960 es fundà el Club Nàutic de Vilassar de Mar i cinc anys després inaugurava al mateix lloc que en Cintet, l’edifici de la seu social que encara es troba en funcionament, destacant com a escola de Vela.
Sense entrar la permisivitat de l’anterior llei de costes, l’edifici d’aquest Club Nàutic mereix mirar-lo amb atenció, ja que té el seu interès. Va ser projectat per un arquitecte que curiosament va ser més famós com a futbolista del RCD Espanyol.
Es tracta d’Ignasi Mas i Brosa, nascut a Barcelona el 1926 i fill del destacat arquitecte modernista Ignasi Mas i Morell. D’altra banda, Mas i Brosa va ser també president del Club Vilassar de Mar. Així que tot queda a casa.
Però ara només ens fixarem en el llarg fris ceràmic que hi ha al porxo d’entrada que està molt ben conservat. Diversos peixos lleugerament acolorits, neden per un fons marí d’algues i corall. És probable que es tracti d’una obra seriada d’aquella època, però penso que actualment té un cert valor.
Les eines del paleta
Allà cap al segle XV el camí ral que anava cap a Vic passava per una petita barriada coneguda com a Santa Maria del Corcó. Amb el temps la parròquia es va traslladar al poble de l’Esquirol. La nova població va créixer i amb la Guerra Civil va haver de canviar de nom pel de l’antiga població i que actualment ha recuperat.
El nucli, arrenglerat al voltant del carrer Major i del carrer Nou, no sembla haver patit massa els estralls de la construcció descontrolada. Només alguns blocs de tres pisos desvirtuen una mica el centre.
Un d’ells, prou anodí tot s’ha de dir, llueix a la façana un interessant mosaic. L’acolorida obra realitzada amb petites tessel·les quadrades, reprodueix eines i utensilis propis de la construcció. Gaveta, escaire, paleta, plomada, punxó, maceta i d’altres que no veig prou clars.
Per la manera en què el mosaic ha estat realitzat sembla que l’autor no hi tenia del tot la mà trencada en aquesta mena de creacions. Probablement va ser el mateix constructor de l’edifici qui ho va fer, volent imitar els mestres d’obres que gravaven a la llinda de la porta les eines del seu ofici.
Tot i això, és una altra d’aquestes creacions que caldria preservar. Si aquesta obra t’ha agradat, et suggereixo visitar a Manlleu la casa de Can Nasi Paleta, que és una delícia de l’autoconstrucció.
I fins aquí aquest petit recull d’obres artístiques d’autor desconegut.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- L’alcalde Porcioles i l’Operació Catalunya: barcelona.cat
- Ignasi Mas i Brosa: wikiwand.com
- Necrològica: arbol.rbulto.com
- Banys d’en Cintet: thalassa.cat
- Club Nàutic Vilassar de Mar: cnvilassar.com
- Eines de paleta: xtec.cat
- Història de l’Esquirol
Descobrint petites joies poc conegudes! La porta de Diagonal 377 sempre m’ha cridat l’atenció.
És realment molt interessant. Com m’agradaria saber qui va ser l’artista!