Segona part de l’itinerari per Quart de Poblet.
Seguim passejant per aquesta històrica població i enfilem pel carrer Verge del Pilar.
El cas és regnar
Dona una ullada al plafó ceràmic del Sagrat Cor que hi ha a mà dreta. Mira’l discretament, no fos cas que algú malinterpretés la teva curiositat.
Aquesta devoció va néixer a França segle XVII i els jesuïtes l’introduïren a la península. Cent anys més tard Felip V l’instauraria com a culte oficial, quan Jesús en persona s’aparegué a un estudiant de teologia de Valladolid i li digué clar i castellà: “Reinaré en España“. La resta de la història és fàcilment imaginable.
El 1919 Alfons XIII va edificar un descomunal monument al Sagrat Cor a Getafe, tot afirmant que aquell era el centre geogràfic de la península. La posterior dictadura va saber aprofitar el missatge en benefici propi. Ho deixo aquí, que igual em podrien censurar.
El poder de la corona
Girem pel carrer Portalet fins a arribar a la plaça de l’Església on tornem a fer una aturada.
Al costat del campanar hi ha el lloc on es situava l’antiga casa del rector, de la qual només resta una rajola. La corona indica la pertinença al monestir de Poblet on, en ser enterrats diversos monarques, va ostentar la corona reial. Les esquerdes de la rajola són de quan els habitants de la vila se’n van cansar de tants segles de senyoriu.
L’església és de les poques edificacions d’aquesta població a les quals tothom li dedica més de tres línies.
Quan al segle XIV Jaume I va esbandir els musulmans, aquestes terres van ser repoblades per cristianes procedents de la Corona d’Aragó, de la qual en depenia el monestir de Poblet. És quan s’erigeix l’església de la Puríssima Concepció, amb un alt campanar que escampava la notícia de que Quart ja no era una vila musulmana.
Després de les reformes dels segles posteriors li van donar l’aparença barroca actual. A l’interior s’aprecia més la incidència d’aquest estil.
Aigua fresca
Davant del temple trobem la Cisterna, l’altre element del qual tothom en parla. Com sol passar, era tancat el dia que el volia visitar.
Es tracta d’una de les poques cisternes medievals de la Comunitat Valenciana. Va ser construida al segle VII, per tal de garantir als vilatans l’aigua durant els mesos més calorosos. Es canalitzava des del Túria fins aquí el més de gener, quan era més freda.
Defenses perdudes
Un estret carreró ens mena fins a la plaça del Castell. Oblida’t de veure cap fortificació. L’element defensiu del qual en pren el nom era dels temps dels àrabs. Però és aquí on hem de situar el nucli primitiu de Quart, amb estrets passatges que facilitaven la defensa en cas d’atac.
Tampoc has de pensar en el típic castell que dibuixaves a l’escola, sinó més aviat una torre de defensa, probablement de planta quadrada i, això sí, de mida considerable.
A partir del segle XIV s’anaren construint edificacions adossades que la van ocultar. Més tard, aquí es va situar el Castell de la Senyoria que, més que una fortalesa, era la residència dels monjos del monestir de Poblet.
Com que això de la conservació del patrimoni és una qüestió d’abans-d’ahir, ningú sap com era la torre ni el castell o residència, ja que a mitjans del segle XX, totes les edificacions històriques d’aquest indret se’n anaren en orris i només es va conservar l’escut que coronava el portal d’accés al recinte.
Esperant un desenllaç
I ja que parlem de patrimoni poc -o gens- conservat, ens acostem a l’avinguda de l’Antic Regne de València, via que recorda els cinc segles d’existència d’aquest territori, quan formava part de la Corona d’Aragó.
Aquí esperen el seu destí un parell d’habitatges de principis del segle XX i dels quals -cosa ben estranya- ningú ha escrit un sol rengle. Al número 1 tenim la Casa del Corretger, del 1934, que encara conserva una delicada decoració. Observa també les reixes del balcó i de les portes.
Deu números més avall i en aquesta vorera, hi ha una altre habitatge de la mateixa època, a la qual prego al cel celestial que la deslliuri d’un mal final.
El fuster
Seguim amb aquest itinerari per Quart de Poblet. Continuem pel mateix carrer, però canviem de vorera per observar un plafó ceràmic dedicat a Sant Josep. L’espantós edifici no fa honor a la qualitat d’aquesta petita obra que ens mostra l’infant Jesús en braços del seu pare putatiu.
Fixa’t bé que l’interior del marc mostra les eines de fuster, suposat ofici de Josep: ribot, tenalles, garlopa, aixa, serra, etc. També hi és present el colom que representa l’Esperit Sant.
Les primeres mostres de ceràmica devocional daten del segle XVII, tot i que les més antigues que es conserven daten de mitjans del segle XIX. Aquest plafó es devia trobar dos carrers més avall, justament al carrer de Sant Josep i alguna ànima caritativa el va salvar de la salvatge especulació que ha patit la població.
A la vora hi ha l’assut dit del Repartiment, però no és visitable i des de la reixa no es pot veure pràcticament res. Així que t’aconsello pujar pel carrer del Molí. En alguns mapes, aquesta via encara apareix amb el nom de Gerardo Paadín, un important militar gallec que pretenia modernitzar l’exèrcit i que va ser mort a l’inici de la guerra civil.
En aquest carrer podràs trobar alguna altra mostra interessant de brancal enrajolat i de ceràmica devocional. També passaràs pel costat de l’antic escorxador construït el 1913 i ubicat aquí per raons d’higiene. Cal tenir en compte que en aquell temps, aquests terrenys es trobaven als afores de la població.
Pagar per fer farina
Al costat de l’escorxador hi ha el que resta del Molí de Real, dels temps de quan els musulmans van passar per aquí. L’indret, a prop del riu, garantia la força per fer funcionar el mecanisme. Tot i això, el que ara veiem és fruit de modificacions posteriors.
A partir del segle XIII va funcionar durant prop de sis-cents anys, que aviat són dits. En aquells temps era gestionat pel monestir de Poblet qui l’arrendava a un moliner. Els habitants de la vila estaven obligats a moldre el gra en aquesta instal·lació i a pagar el servei cedint una part al senyoriu, fet que lògicament, va generar malestars.
Fins que, amb la desamortització de béns eclesiàstics del segle XIX, el molí va passar a mans privades i es va ampliar.
Les Comares
Per acabar, una curiositat. Al final d’aquest carrer hi ha un plafó ceràmic a la casa on van viure dues llevadores, mare i filla, que tothom coneix com a les Comares. Durant cinquanta anys van portar infants al món. Recentment se’ls va dedicar un carrer a prop d’aquí amb aquest nom.
I aquí finalitzem l’itinerari per Quart de Poblet. Encara hi ha molt més per veure, però et convido que ho descobreixis pel teu compte. Deixa’t perdre pels estrets carrerons del centre i si t’allunyes una mica, trobaràs més indrets interessants.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Sagrat Cor
- La cisterna: cultura.quartdepoblet.es
- Casa Abadia: sanchosanmartin.es
- Església de la Puríssima Concepció: purisimaconcepcionquart.es
- Panells ceràmics: cultura.quartdepoblet.es
- Quart de Poblet: quartdepoblet.org
- Gerardo Paadín: quartdepoblet.org
- El Molí de Real: m.riunet.upv.es – quartpoblethistoriapatrimoni.wordpress.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: