Brutalisme al Prat de Llobregat.
Encara que no ho sembli, la història del ciment és tan antiga com la sopa d’all. Però, tot i que fa uns sis mil anys que s’utilitza, els anglesos descobriren accidentalment al segle XVIII una mescla més forta. Cent anys més tard, la perfeccionaren i batejaren com a Portland, nom de l’illa on es troba el mineral que fa diferent la mescla.
Donades les grans possibilitats d’aquest morter, la industrialització va escampar el seu ús i va desenvolupar noves variants, com el formigó. Fins que ens vam passar de rosca.
Arquitectura en brut
Quan el 1952 Le Corbusier va projectar uns mastodòntics blocs d’apartaments de formigó a Marsella, va obrir la porta a les més estrafolàries creacions. Durant els següents vint anys els arquitectes es llençarien a una desenfrenada carrera per tal de veure qui la podia fer més grossa.
Un dels corrents arquitectònics que més va abusar del formigó, és el brutalisme, que a més, el deixava a la vista i sense polir -en brut, que diuen els francesos-.
A casa nostra no falten exemples, d’alguns dels quals he parlat en altres articles. Però avui parem atenció a l’església parroquial del Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Una perla, malgrat que no se li presti prou atenció a les xarxes.
Un temple amb poca sort
Al segle XVI, la zona propera al delta del Llobregat era de freqüents i intenses riuades. Després que els aiguats se l’emportessin diverses vegades una capella situada en un altre indret, va ser definitivament abandonada.
Al segle XVI s’aconseguí l’autorització papal per construir una església en aquest veïnat dispers, deixat de la mà de Déu i esbandit pels aiguats on ara ens trobem.
La primera construcció va durar menys que un caramel a la porta d’un col·legi. Abans d’acabar el segle ja s’havia començat a fer una altra amb bons fonaments, que trigaria cent anys a ser enllestida.
L’edifici va resistir la força de les aigües, però no la fúria de la guerra. Part de les runes s’utilitzarien als aeròdroms. Un trist final.
Deu anys després d’acabada la guerra ja es deia missa a la cripta del nou temple que s’estava construint. L’edifici, projectat en estil neoromànic, va restar inacabat prop de vint anys.
Finalment, el 1966 es decidí que l’edifici s’havia d’acabar d’una vegada. Li encarregaren el projecte a Robert Terradas i Via, que per aquella època era director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i conseller nacional d’educació. Tot un personatge.
Terradas dominava diversos idiomes, fet que durant els seus viatges li va permetre aprendre i entendre molt millor el que es feia fóra de les nostres fronteres.
La seva obra, generalment etiquetada com a racionalista -afirmació de la qual discrepo en veure exemples com aquest-, es compon d’un bon grapat d’interessants projectes.
L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (1964), el Col·legi de Metges (1975), la facultat de Geografia i Història o la torre de control de l’aeroport (1964) de Barcelona són alguns bons exemples que sí que poden ser classificats com a racionalistes.
La racionalitat internacional
Nascut tot just en acabar la Primera Guerra Mundial, el racionalisme defensava la funcionalitat dels edificis. Era un moment de manca d’habitatges pel gran creixement de les ciutats i calia una forma de construir ràpida i econòmica. Aquest innovador estil no feia cap concessió a una decoració que fes perdre el temps i els diners; només tenien cabuda elements prefabricats i de producció industrial i formes geomètriques senzilles, com el cub o el cilindre.
L’estil va fer tanta fortuna que ràpidament s’escampà per tot el món, motiu pel qual també es coneix com a Estil Internacional.
A partir de 1953 el llenguatge innovador s’havia perdut i el racionalisme -que encara va perdurar fins ben entrat els anys setanta- va derivar en el brutalisme, gràcies a un grapat d’arquitectes dissidents que propugnaven un ús més ‘social’ de l’habitatge.
Ciment brutal
El brutalisme va triomfar entre els anys seixanta i setanta del segle passat. Aquest estil va entusiasmar els arquitectes i alhora va rebre una reacció hostil per part del públic, que no veia amb bons ulls uns edificis d’estranya i sinistra bellesa, on primava la funcionalitat pel damunt de l’estètica.
Als arquitectes els va captivar les enormes possibilitats del formigó tant com la monumentalitat i la durabilitat de les edificacions. Aquest estil va tenir bona acollida especialment als països socialistes, ja que era barat i presentava una idònia aparença d’utopia i poder.
Qualsevol habitacle es podia construir amb aquests principis: habitatges, edificis institucionals o industrials i també esglésies, com la del Prat de Llobregat.
Fins que la fredor i el deteriorament del material emprat va motivar que fos considerat de mal gust. Però allà han quedat, per a glòria eterna dels seus autors, ja que ara torna a ser ben considerat i hi ha moviments que intenten preservar el que es va fer.
Misticisme petri
L’estructura d’aquesta església, que no sembla un temple, sinó un sinistre i gris centre de convencions, recorda molt a les estructures dels peatges de les autopistes dels anys setanta. Casualitat?
Una enorme piràmide parcialment recoberta amb vidre, actua en lloc de la tradicional cúpula que es col·locava damunt l’altar major i que recordava la grandesa celestial.
Probablement l’interior presenta un major interès, però com que he trobat l’església tancada, no ho puc verificar.
Al porxo s’ha col·locat l’antiga inscripció que el 1685 commemorava l’acabament del campanar i del portal de l’antic temple parroquial.
L’edifici neoromànic no es va enderrocar, però va quedar ben amagat. Segurament a Terrades no li agrada aquell estil passat de moda i, literalment, el va cobrir amb la seva creació. Cal donar la volta per descobrir les poques restes del 1948 que queden a la vista.
Sembla que el campanar va ser l’únic element que va haver de conservar. Hagués estat bé saber com l’hagués projectat d’haver pogut enderrocar-lo.
Aprofita per donar una ullada a la interessant creu que hi ha al pati davant de la casa parroquial. Encara que sembla gòtica, va ser realitzada el 1956 per commemorar el quart centenari de la creació d’aquesta parròquia.
L’escena central representa el bateig de Jesús, un tema molt oportú, ja que es va col·locar a la vora del Llobregat, imagino que per foragitar noves riuades. Però amb tanta carretera i vandalisme, suposo que es va considerar més segura aquesta ubicació.
Ara ja no tens excusa per descobrir el brutalisme al Prat de Llobregat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de l’Església, 1. El Prat de Llobregat
Saber més
- Història del ciment: ciment-catala.org
- Destrucció del temple: amicsdelprat
- El campanar: campaners.com
- Robert Terradas i Via: wikiwand.com – coac.net
- Racionalisme: wikiwand.com
- Brutalisme: ara.cat – mymodernmet.com
- Creu commemorativa: invarquit.cultura.gencat.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: