Vermell de fons

Passejada per Puigcerdà.

Quan tres segles abans de la nostra era, els romans van entrar per conquerir la península, no van parar gaire atenció a la tribu dels ceretans que vivia a la Cerdanya, mot que deriva de Ceretània o territori dels ceretans.

Van haver de passar uns quants segles fins que Puigcerdà -que vol dir turó dels ceretans- aparegués al mapa. L’escut de la ciutat, documentat al segle XIII, mostra el símbol heràldic conegut com a roc floronat -que no és una flor de lis, encara que ho sembla-.

Antic escut de la ciutat amb un roc floronat, en una mènsula de l'església de Sant Domènec.
L’escut de Puigcerdà a Sant Domènec.

Històries de guerres

Per la seva posició estratègica, al segle XIV ja s’havia convertit en una important ciutat, obtenint nombrosos privilegis. Després de patir incendis, terratrèmols, pesta, guerres i invasions, aquesta ciutat encara conserva un encant innegable.

Al segle XIX Puigcerdà es va trobar al mig de diversos conflictes entre liberals i absolutistes, que es coneixen amb el nom genèric de guerres carlines. Trobem les dates al vermellós monòlit de la plaça dels Herois, que recorda els morts en aquests embolicats enfrontaments.

Monòlit a la plaça dels Herois que recorda les diverses guerres carlines del segle XIX.
Recordant els qui van morir.

Vencedors i vençuts

Així mateix, la també vermellosa Casa Fabra, actualment seu del Consell Comarcal del Maresme, és un testimoni d’aquella convulsa història. La va fer construir el 1840 el puigcerdanès Joan Fabra i Floreta, comerciant i polític que va arribar a diputat de les corts espanyoles en temps de la restauració borbònica.

Durant el primer setge a la Vila -que és com els locals anomenen Puigcerdà-, la finca va ser ocupada per tropes carlines, que van oposar una gran resistència. Quan van ser vençuts, la ciutat es va fortificar i en aquesta finca s’aixecaren dues torres de defensa, una de les quals, bastant reformada, encara perviu.

Precisament quan aquests estira-i-arronses arribaven a la seva fi, es produeix el fenomen del turisme. Els estiuejants barcelonins s’hi feren construir vil·les a quina més luxosa, especialment al voltant del llac, fóra del recinte emmurallat, doncs ja no hi havia perill. Anem a veure’n alguna en aquesta passejada per Puigcerdà.

Façana de la Torre del Rellotge de Puigcerdà.
Torre del Rellotge.

Al voltant del llac

Salvador Andreu i Grau, més conegut per les pastilles per a la tos que porten el seu nom, a més de farmacèutic, també invertia en béns immobles i va ser el promotor d’aquesta flamant urbanització.

Aquestes sumptuoses torres van ser edificades en estil eclèctic, que no és altra cosa que una combinació de corrents arquitectònics que es va posar de moda a la fi del segle XIX. El mot eclèctic ve del grec i vol dir escollit, ja que els arquitectes triaven el que més els interessava de períodes anteriors, especialment el gòtic, el romànic i l’oriental. Era l’estil triat per la nova burgesia, que buscava reflectir el seu prestigi social.

Per exemple, l’anomenada Torre del Rellotge -naturalment de color vermellós-, de la qual no he trobat informació rellevant, presenta un destacat frontó coronat per una torreta amb el rellotge i una deliciosa glorieta al jardí. Com ja has vist, i per alguna raó que desconec, molts edificis d’aquesta època els trobem pintats d’un característic color carmí.

Passejada per Puigcerdà. Glorieta del segle XIX al jardí de la Torre del Rellotge.
La glorieta de la Torre del Rellotge.

Romanticisme amb vistes

Tot i que menys espectacular, després del període militar, la Casa Fabra que hem vist abans va ser adquirida i reformada el 1879 per l’industrial barceloní Joan Buxareu i Farran, qui la batejà com a Quinta Eulalia, en honor a la seva esposa. I la torre de vigilància la va convertir en un romàntic mirador. De quin color creus que la va pintar?

Passejada per Puigcerdà. Antiga torre de vigilància de la Casa Fabra, reformada el 1879 com a mirador.
El torreó de la Quinta Eulalia.

I si vols veure un altre mirador -vermell o caldera, com no-, molt a prop tens el de Clausolles, al bell mig d’una rotonda, que no em queda molt clar si ja era aquí o bé el van refer en aquest indret.

Josep Clausolles i Pontet era un ortopedista de Barcelona i un dels primers estiuejants a Puigcerdà. Va fer importants aportacions a l’hospital de la vila, facilitant a més, una farmaciola i equips de cirurgia. Va adquirir diverses parcel·les que s’acabarien batejant com a Urbanització Clausolles.

Passejada per Puigcerdà. Mirador amb forma de torreó manat construir per Josep Clausolles.
El mirador del senyor Clausolles.

La casa del cònsol

En aquesta passejada per Puigcerdà veurem que altres estiuejants, tanmateix, van preferir allunyar-se encara més del centre. Com German Schierbeck, que va plantar casa seva -de color vermell, com toca- en un indret on, encara avui, gaudeix d’envejables vistes i on, entre altres tasques, es dedicaria a la cria de cavalls de carreres.

Schierbeck era el cònsol general de Dinamarca a Barcelona. Va descobrir Puigcerdà el 1866 i va construir aquí la seva residència. Després compraria diversos terrenys a la vora del llac, que més tard cediria a l’ajuntament per tal de construir el parc que porta el seu nom. L’home, a més, va promoure diverses millores urbanístiques al municipi.

Passejada per Puigcerdà. Panoràmica dels Pirineus des de la torre del cònsol German Schierbeck.
L’esgavellada torreta Schierbeck.

Reunions d’intel·lectuals

Com veus, es tractava d’un turisme de nivell, amb polítics, industrials, professionals i gent del món de la cultura. Per tal que tanta erudició i categoria es pogués trobar com a casa, es construí el Casino Ceretà, protagonista indiscutible de la plaça dels Herois.

Josep Maria Martí i Terrada, farmacèutic i alcalde de Puigcerdà, va ser el promotor d’aquesta obra. Dedueixo que antigament els farmacèutics tenien la mà trencada en assumptes immobiliaris. Prèviament, a la rebotiga de la seva farmàcia ja feia reunions amb intel·lectuals com Verdaguer, Maragall o Víctor Balaguer.

El Casino -de quin color és?-, inaugurat el 1893, va ser destruït pel foc catorze anys més tard i reedificat per Josep Domènec i Estapà. Aquest arquitecte et sonarà més si et dic que és coautor a Barcelona del Palau de Justícia, de l’Hospital Clínic i de la presó Model.

Segurament són imaginacions meves, però entre la decoració de la façana lateral hi ha dos rostres que em recorden sospitosament al d’Alfons XIII i la seva esposa Victòria Eugènia.

Passejada per Puigcerdà. Cap esculpit en un medalló a l'entrada del Casino Ceretà.
Personatges al Casino.

Tot s’acaba

Finalment, després d’aquesta època daurada vindria el que vindria i les belles mansions quedarien buides. Molts anys més tard, un altre tipus de turisme menys glamurós, substituiria aquell primer i les torres que no van ser enderrocades, es van refer per a altres usos, repintant-les de vermell fosc -carmí o cardenal-, que sembla el color oficial d’aquesta ciutat.

Per acabar, pots continuar per on vulguis aquesta passejada per Puigcerdà: trobaràs més edificis pintats d’aquest característic color, com l’espectacular Villa Paulita.

Aquarel·la del llac de Puigcerdà a la tardor amb la Villa Paulita al fons.
La Villa Paulita reflectida al llac.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

4 comentaris

  2. el Josep Clausolles es deia Pontet de segon cognom. Mireu la correcció a viquipèdia.
    Maria Teresa Macià

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).