El nou temple de l’església ortodoxa romanesa a Barcelona.
Pel que sembla, el personatge de Dràcula està inspirat en el terrible Vlad Tepes, príncep de Valàquia allà pel segle XV. L’home es va guanyar el malnom de l’Empal·lador (Draculea en romanès), per la manera en què castigava els seus enemics.
Actualment Valàquia forma part de Romania, però havia estat un poderós principat independent.
Poc després del príncep Vlad, trobem Constantí Brâncoveanu, un ric aristòcrata de Valàquia que se la va passar construint palaus i mansions en un estil híbrid. Prenent elements bizantins, renaixentistes i barrocs va establir els precedents per a una arquitectura que encara ara, caracteritza els nous edificis religiosos romanesos.
Una de les més recents construccions en l’estil Brâncoveanu és la nova església ortodoxa romanesa a Barcelona. És el primer d’aquesta comunitat que obre a l’Estat i ha trigat prop de nou anys a estar enllestida (no passis pena, quant a temps de construcció a la Sagrada Família no la guanya ningú).
Està situada en un amagat indret del barri de Navas, però el campanar la fa visible des dels voltants. A la porta destaca un delicat mosaic representant Sant Jordi, que és qui dóna nom a aquesta congregació.
Una fe que ve de lluny
Va ser per les terres de Valàquia que Andreu, un dels dotze apòstols, va escampar el cristianisme. La llavor de la nova fe va arrelar i, malgrat les diverses invasions que va patir aquest territori, el cristianisme es convertí en la religió oficial.
En aquells temps, tots els cristians eren bons germans. Però ja sabem que els germans sempre s’acaben barallant. Després d’onze segles, les diferències -dogmàtiques i també polítiques- es van fer insostenibles i va tenir lloc el famós Cisma d’Orient i d’Occident en què ortodoxos i catòlics van continuar per separat, cadascun assegurant, no cal dir-ho, que la seva era -i és- la veritable fe heretada dels apòstols.
El mot ortodox prové del grec i ve a dir ‘qui opina correctament’ -heterodox seria qui pensa diferent-.
D’entre les nombroses diferències doctrinals i teològiques entre uns i altres, tenim per exemple, que els ortodoxos no creuen en el purgatori ni en la infal·libilitat del Bisbe de Roma -el Papa-, no té ni admet ordes religiosos -qui vol se’n pot anar a un monestir i prou-, no utilitzen instruments musicals ni adoren imatges tridimensionals sinó les pintures o mosaics.
I de mica en mica, l’església ortodoxa va ampliant horitzons per tal de donar a conèixer la seva fe o bé per oferir una infraestructura espiritual a la creixent comunitat romanesa establerta a Barcelona. Tot plegat en un edifici que segueix un estil ben propi.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de la Capella, 25. Barcelona
Saber més
- La primera església ortodoxa romanesa de Catalunya: lavanguardia.com
- Església ortodoxa: wikiwand.com
- Etimologia: etimologias.dechile.net
- Església ortodoxa romanesa: wikiwand.com
- Parròquia ortodoxa romanesa Sant Jordi Barcelona: ajuntament.barcelona.cat
- Estil Brâncovenesc: hisour.com
- Valàquia: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: